Rafael Juan i la recepta de la Vicky entre els sacs de farina

Mentre la tercera generació pedala en l'escamot, Rafael Juan capitaneja Vicky Foods amb grans dosis d'innovació i esforç

Rafael Juan representa la segona generació de Vicky Foods, on exerceix de conseller delegat | Europa Press Rafael Juan representa la segona generació de Vicky Foods, on exerceix de conseller delegat | Europa Press

"Copies o innoves? Dirigeixes o lideres? Motives o inspires?". És la primera línia de presentació de Rafael Juan a les xarxes socials -l'aparador digital- i, certament, el representen. La innovació, el lideratge i la inspiració l'han acompanyat des de molt abans dels seus inicis empresarials. Eren presents al nucli familiar, on es va fundar la companyia Vicky Foods, que enguany pot celebrar el seu 70è aniversari amb l'orgull d'haver-se convertit en un gegant de la indústria alimentària i amb el repte d'haver de ser capaç de respondre a les demandes d'un mercat on cada vegada tenen més pes els productes verds, ecològics i saludables. Juan haurà de recórrer a la innovació, com ho va fer la seva mare, Victòria Fernández, als anys setanta amb les famoses magdalenes quadrades de Dulcesol.

Va ser ella qui es va inventar les magdalenes Glorias, les primeres del mercat en tenir una forma quadrada, i qui, de fet, va convertir-se en la musa del nou nom de la companyia l'any 2019: Vicky Foods. Arran de la seva mort el 2021, l'empresa liderada pel seu fill li ha fet un tribut i ha llançat al mercat unes magdalenes d'estil tradicional que han rebut el nom de La recepta de la Vicky.

Rafael Juan és la segona generació al capdavant de l'empresa familiar, fundada l'any 1952 pels seus pares, Antonio Juan i Victòria Fernández. Ocupa el càrrec de conseller delegat des del 2007, després d'haver dedicat tota la seva trajectòria profesional a la companyia. En l'actualitat, Vicky Foods comercialitza els seus productes a més de 50 països i és el primer grup d'alimentació del mercat espanyol en rebosteria i brioixeria, i el segon en pa de motlle i brioixeria salada.

La història de l'empresa es remunta a una petita fleca ubicada a un xicotet poble de la Comunitat Valenciana: Villalonga. Era propietat de l'avi de Juan. Va ser un forn de postguerra, moment en què el pa era un producte regulat i de primera necessitat. Un home respectable i conegut al poble, que Juan admira malgrat haver coincidit molt pocs anys amb ell.

Juan recorda "jugar a fet i amagar entre els sacs de farina" mentre els seus pares treballaven

"Recordo el forn, jugava allà de petit", explica. Encara que ja en aquella època no era un forn, sinó una granja de conills de la seva mare. Els seus pares, de fet, abans de seguir la tradició del pa, havien provat amb altres negocis, que havien fracassat. Un cop van agafar el relleu de l'avi i van estar en el dia a dia del pa, es van aventurar a fer créixer el negoci, ajuntant-se amb els altres dos forners del poble per crear conjuntament una panificadora, oficialment, Dulcesol.

Juan recorda "jugar a fet i amagar entre els sacs de farina" mentre els seus pares treballaven. Però la popularitat i alta demanda dels productes de Dulcesol va fer que les instal·lacions es quedessin petites i, l'any 1969, van deixar la panificadora i van obrir la primera fàbrica de la companyia. Avui dia tenen cinc fàbriques, una granja i 23 delegacions comercials repartides per Espanya, Algèria, Regne Unit, França, el Marroc i la Xina. Tenen una plantilla de més de 2.653 persones.

Ell emprenedor i ella perfeccionista. "Una combinació perfecta", segons Juan, que ha deixat empremta en la identitat de la companyia. Després de la mort del pare, 1983, la mare va agafar les regnes de l'empresa familiar escalant el negoci fins a convertir-se en una de les principals firmes de brioixeria industrial del mercat espanyol.

