Internet s'ha convertit en el banc de continguts més gran que ha existit mai i Google en una de les eines més poderoses per rastrejar qualsevol informació al web. Fins i tot la biografia o els detalls més foscos d'algú, pel que una persona que tingui la necessitat de tenir un currículum impol·lut, i una imatge que agradi als seleccionadors de personal, hauria de fer una recerca exhaustiva per no endur-se sorpreses. "Ja no ets només el que tu dius que ets, també ets el que tots diuen que ets", adverteix el soci i director de Zinkdo i especialista en xarxes socials, Víctor Puig (@victorpuig). Segons Puig una bona reputació online és tan potent com un bon CV, aspecte que haurien de tenir ben present, tots aquells que es troben en plena cerca de treball.
Els recruiters confien en Google
"Google produeix un efecte que pot ser pervers. Troba l'opinió de qualsevol persona i la posa a l'abast de tothom". També a l'abast dels recruiters. Per això, Puig puntualitza la importància de situar el motor de cerca en el centre i començar per aquí si algú està buscant feina.
El primer és practicar el que es coneix com egosurfing, que no és més que posar el propi nom a Google i buscar tot el que apareix. "Si el que es troba és un desastre, hi ha un problema de reputació online", detalla l'expert, "i si són comentaris positius i una participació activa, ja hi ha bona part del terreny guanyat". I cal fer-ho sense estar dins de Gmail ni de cap compte associat al cercador que hagi indexat prèviament els interessos d'un usuari. D'aquesta manera, els resultats obtinguts seran els mateixos que qualsevol altre persona veurà.
Malauradament, aquest comodí només serveix a Espanya, on el director de Zinkdo assegura que el 97% de la quota de mercat és Google. En el cas de buscar una oferta de treball als Estats Units, també cal pensar en altres com Yahoo o MSN.
Estar a la xarxa: positiu o negatiu?
Segons un informe de l'agència TúaTú Social Media publicat el 2012, un 69% dels directors de Recursos Humans van descartar un candidat per la seva reputació, mentre que un 68% dels enquestats reconeixia haver-se decantat per algú pels resultats obtinguts d'Internet.
Puig llegeix les xifres aclarint que ens trobem en un moment on un currículum en paper no és suficient, com tampoc ho és la publicitat. Si el consumidor s'ha tornat més actiu i es refia més de les opinions d'altres usuaris que de la publicitat, per què no ha de creure's més un seleccionador el que diu el web d'una persona? "Una empresa no busca només talent, vol que el nou professional formi part de la companyia, que no li desmunti l'estructura de treball creada i que s'integri en la filosofia. I això, amb el comportament i participació a les xarxes socials, es fa patent", revela.
Els blogs són un altre pilar fonamental en la creació d'una bona reputació, especialment per a la creació de continguts alineats en un sector i ben posicionats a través del SEO. "Són la manera més fàcil d'aparèixer a Google", assegura l'expert, "perquè pot ser el que et faci ser l'escollit". Ho exemplifica amb un traductor i intèrpret aficionat a la botànica, de la que en parla al blog. Una empresa que editi llibres sobre naturalesa, preferirà una persona que estigui familiaritzada amb el vocabulari. En aquest cas, però, el més adient seria tenir un canal on parlar del hobbie i un altre centrat en l'àmbit professional, perquè no serveix de res que coneguin aquest professional pel que fa al seu temps lliure i no com a intèrpret.
Tot això és el que porta a una conclusió fonamental per a Puig: "No estar al web, per evitar la mala reputació, no és la solució. Pot ser el que tanqui una porta molt esperada".
Un pla de reputació en cinc passos
Tots els elements que el soci i director de Zinkdo ha anat desgranant són consells de cara a crear i mantenir una bona reputació online per trobar feina. Formen part, doncs, d'una estratègia que ha d'estar ben delimitada i adaptada al perfil professional de cadascun. Crear-ne una és senzill i només cal seguir cinc passos.
1. Marcar-se uns objectius realistes i acotats en el temps
Els objectius poden ser diversos, des de tenir un número determinat d'entrevistes en un mes fins a aconseguir que el currículum arribi un total de deu empreses en dues setmanes. L'únic requisit és que siguin realistes, fàcils d'aconseguir i que es marqui un termini de temps concret. Per a l'especialista, aquest darrer punt és fonamental, ja que acaba condicionant l'esforç i pot portar a tenir una actitud massa relaxada.
2. Definir una estratègia
Aquest pas engloba tenir presència a Twitter, Facebook, LinkedIn, blogs i tota aquella plataforma que pugui ser útil. Fins i tot Slideshare, on un currículum visual i atractiu és una eina potent per cridar l'atenció dels seleccionadors.
Abans, però, cal haver practicat l'egosurfing per saber si l'estratègia ha d'estar decantada a millorar una possible mala reputació, envoltada de queixes al voltant d'un nom o creada per un perfil inactiu, o bé si el que cal és potenciar la bona base que ja hi ha creada.
3. Millorar la presència 'online'
No totes les professions es nodreixen dels mateixos continguts i en xarxes iguals, cadascun requereix d'un espai diferent. Les pàgines de Facebook i els blogs permeten tenir una major creativitat, mentre que LinkedIn i About.me són un bon lloc on presentar-se com un professional ordenat i metòdic.
Aquí entren en joc elements com la fotografia o la descripció o extracte. És a dir, "l'equivalent a la carta de presentació". Cal, alhora, tenir una escolta activa i saber de què s'està parlant per fer aportacions enriquidores. "Donar tres respostes bones al web, et fa convertir-te en un expert i ser conegut", afegeix el directiu de Zindko, responent així al per què és tan important compartir coneixement propi o difondre tot allò que es troba.
El que s'ha d'evitar a tota costa és parlar dels que defineix com "temes tabú": religió, futbol i política. Estan permesos en els cercles íntims, no en els espais públics. Al final, el més important és "saber on cal estar i amb quin tipus de continguts per ser conegut pel som professionalment".
4. Trobar bons contactes
"Conèixer gent és la millor manera per trobar feina. Fer un contacte a LinkedIn sense dir-li res o seguir a algú a Twitter sense interactuar, és cremar un cartutx", critica Puig. Si un dels objectius és tenir entrevistes de treball, s'ha d'anar a cercar a les xarxes professionals els directors de Recursos Humans i enviar-los un missatge cridaner, res de textos automàtics.
Pel que fa als cercles més propers, tenir una actitud proactiva i participativa és clau per donar-se a conèixer i guanyar seguidors, els mateixos que, amb els seus contactes, permeten ampliar la cartera de contactes.
També s'han de superar certes pors, alerta l'especialista: "Als països llatins no agrada dir segons què, quan hauríem de tenir menys por a fer públic a Facebook, o en un altre perfil, que busquem feina, perquè mai se sap qui pot obrir la porta que hem estat buscant".
5. Mesurar la feina feta
Valorar tot el camí recorregut requereix l'ús d'eines concretes. Aquesta tasca s'assimila als estudis de la competència que fan les empreses, les quals mesuren la seva pròpia reputació online i la comparen amb altres companyies del sector.
Novament, Google serà l'eina per excel·lència. Tanmateix, es pot investigar entre Attenttio, Websays, Topsy... i una infinitat de portals que monitoritzen tota la conversa que ens genera al voltant d'un nom, marca o tema.
En el cas d'haver començat amb uns objectius bàsics com augmentar el número de visites al blog, seran les pròpies estadístiques de la pàgina qui diran si hi ha millora o no; en el cas de voler contactar amb més directors de Recursos Humans, les respostes rebudes per part d'ells són l'indicador.