Diumenge vinent, 1 de setembre, Salvador Giner, 79 anys, cedirà a Joandomènec Ros, 67 anys, la responsabilitat de presidir l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la corporació acadèmica, científica i cultural fundada l'any 1907 pel president Enric Prat de Riba amb el propòsit d'assegurar la recerca en tots els àmbits de la cultura catalana.
Deixa el càrrec de president per imperatius estatutaris. Ha complert dos mandats de quatre anys. En aquesta corporació d'alts estudis només es pot ser reelegit consecutivament una sola vegada. No és, però, l'únic acadèmic que ha estat al peu del canó en una institució que requereix a tots el seus membres força de voluntat, ambició científica i motivació altruista. Els qui foren candidats en anteriors eleccions, Joan Martí, 68 anys, i Ricard Torrents, 76 anys, han treballat i treballen a l'IEC amb la lleialtat institucional activa i crítica que caracteritza a la gent sàvia i honrada.
El sociòleg Giner, com la immensa majoria de membres de l'IEC, és un sènior amb els ulls posats en el present i en el futur sense perdre el sentit de la història. Publicà fa poc un llibre sobre l'economia capitalista. Fa afirmacions que poden sorprendre a aquells que llegiren una de les seves primeres obres, La societat de masses (1961), referent a Catalunya de cert pensament d'esquerres. Diu ara que "el capitalisme és el sistema més dinàmic i innovador de la humanitat".
Doctorat a la Universitat de Chicago, i amb experiència docent i investigadora a Cambridge i altres universitats angleses, Giner advoca per l'austeritat ètica d'arrels saxones que es va empeltar en les formes de vida catalana. "L'austeritat no significa pobresa –afirma-. Amb austeritat hi ha escoles, hospitals, un bon nivell de vida." Ho remarca i exemplifica: "No oblidem que molts capitalistes –els calvinistes, posem per cas- practicaven l'austeritat i l'amor al treball".
És dels qui confia en un avenir regenerat del sistema capitalista. "Es produiran canvis molt notables en diversos terrenys, com el de la proliferació de microempreses o la multiplicació de les empreses mitjanes, en contra dels qui assumien que els monopolis i oligopolis acabarien amb elles" –comenta quan li pregunten sobre les idees que exposa en el seu llibre més novell.
És un sociòleg que no es resigna a descriure la realitat. Malda per transformar-la. Una de les seves iniciatives, l'Institut d'Estudis Socials Avançats, que va fundar al CSIC, és una projecció pública de la seva capacitat d'integrar les mutacions –també les personals- en un programa d'acció que els anys no aturen.