Liderar associacions, més que un màster

Juan es declara un fanàtic de la formació contínua i tot terreny. És llicenciat en Química per la Universitat de València i té tres postgraus d'alta direcció, a IESE, EOI i a l'Instituto San Telmo. Però creu que la formació va més enllà: "Avui dia podem escoltar un audiollibre mentre fem esport, aprendre amb vídeos de Tiktok o escoltar podcasts formatius mentre conduïm". Són exemples de qui valora la formació, si, però també el temps, que no en deu tenir gaire, doncs col·labora amb sis associacions empresarials i amb dues universitats.

Juan: "Amb un càrrec directiu a una associació empresarial aprens molt més que a qualsevol màster"

Diu que és "una persona fàcil a l'hora de dir que sí per col·laborar", que moltes vegades ha entrat a associacions per ajudar a companys i amics, però que després ha rebut molt més del que esperava: "amb un càrrec directiu a una associació empresarial aprens molt més que a qualsevol màster". I ho diu per experiència: va dirigir la Federació d'Associacions d'Empresaris de La Safor (FAES) durant vuit anys i, des del 2021, és el president de Fedacova, la Federació Empresarial d'Agroalimentació de la Comunitat Valenciana. Assenyala que la clau és fer contactes i aprendre de les experiències dels altres.

La innovació també té preu: 153 milions

"La nostra principal palanca de creixement al llarg de la història ha estat la innovació", explica Juan, que pot venir forçada per les adversitats o la pot buscar un mateix. A l'inici, el seu pare només tenia la panificadora i, va ser arran d'una crisi, que van decidir ampliar el negoci al sector de la pastisseria i la brioixeria. "D'una crisi va venir un negoci encara més gran". De vendre a la comarca, a fer-ho nacionalment, i després internacionalment.

Juan: "Quan inverteixes en innovació has d'obviar la rendibilitat, almenys a curt i mitjà termini"

Però la innovació no és només una filosofia. Implica inversió: en els últims cinc anys la companyia ha invertit 153 milions d'euros en projectes d'innovació i recerca per aportar un valor afegit als seus productes i processos. I sembla que encerten: el 10% de les seves vendes procedeixen de productes creats en els últims dos anys, malgrat que la seva recomanació és que "quan inverteixes en innovació has d'obviar la rendibilitat, almenys a curt i mitjà termini".

Admet que el seu propòsit d'innovar, però, ha anat evolucionant amb el temps i avui dia té el gran objectiu d'innovar per alimentar un món millor. "Estem lluny d'aconseguir que l'emissió de carboni sigui zero, però hem de continuar invertint en gestió mediambiental", defensa, i afegeix amb cert orgull: "Hem fet molt de recorregut". L'empresa va aconseguir el 2021 que tots els envasos de Dulcesol fossin biodegradables. També el 2021 va acabar la instal·lació de 1.576 plaques fotovoltaiques a la seva planta de Villalonga.

Només una de cada deu empreses familiars sobreviuen a la tercera generació

L'escamot 

En el futur més immediat, Juan ho té clar: el camí és la internacionalització. Actualment, el mercat exterior té un pes del 25% de la facturació i el seu objectiu és revertir aquest percentatge per tal que el negoci internacional aporti el 75%.

Però hi ha un altre gran repte en girant la cantonada: la tercera generació "està pedalant en l'escamot". Arribarà el dia en què haurà de cedir el testimoni, i vol fer-ho d'una manera "consensuada, amb sentit i prudència". Sap, però, que només una de cada deu empreses familiars sobreviuen a la tercera generació. Tanmateix no té por: de les pitjors crisis poden sorgir grans innovacions; i ho ha vist de prop.

Més informació
Carlota Súria: “Que les muses t’enxampen treballant”
Nie Nie Ceramics, una història d’emprenedoria valenta
Eva Blasco, de València al món
Avui et destaquem
El més llegit