Horts Rietmüller, de 78 anys, alemany de Kiel, barceloní des de fa més de vint anys, exposà el passat 13 maig en el saló d'un hotel del Passeig de Gràcia, ple de gom a gom, els resultats de la recerca que fa sobre els secrets dels Cavallers Templers.
Les seves conclusions són fascinants, com ho són la seva capacitat de treball i l'entusiasme encomanadís que hi posa. Són virtuts que, de ben segur, manté des dels temps inicials de la seva successiva tasca directiva en empreses internacionals (Grupo Bosch, a Veneçuela; Monforts, i Focke & Pfuhl, a Alemanya; Ampesa, a Espanya) i al front de consultores pròpies com International Management Center, i Rietmüller & Partner. Ara aplica a la recerca històrica els mètodes exigents i positivistes de l'empresari perseverant.
Dies després d'aquella conferència -que escoltaren dues-centes cinquanta persones convocades pel Rotary Club- vaig entrevistar-me amb ell a l'hora del cafè en un hotel de la Diagonal. Amb tot el que m'explicà Rietmüller podria escriure un llibre. Seria una història original, sorprenent, sobre l'orde de monjos-soldats que durant més de dos-cents anys, des del segle XII, es feren amos de bona part del món. Eren els grans emprenedors de l'Edat Mitjana, una potència territorial, econòmica, comercial i financera, antecedent de les multinacionals del nostre temps.
Segons Rietmüller, els templers havien arribat a Amèrica abans que Colom. Per provar-ho em mostrà una col·lecció de fotografies del fris de l'església de Gandesa (Terra Alta), dedicada a l'Assumpció de Santa Maria. S'observa allí, i a les arquivoltes, un assortiment de sers fantàstics, testes humanes que duen una mena de casc amb tubs i auriculars, panotxes de blat de moro, cactus, tiges, palmetes, patates, tomàquets, carxofes. Rietmüller, l'any 2005, ja descobrí, a la capella de Rosslyn (Escòcia), elements ornamentals semblants, que ell vincula a icones maies i asteques.
Rietmüller és alhora un home d'acció i de reflexió. Fa vint anys fundà l'associació cultural ARACATA, què ha contribuït a redescobrir el Camí de Sant Jaume des de les Terres de l'Ebre. En fa quinze que investiga sobre l'Orde del Temple. Des de fa tres anys, en col·laboració amb la Universitat Internacional de Catalunya. Aquest home no para. Quan exercia de caçador de talents a la seva consultoria segur que no se li escapava cap presa valuosa. És dels típics alemanys que s'assimilen amb un prototipus, també genuí, de català. Quan era president del cercle d'empresaris de parla alemanya, el KdF, nomenà membre d'honor, quan ja no era president de Catalunya en exercici, a Jordi Pujol, de 83 anys, un altre sènior que no para, empeltat de cultura alemanya, dominador d'aquell idioma, condensador de capteniments d'iniciativa i tenacitat compartits per gent de les dues cultures europees més obstinades, per tradició, en l'anar per feina i en la feina ben feta.