CA | ES

Respiradors automàtics, un salvavides a 25.000 dòlars la unitat

La pandèmia del coronavirus converteix els ventiladors en màquines escasses i necessàries per ajudar els malalts a respirar i superar la malaltia

Respiradors automàtics, un salvavides a 25.000 dòlars la unitat | iStock Respiradors automàtics, un salvavides a 25.000 dòlars la unitat | iStock

Anys de retallades en sanitat per combatre el dèficit han fet aflorar les precàries situacions en què els hospitals lluiten aquests dies contra el Covid-19. Si bé quedar-se a casa confinat és el millor remei contra el coronavirus, el virus reacciona de maneres molt diferents. La majoria de la població el superarà com si fos un refredat qualsevol, però en casos extrems els malalts han de ser ingressats a l'UCI i romandre uns dies connectats als respiradors. Precisament aquestes màquines han esdevingut les protagonistes, per la seva manca, pel seu preu, i perquè la comunitat maker ha pres la iniciativa per tal de produir-ne amb impressores 3D. Per què són tan cars els respiradors artificials?

Primer de tot hem d'entendre per què es fan servir. Quan un pacient esdevé crític s'ha de fer ús de la respiració assistida, és a dir, quan un malalt no pot respirar per si mateix, se l'ha de connectar a un respirador artificial.

El respirador manté en vida el malalt mentre el cos es recupera o els tractaments intenten desinflamar els pulmons

En el cas concret del coronavirus, la inflamació dels pulmons és conseqüència de la infecció pulmonar. L'organisme reacciona i s'inflamen els pulmons, Els alvèols, allí on l'oxigen passa a la sang, s'omplen de líquid i no som capaços d'oxigenar la sang. Això esgota el pacient i pot entrar en parada respiratòria. El respirador permet ventilar mentre el pacient descansa, oxigenant la sang automàticament. El respirador manté en vida el malalt mentre el cos es recupera o els tractaments intenten desinflamar els pulmons.

Amb la pandèmia de coronavirus els respiradors s'han convertit en un bé escàs. Alemanya ha optat per vetar la seva exportació, mentre la Xina ja ha enviat un lot de 40 respiradors a Itàlia, qui ha demanat a l'únic productor del país, Siare Engineering, que quadrupliqui la seva producció fins a 500 respiradors al mes. Cada ventilador costa 17.000 euros.

Història

Ha plogut molt des que els primers respiradors artificials van ser patentats el 1907 per Pulmotor i aquesta tecnologia ha evolucionat molt. En un principi, els coneguts com a pulmons d'acer eren una càmera que ocupava tot el cos del pacient creant una atmosfera amb menys pressió que la natural per tal que la caixa toràcica pogués expandir-se. Els iron Lung es van fer servir sobretot durant les epidèmies de la pòlio de principis del segle passat. Però aquesta mena va caure en desús a favor dels aparells de pressió positiva, molt menys voluminosos.

iron lung

Un iron Lung per tractar la pòlio

En l'actualitat aquests aparells insuflen aire a l'individu amb una pressió per sobre de l'atmosfèrica, reforçant els pulmons. Aquestes màquines fan servir una turbina que genera un flux d'aire regulable, controlen la pressió de l'aire i es pot regular la mescla d'oxigen i aire, així com la humitat i poden monitorar la respiració del pacient.

Productors

La madrilenya Hersill és l'única empresa espanyola dedicada a la fabricació de respiradors artificials. Aquesta pime situada a Móstoles ha esdevingut un dels principals proveïdors de la sanitat pública a l'Estat.

A Espanya estan presents multinacionals com l'alemanya Dräger, GE Healthcare, Philips o Medtronic, que comercialitzen respiradors, però cap té fàbrica a Espanya, de manera que els han d'importar.

Altres productors són Baxter, CareFusion, Dragerwerk, Hamilton Medical, Medtronic, Terumo, Xenios AG i Temel, segons expliquen fonts de la Federación Española de Empresas de Tecnología Sanitaria (Fenin).

La madrilenya Hersill és l'única empresa espanyola dedicada a la fabricació de respiradors artificials

Els respiradors són cars i els hospitals normalment no en tenen en excés. Un ventilador de la casa Medtronic costa entre 25.000 i 50.000 dòlars, segons el seu web. Un cost al qual les retallades en sanitat han intentat no fer front. Aquestes màquines són productes d'alta enginyeria amb una tecnologia molt costosa que comporten anys d'investigació, inversió en recerca i desenvolupament i processos de validació per part de les autoritats sanitàries. Si bé el rang de preus va des dels pocs mils d'euros fins a més de 50.000, ara la pandèmia ha activat la innovació per part de la comunitat maker.

En aquest context la NASA ha alliberat algunes patents de respiradors automàtics per tal que la indústria hi accedeixi i puguin produir-ne. És probable doncs, que quan ens en sortim d'aquesta, el preu dels respiradors automàtics baixi. I això serà una cosa bona tenint en compte que Fenin va advertir al mes de desembre sobre l'elevada edat mitjana dels aparells mèdics en els hospitals espanyols. Segons l'informe, el 2018, el 67% dels aparells de suport vital tenia més de 10 anys i el 19%, més de cinc. Cal renovar-los.

Un respirador 3D

L'aliança entre el Consorci de la Zona Franca (CZFB), HP i Leitat (Tecnio) al costat de CatSalut, a través del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) i l'Hospital Parc Taulí de Sabadell (Barcelona), han aconseguit desenvolupar un respirador de campanya industrialitzable preparat per donar suport als hospitals i UCI.

El CZFB ha informat que Leitat ha dissenyat un respirador de campanya fabricat en 3D, que permet posar a disposició del sistema sanitari d'aquest element atenent la ràpida expansió del coronavirus i de l'escassetat de material mèdic.

Aquest dispositiu és industrialment escalable, de manera que "es pot arribar a una capacitat de producció d'entre 50 i 100 unitats diàries".

El respirador, anomenat Leitat 1, compta amb un disseny i components simplificats al màxim, "per tal de poder desenvolupar un dispositiu mèdic robust, d'utilitat i de menor complexitat facilitant la seva producció i assemblatge".

El disseny ha estat realitzat per l'enginyer sènior de Leitat Magí Galindo, i validat mèdicament pel director d'Innovació de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, Lluís Blanch, expert en ventilació mecànica.

Per a la producció es compta addicionalment amb les empreses Airbus i Navantia que s'han unit a l'aliança, que també es donarà suport a la capacitat de producció d'usuaris i comunitats de makers, amb l'objectiu d'aconseguir incrementar la capacitat de producció "en pocs dies".

Més informació
Creen el primer respirador de campanya en impressió 3D
Un hospital italià soluciona la falta de respiradors amb impressió 3D
Avui et destaquem
El més llegit