Pepe Navarro és la tercera generació de la seva família al capdavant d'Herbolario Navarro. La seva besàvia va comprar el negoci per al seu iaio, qui també es deia Pepe Navarro. Ella era pollastrera i va veure l'herbolari com "un negoci de futur", explica Navarro. I no anava desencaminada: amb el pas de tres generacions, l'herbolari ha deixat de ser una botiga de referència a València i s'ha convertit en una companyia que factura 21 milions d'euros anuals i compta amb una xarxa de 48 locals distribuïts per tot el territori espanyol.
La història de l'herbolari, però, comença molt abans que els Navarro lideressin el negoci. El seu inici remunta al 1771. L'herbolari era una petita botigueta ubicada a prop de l'Ajuntament de València que es va anar canviant d'ubicació amb els anys, però sempre es va mantenir al centre de la ciutat. Estava especialitzat en plantes medicinals i era una botiga de referència a la ciutat del Túria. "Era relativament xicoteta pel que fa al negoci", detalla Navarro.
Estar en el moment adequat: la substitució
Pepe Navarro (l'avi) tenia 18 anys quan va treballar per primera vegada a l'herbolari. Estava fent una substitució de dos mesos quan les propietàries d'aquell moment li van comunicar que es volien jubilar. Així que la seva mare va aprofitar el moment oportú per comprar el negoci, "com un mitjà de vida per al seu fill- explica-, sense implicar-se ella a l'empresa". En veritat, ell tenia altres somnis professionals: volia ser mecànic d'impremta. Però no va trobar feina d'aquesta professió, "va fer la substitució a l'herbolari i li va agradar".
"El meu avi va continuar el llegat dels gairebé 200 anys d'història de la botiga. Va ser molt estudiós i va llegir molt sobre totes les propietats medicinals de les plantes", explica el seu nét, orgullós de com va convertir la botigueta "en un gran herbolari".
La maror dels herbolaris i l'oportunitat de créixer
Però va morir massa jove, als 57 anys. Així que va ser el seu segon fill (Pepe Navarro, també) i la dona del seu fill els que van continuar el negoci. S'hi van posar al capdavant al voltant dels anys 70, un moment en què el sector va patir "anys de decadència", per l'auge de les solucions farmacològiques.
Però si hi ha maror, peix en abundor. Va saber sortir-se'n de la crisi del sector tirant de la innovació. Va incorporar al negoci nous productes més enllà de les herbes medicinals, com germen dels cereals, magnesi, mels, pa integral, galetes per a diabètics o celíacs, etcètera. "Tot allò que avui dia es ven un herbolari normal, però que en aquell moment, si el meu iaio hagués aixecat el cap, s'hauria emportat un bon disgust", recorda.
Navarro i els seus germans es van criar darrere de l'aparador d'aquella botiga de 700 metres
Pepe Navarro (pare) va traslladar la botiga en més d'una ocasió, voltant per diferents locals, amb l'objectiu d'ampliar la seva superfície, que va acabar sent de 700 metres quadrats. L'ampliació de la botiga és, de fet, un reflex de tota la incorporació de nous productes -ara ja també de pastisseria, o productes frescs i congelats-. "Es va convertir en una gran botiga de productes ecològics i herbolari", indica Navarro.
L'herbolari, lloc de trobada familiar
Navarro explica que ell i els seus germans es van criar darrere de l'aparador d'aquella botiga de 700 metres. "L'herbolari era el punt de referència familiar. A casa, s'esmorzava, dinava i sopava herbolari, com a les botigues tradicionals". Van mamar la botiga des de ben xicotets, sense saber, en el seu cas, que acabaria treballant i liderant el negoci familiar.
Recuperar el control
El 2001 els Navarro inicien el primer procés d'expansió del negoci i ho fan amb un model de franquícies, però no els hi va sortir com esperaven i set anys més tard van fer un canvi d'estratègia: recuperar el comandament. Algunes franquícies van deixar que tanquessin i d'altres les van recomprar per reprendre el control del negoci. "Vam creure que, des de la franquícia, no li posaven el mateix amor i dedicació que nosaltres".
Navarro: "Vam creure que, des de la franquícia, no li posaven el mateix amor i dedicació que nosaltres"
En aquell moment, l'any 2008, comença l'expansió real: l'orgànica, que es va iniciar primerament per les comunitats més properes a València i després va anar estenent-se territorialment com una taca d'oli fins arribar a les 48 botigues i les 350 persones en plantilla. Preguntat per la seva filosofia de lideratge, Navarro diu que ell procura no perdre l'esperit familiar: "Intento cuidar la gent de l'equip, ja que ells cuiden els nostres clients. Intento que siguem tots plegats una família i tinguem un bon ambient laboral", indica.
La transició digital, present a cada prestatge
Navarro també va liderar la transició digital de la companyia i no es va conformar amb un model d'e-commerce comú: va digitalitzar l'operativa de totes les seves botigues i del magatzem. "Tenim tot el negoci digitalitzat: quan el client compra un producte i aquest passa per caixa, automàticament el sistema revisa l'estoc i demana més productes a magatzem", indica. L'e-commerce, però, encara és una part petita del volum de negoci: dels 40 milions d'euros que esperen facturar enguany, preveuen que el comerç online en generi un.
La història es repeteix
Davant l'auge de competidors i d'empreses "que practiquen greenwashing i venen productes suposadament ecològics", Navarro afirma que ells no venen tan sols un producte, lliure de pesticides o de productes químics, sinó que venen una filosofia: "Hi ha una història darrere: són productes de kilòmetre zero, tradicionals, del territori i pels quals paguem un preu just al ramader."
Sobre la quarta generació, considera que els seus fills encara són molt petits per saber si acabaran liderant la companyia. Això sí, "si volen diners per l'estiu, hauran de fer botiga", afirma. Com ho va fer ell, el seu pare i el seu avi. Els Navarro.