Hi ha una especialitat de producció industrial en la què Catalunya és capdavantera. Té una aplicació pràctica abellidora i còmoda, molt present a la vida dels qui ens movem pel món. Pot passar-nos inadvertida quan viatgem en tren o avió. És la dels teixits no teixits. Són fibres sintètiques no filades que produeixen sensacions visuals i tàctils que ens porten a confondre-les amb teixits originals.
Les fabrica una empresa del Baix Llobregat, Laystil S.A., dirigida ara pels germans Carolina i Guillermo Marin. El fundador de la casa és Rafael Marin, 71 anys, un inventor constant de nous productes de la gamma, i un renovador inquiet de la tecnologia per a convertir projectes en realitat.
"Quins articles més habituals estan basats en aquesta mena de teixits?", vaig preguntar-li aquesta setmana mentre dinàvem. "Els que hauràs vist més sovint –em digué- són els reposacaps en els seients dels avions o dels trens. També els pots trobar en estovalles de restaurants, en camins de taula, i en llençols d'usar i llençar".
Però així mateix en les mantes dels avions i en tovalloles que no són d'un sol ús. Va començar el 1979 amb els necessers que els viatgers del tren-hotel de Renfe entre Barcelona i Madrid trobàvem en els lavabos de les cabines individuals.
És, doncs, una iniciativa industrial catalana que actua amb empenta en el sector de l'higiene en el transport col·lectiu de llarga distància, en la restauració i l'hoteleria, i en articles de promoció i publicitat. Ens fa quedar bé arreu del món. En els gèneres de més ús en els serveis per a passatgers d'avió és la que té més capacitat d'entre totes les companyies europees. La factoria d'Abrera pot fabricar quatre-cents milions d'unitats l'any en reposacaps i vuit milions en mantes. Té clients de molta volada: Iberia, Alitalia, British Airways, l'AVE.
Tot i no bregar ara en primera línia de l'empresa, Rafael Marin segueix al peu del canó des de fora en la recerca de noves aplicacions dels teixits no teixits. La seva pensada més novella és un protector pel gel i per la neu que s'adhereix als vidres dels cotxes. Col·loquem aquestes peces a les finestres i el parabrisa del vehicle quan el tenim aparcat. Abans de sortir les sacsegem per espolsar les crostes glaçades sense que ens calgui fregar o rascar la superfície vidrada. Acaba de patentar l'invent i ja té clients estrangers, al centre d'Europa en particular, interessats en la seva distribució.
Marin és dels empresaris que mira cap enfora i innova cap endins. És prou conegut a les fires internacionals d'aviació, com la d'Hamburg. No deixa mai d'assessorar als seus sobre noves solucions per a millorar la infraestructura tècnica de manera que permeti noves aplicacions d'una inversió que cal fer més rendible.
Inspira als qui ara porten el negoci –els seus fills- perquè segueixin fil per randa uns principis ben arrelats en la millor escola d'economia pràctica catalana: no repartir dividends per tal de reinvertir-los en els avenços tecnològics. En temps de canvi com els d'ara hi ha seniors que saben teixir novetats amb nous teixits.