Quan Paul Newman es va avorrir de la seva vida d’actor va decidir muntar-se en un Datsun 51 i iniciar-se en el món de les curses de resistència. La llegenda diu que la seva dona, l’actriu Joanne Woodward, va voler celebrar la nova afició del seu marit –i el rodatge de Winning, la pel·lícula que deixaria testimoni de la seva trajectòria sobre rodes- comprant-li un Rolex Daytona a Tiffany’s. La imatge de la superestrella de Hollywood amb el canell envoltat per aquella esfera blanca i negra es va popularitzar tant que el rellotge va acabar coneixent-se popularment com a Paul Newman Daytona, i es va vendre l’any 2017 per 17,8 milions de dòlars. El rellotge de polsera més car de la història.
Quan Woodward va fer la inversió, el 1969, Rolex ja era una marca coneguda, però ni molt menys estava vinculada al món del superluxe com avui en dia. I això que el procés artesanal i la precisió que requereix la fabricació de qualsevol rellotge de la seva categoria justifica una gran inversió –potser no de 17,8 milions de dòlars.
La visita a una planta de fabricació de rellotges mecànics d’alta gamma té més a veure amb l’entrada a un quiròfan que al soterrani que qualsevol s’imagina al mirar-se el canell. Sota un ambient esterilitzat, amb sistemes de filtració de l’aire per evitar que qualsevol pessic de pols desestabilitzi la precisió dels mecanismes muntats, els treballadors es mouen coberts de dalt a baix per garantir que de la seva roba tampoc se’n despendrà cap impuresa que malbarati la producció.
L'hora extacta
Però el gran cost del rellotge es produeix justament en la seva producció. Desenes d’artesans manipulen i sincronitzen centenars de peces diminutes que tenen l’únic propòsit de donar sempre l’hora exacta. I les xifres no són cap exageració, com va voler demostrar Rolex amb aquest vídeo que mostra el desmuntatge d’una de les seves obres.
I, com estem al segle XXI, s’imposa la innovació. Tan curós i delicat treball, avui en dia, es fa amb peces d’alta tecnologia com microscopis electrònics, que requereixen una inversió prèvia en R+D de milers de dòlars.
Al meticulós sistema de producció s’hi ha d’afegir el cost en mà d’obra i compra de materials que suposa la seva fabricació a Suïssa, com encara fan moltes de les marques d’alta gamma, i la gran inversió que fan les companyies en idear campanyes de màrqueting a l’alçada d’un producte aspiracional.
Si un Rolex pot arribar a costar desenes de milers de dòlars és per la seva limitada producció i, encara més important, són productes pensats per a àmbit professionals molt concrets
Un últim aspecte a tenir en compte: si un Rolex, i molts dels rellotges de la mateixa gamma, poden arribar a costar desenes de milers de dòlars és per la seva limitada producció i, encara més important, perquè són productes pensats per a àmbit professionals molt concrets. El famós Daytona es va fabricar, evidentment, per pilots de curses, incorporant un cronògraf ideat per cronometrar cada volta al circuit, mentre que el GMT-Master estava destinat a la tripulació dels avions, ja que permetia llegir l’hora de les ciutats d’origen i destí.
Ben pensat, Woodward va trobar el regal ideal per Newman: útil i valuós.