Dilluns que ve, 30 de juny, el FC Barcelona tancarà els comptes de la temporada 2024-25 que haurà d’aprovar l’Assemblea de Socis Compromissaris durant el proper mes d’octubre, si ho considera oportú. Igualment, el dimarts 1 de juliol, Joan Laporta estrenarà la darrera temporada del seu segon mandat perquè l’estiu del 2026, a tot estirar, s’hauran de fer eleccions a la presidència del Club. S’acosten temps de votacions i de prendre decisions al FC Barcelona, si encara hi som a temps. És un bon moment per reflexionar sobre la poca participació que històricament han exhibit els socis del Club a l’hora d’anar a votar.
Segons les últimes dades oficials publicades pel Club, a la memòria de la temporada 2023-2024, el Barça compta amb 133.164 socis, dels quals 98.301 són homes (74% del total) i 34.863 són dones (26 % del total). 50.797 estan censats a la ciutat de Barcelona, 70.201 a la resta de Catalunya i 12.166 estan repartits per la resta del món. Aquesta fantàstica quantitat de socis del Club fa del tot inviable que els acords que es prenguin en Assemblea es puguin decidir en una trobada presencial amb tots ells i, per això es va optar en el seu dia per la fórmula dels socis compromissaris. Aquests són els que prenen les decisions en nom i representació de tota la resta.
El Barça compta amb 133.164 socis, dels quals el 74% són homes i el 26% són dones
Són compromissaris la totalitat de senadors del Club (els mil socis i sòcies amb més antiguitat); els membres de la Junta Directiva en el moment de celebració de l’Assemblea General; els membres de les comissions estatutàries del Club; els expresidents del Club; els presidents de les federacions territorials de penyes escollits democràticament i que siguin socis amb més de cinc anys d’antiguitat; i una representació del 2,5% dels socis escollits per sorteig de manera aleatòria entre els majors d’edat amb més de cinc anys d’antiguitat i que no tinguin suspesa la condició de soci.
El 19 de juny de l’any passat complien aquests requisits un total de 92.798 socis i sòcies. Aquell dia es van triar en un sorteig davant notari un total de 3.622 representants, que signifiquen el 2,5% del cens total de socis i sòcies. Se’n van triar 3.622 més, com a suplents, perquè un soci escollit com a compromissari pot renunciar a la seva condició en qualsevol moment sempre que la renúncia es porti a terme amb una antelació mínima d’un mes respecte a la data de celebració d’una Assemblea. Els escollits representaran els socis i les sòcies del FC Barcelona en les Assemblees que celebri el Club des de l’1 de juliol del 2024 fins al 30 de juny del 2026.
602 de 4.331
A l’Assemblea de Socis Compromissaris del FC Barcelona celebrada el 20 d’octubre del 2024, hi havia convocats 4.331 socis i sòcies compromissaris, però només 602 d’ells van participar en la votació que va decidir aprovar la pèrdua de 91 milions d’euros que s’havien generat a l’exercici 23-24. Concretament, 452 socis compromissaris van votar a favor de l’aprovació dels comptes presentats, 125 en contra i 25 en blanc. Van votar un 13,8% dels convocats.
No havia anat gaire diferent l’Assemblea que es va fer el diumenge 3 d’abril del 2022, per aprovar o no la proposta de la Junta Directiva perquè Spotify passés a ser patrocinador del Club a partir del dia 1 de juliol d’aquell mateix any. Hi havia convocats aquell dia 4.478 socis compromissaris. Només se’n van acreditar 906 (el 20,2% dels convocats), i a l’hora de votar només van participar 746 socis (el 16,6%): 625 van votar a favor de la proposta de la Junta, 94 en contra i 27 en blanc.
Aquesta situació no és nova. Històricament, ha anat passant amb totes les directives recents, a gairebé a totes les votacions i en gairebé totes les circumstàncies. No analitzarem en aquest article les múltiples causes que poden explicar les participacions tan baixes perquè no hi ha cap estudi rigorós i ben fet que ho pugui explicar (almenys que jo hagi sabut trobar), però no ens costaria gaire fer una llista de raons, més o menys fonamentades: l’interès dels que manen a cada moment perquè ningú els vingui a complicar la vida i mantenir els socis tan allunyats com es pugui de la gestió del Club, l’auto convenciment dels socis que es veuen incapaços d’entendre moltes de les qüestions que s’aborden en una Assemblea, especialment els aspectes econòmics, la mandra...
En tot cas semblava que el vot electrònic podia ajudar a solucionar aquesta baixa participació d’una vegada per totes. La tecnologia actual permet la participació de tothom en una consulta electoral d’una manera segura, transparent, còmode, ràpida i no molt cara. La seva aplicació al Club permetria que tots i cadascun dels 133.164 socis i sòcies actuals poguéssim votar a qualsevol Assemblea, prescindint absolutament del sistema de socis compromissaris, que s’ha demostrat històricament com a poc eficient, i fins i tot, arribar a votar el president del Club per aquest sistema.
Una reforma necessària
Per fer-ho possible caldria una reforma dels Estatuts del Club per eliminar el sistema de socis compromissaris, que ja no tindria sentit, i caldria també una reforma de la Llei de l’Esport, que avui no permet triar el president d’un Club si no és de manera presencial o per correu. Tots dos obstacles es podrien saltar, sense massa dificultats, si hi hagués la voluntat política d’impulsar-ho i fer-ho possible. Seria un pas endavant en la democratització real del Club i a l’expressió lliure i massiva dels seus socis i sòcies que farien més forta i més sòlida l’entitat. Una bona campanya, amb voluntat pedagògica, i amb voluntat d’animar els socis i sòcies a participar seria la cirereta del pastís.
Si no es produeix un miracle, Laporta no serà el president que impulsi aquesta mesura perquè ha utilitzat premeditadament el vot electrònic per allunyar el soci de la gestió del Club. El vot electrònic hauria de poder conviure en qualsevol votació amb el vot presencial. Els socis que vulguin continuar votant de manera presencial ho han de poder fer sense cap problema, sigui al Camp Nou o a qualsevol delegació territorial dels Països Catalans que s'instal·li pel dia de les votacions, siguin per decidir el què sigui. Però Laporta ha restringit al màxim aquesta possibilitat, adduint un problema d’espais, ara que l’estadi està en obres, sense recordar que moltes assemblees del Barça s’han celebrat al Palau de Congressos, per exemple, sense cap problema. Laporta vol votacions només telemàtiques per estalviar-se la trobada física amb uns socis a qui havia promès proximitat i assemblees físiques i a qui massa sovint els fa notar que cada cop li importa menys la seva opinió. Laporta, per exemple, s’havia compromès públicament amb Joan Gaspart en tornar al format presencial a l’assemblea de l’octubre de 2024. Resultat final: tururut violes!
"Laporta vol votacions només telemàtiques per estalviar-se la trobada física amb uns socis a qui havia promès proximitat i assemblees físiques"
De què tenen por els que no volen que cada soci i sòcia pugui tenir un vot? Qui necessita unes assemblees anacròniques, amb una participació ridícula per prendre acords transcendentals pel Club, amb una durada i alguns ingredients que fan avergonyir? Per què no poden conviure el vot electrònic i el vot presencial? Qui té por d’una democràcia real i de qualitat?
Ens retrobem el dissabte 12 de juliol si vostès ho volen.