Schweppes, Darwin i l'origen de la tònica

Nascuda com a recepta contra el paludisme, la malària i els mals de panxa, les variants comercials i una combinació encertada van fer de la tònica una beguda imprescindible en l'oci

El creador de la tònica Schweppes, Johann Jacob Schweppe
El creador de la tònica Schweppes, Johann Jacob Schweppe

Estar al capdavant dels rànquings sol ser un motiu d'orgull nacional que al sud d'Europa es gaudeix amb menys freqüència de la desitjada, però sempre hi ha excepcions. Segons les dades d'Statista, Espanya és el país líder en consum per càpita de ginebra. Cada espanyol consumeix 1,07 lliures d'aquest espirituós a l'any. Una dada que porta a un altre lideratge: a diferència d'altres latituds, on la ginebra es pren sola, aquí la barregem amb tòniques, el que fa que l'Estat també lideri la lliga dels països que més gasoses consumeixen. Una bona notícia especialment per a Schweppes, que acapara el 70% del mercat, i que ha convertit el que va néixer com un remei farmacèutic en un imprescindible de l'oci.

L'origen de les begudes gasoses es remunta al 1783, a la ciutat suïssa de Ginebra –com no-, on el rellotger Johann Jacob Schweppe supera el sopor que li produeix el seu ofici experimentant amb la ciència, que era la seva afició. Amb el temps trobarà el mètode per introduir bombolles de diòxid de carboni en aigua i embotellar-les, creant així la primera tònica de la història, que tindrà cert èxit comercial a Suïssa com a remei contra les males digestions.

La primera tònica de la història tindrà cert èxit comercial a Suïssa com a remei contra les males digestions

Animat pel modest èxit de l'invent, Schweppe marxa a Londres el 1790, amb la intenció d'industrialitzar la fabricació de la beguda i multiplicar l'esforç comercial en la gran capital europea del moment. Malgrat la bona rebuda que va obtenir la tònica a Ginebra, els londinencs no acullen la proposta de Schweppe amb el mateix entusiasme i l'empresa viu al fil de la navalla fins que aconsegueix l'apadrinament d'un metge de referència a la ciutat.

Serà Erasmus Darwin, l'avi de Charles Darwin, qui començarà a receptar la tònica als seus pacients com a beguda diària per prevenir els mals de ventre i malalties com el paludisme. Segons els diaris del metge, ell mateix se'n prenia una diàriament amb la seva dona, culminant sempre el refresc amb un tall de llimona.

L'empresa va poder sobreviure amb uns resultats estables, però discrets. De fet, Schweppe mor el 1821, sense arribar a veure l'esclat comercial del seu invent, que es produeix 15 anys després, quan el rei Guillem IV concedeix el segell reial a la marca. El mateix monarca era un consumidor assidu de la beguda, més encara des del 1831, quan Schweppe llança al mercat el primer refresc de llimona.

A mitjans del segle XIX Schweppe ja és una marca reconeguda i consumida cada dia per milers d'europeus pels seus valors medicinals. Però el seu esclat definitiu com a marca global arriba el 1870, gràcies als militars britànics destinats a l'Índia. La malària s'estén pel gegant asiàtic i els metges que acompanyaven a les tropes recomanen a les expedicions prendre tònica per la presència de la quinina en el refresc, un element preventiu contra la malaltia.

Els militars anglesos a l'Índia barrejaven tònica amb ginebra per millorar el gust del remei contra la malària, perquè contenia quinina

La llegenda explica com els militars comencen a barrejar la tònica amb l'alcohol que tenien més a mà en les seves expedicions, que era la ginebra, per millorar el gust d'allò que veien com poc més que un xarop. L'èxit de la barreja és tal que els oficials britànics comencen a celebrar les seves victòries a l'Índia amb el combinat, propiciant les primeres ressaques de gintònics de la història.

A finals del segle XIX, la beguda salta de les farmàcies a les cases, convertint-se en un producte imprescindible en l'oci del moment i en la cultura popular. Amb els anys, la companyia trauria variants de taronja, vainilla, cola i tota mena de nous sabors, multiplicant les vendes i propiciant nous productes basats en la seva mateixa fórmula. Deia Charles Darwin que les espècies més fortes són les que són capaces d'adaptar-se al canvi, i Schweppes n'és el millor exemple.

Més Informació
En el Joc de Trons, la reina d'Anglaterra sempre guanya
Youtube, un mugró i l'èxit més imprevist
Thomas Cook: l'alcohol i els orígens del negoci del turisme
Avui et destaquem
Comentaris