Per què tornar a Barcelona? I per què no. Sergi de Meià cofundador del moviment slow-food a Catalunya, torna a Barcelona amb Banquet, un nou restaurant des del qual s’ha proposat defensar la cuina catalana tradicional en un territori tan inhòspit com la Rambla. Què espera? Atreure els locals amb els seus plats de sempre. El tancament inesperat i agredolç del seu local del carrer Laforja ens va deixar una miqueta orfes. Per què cal anar al nou Banquet? Perquè menjar uns bons canelons, uns caragols fregits o un bacallà a la llauna és ja gairebé exòtic a la nostra ciutat. “La nostra cuina és la que acaba sent excepcional a Barcelona”, sosté de Meià. O només pels seus ja mítics ous ferrats a la riojana o els peus de porc val la pena endinsar-se Rambla a baix i buscar aquest nou restaurant.
La Rambla és el territori natural de gerres de colors i cambrers que, carta en mà, conviden a asseure's en una terrassa. Així que el client local sempre es desvia i voreja per l'entramat de carrers quan vol baixar fins a la mar. I aquí està el remei. Se situa en el preciós xamfrà acabat de rehabilitar de Pintor Fortuny amb Xuclà on va estar el mític Segarra (tancat per la pandèmia després de 20 anys de servei), al qual s'arriba vorejant l'hotel Le Meridien. Fer bastió aquí d’uns canelons a la barcelonina com a estendard és tota una declaració d'intencions.
de Meià: “La nostra cuina és la que acaba sent excepcional a Barcelona”
Restaurant Banquet
Una espectacular marquesina amb vidre color ambre sobrevola la barra. El local és bell, majestuós. Al fons, una taula del xef marmolada enfront de la cuina i un racó amagat per a un sopar a dos ben romàntic. La decoració respira aquell classicisme dels cafès de tertúlia del XIX, on (recordem) no es va permetre l'entrada a dones fins a 1850. En la carta de Banquet hi ha un apartat de cassoletes amb fideus a la cassola, amb arròs mariner o de verdures ecològiques i amb un altre que és una petita meravella: l'arròs a la milanesa varietat badia de l'Estany de Pals amb salsitxes mini, safrà i formatge de llet crua d'ovella. “El safrà es barreja amb el sofregit i, en aquest punt, s'aixeca tot el sabor del guisat”, detalla el cuiner. Perquè, si hi ha màxim comú denominador en la cuina de de Meià és sabor i molta cullera. Receptes de tota la vida que hem menjat a casa de les nostres mares, ties, àvies o sogres carregades de familiaritat i intenció. “El safrà que gasto és del Montsec, crec que és el millor. De fet, des de l'edat mitjana era el que volien els Papes de Roma i era d'ús comú en la cuina tradicional catalana, era el nostre condiment fins al segle XVIII”. Una meravella que, usada correctament, eleva qualsevol plat de xup-xup.
Una carta de cuina tradicional pegada al receptari local, i sense massa artificis, on no falta una boníssima bomba de la Barceloneta amb generosa botifarra en el seu interior o el conill a l'empordanesa. “Hem volgut ser barri, hem volgut ser ciutat. Donar-li a la nostra ciutat alguna cosa que està desapareixent”, apunta el xef. El peatge turístic del lloc és el steak tartare -això sí, de vedella ecològica- i l'amanida de burrata amb pesto.
Per a les postres ens deixem aconsellar per Itatiane Leal, la directora. Les postres de Músic 2.0 és “un resum de tots nostres les postres”, sosté. Com ella, l'equip que acompanya de Meià és tot cohesió i l’ha acompanyat en totes les seves aventures precedents. Estan al capdavant de la cuina Pau Olivés i Àlex Clotas, però també a l’equip Susana Vallejo, Claudia Gómez i Antonio Tong, entre altres.
Provem, finalment, el músic remasteritzat: suculenta crema catalana emulsionada amb ratafia, amb una quenelle de gelat que la calor ha fulminat de camí a la taula. Són coses del directe, de la cuina i d'aquesta calor preestival que ja ens convida a refugiar-nos gastronòmicament on ens vulguin bé i ens facin gaudir amb l'exòtica i extraordinària que és la nostra cuina popular més oblidada.
- Carrer Pintor Fortuny, 5. Barcelona
- Telèfon: 93 715 59 36
- Preu mitjà: 35 euros