24
de Març
de
2015
"Em llevo al matí quan sona el mòbil que em fa de despertador, obro el correu i veig que he rebut desenes de mails; miro la borsa i les notícies amb el cafè a la mà i quan vaig cap al metro miro el Twitter", diu JordiCatalà, director de vendes d'una empresa de recanvis amb botigues a tot l'Estat, "i no sóc l'únic", s'excusa. "Potser he perdut el costum de llegir al metro un llibre o el diari i l'he substituït pel telèfon", confessa el directiu, que afegeix que "tot i això no trobo que sigui addicte al mòbil".
El 2013 la penetració de l'smartphone era ja el 80% del total, enfront del 59% del 2012 i del 39% de l'any anterior segons dades de l'informe Radiografia del mercat mòbil a Espanya. El seu ús s'estén a tots els trams d'edat, i tot i que els més joves són el col·lectiu que més l'utilitza, l'smartphone ja s'ha convertit en un aparell electrònic imprescindible del món empresarial. "Sense cap mena de dubte és una eina que s'ha convertit en necessària per a mi i suposo que per a molts altres empresaris" confessa Català. "El meu Samsung Galaxy és la meva oficina mòbil i potser si que hauria de deixar-lo anar més sovint", reconeix el directiu.
Els smartphones són aquí per quedar-se i les conseqüències d'un ús indegut, exagerat o erroni d'aquests telèfons intel·ligents pot tenir conseqüències físiques, algunes fàcils de prevenir i altres psicològiques més complicades de gestionar.
L'addicció al mòbil, una moda
Miguel Ángel Raya, psicòleg i màster en psicoteràpia, amb setze anys d'experiència, explica a VIAempresa que "una addicció al mòbil no és diferent de qualsevol altre tipus d'addicció", és més, apunta que "és una moda, igual que hi ha hagut addiccions als jocs de rol, a la cobertura dels mòbils, al correu electrònic, al facebook, al whatsapp, al pòquer online, tot és el mateix, només és un canvi de moda d'una forma de conducta addictiva en el qual la persona projecta les seves necessitat en la satisfacció d'una realitat diferent com seria el mòbil".
L'addicció als mòbils és una addicció centrada en els efectes psicològics associats al telèfon, però "tota addicció amaga en el fons una por a gestionar la incertesa de la vida", explica Raya. El que fa un addicte és centrar-se en quelcom que és segur, en aquest cas el mòbil, i no en coses molt més importants. L'addicció és un extrem, però els usos intensius dels smartphones també comporten conseqüències", adverteix el psicòleg.
Nomofòbia
"Sí que costa estar-me sense el mòbil", apunta Català. Potser no és el cas d'aquest directiu, però en casos extremats, la por a sortir de casa sense el telèfon mòbil té un nom: nomofòbia. El terme prové de l'anglicisme no mobile phone phobia. La paraula es refereix a l'ansietat que pateixen els usuaris de telèfons mòbils quan es queden sense accés a aquest dispositiu o sense cobertura o connexió a internet. Ansietat, nerviosisme, irritabilitat, o crisi de pànic són alguns dels símptomes que pateixen els nomofòbics. "Si bé psicòlegs i psiquiatres no ho consideren una malaltia ni tampoc un trastorn mental", diu Raya, el psicòleg adverteix que "la dependència de la societat cap als telèfons intel·ligents va a l'alça i que això pot tenir efectes nocius".
Phubbing
"El que no tolero ni em tolero és quedar amb un amic o per fer negocis i que aquesta persona estigui més pendent dels missatges de whatsapp, likes a Facebook o retweets al Twitter", diu el directiu. "Per aquí si que no hi passo", assevera, "si tens una persona al davant o estàs reunit, l'atenció no pot estar al telèfon, és una falta de respecte!", afegeix Català.
Els americans ja li han posat nom a aquesta conducta: phubbing. Un terme anglès compost a partir de les paraules phone (telèfon) i snubbing (menysprear) que neix per descriure la situació en la qual la persona resta atenció als seus acompanyants per dedicar-la-hi al seu telèfon mòbil o a altres aparells electrònics. Raya apunta que si en un context d'oci com quedar amb els amics s'està més atén al mòbil, "un cop d'atenció no està de menys".
El terme, que va néixer als Estats Units fa un parell d'anys de mà de l'auge dels smartphones, reflecteix un fenomen que ha anat creixent durant els últims anys. Una enquesta de Tuenti Mòbil i Ipsos sobre els usos del mòbil entre els joves espanyols revelava que un 67% d'ells reconeix haver fet phubbing alguna vegada i un 13% afirma fer-ho sempre.
Coll de text
"Vaig tot el dia amb el cap cot, mirant la pantalla", accepta el directiu, "i estic segur que això propicia els mals d'esquena que tinc de tant en tant", afegeix. Un estudi publicat per la revista mèdica Surgical Technology International adverteix que mirar amb freqüència la pantalla del mòbil pot ser perjudicial per a la nostra columna vertebral. La majoria dels usuaris d'smartphone, com Català, inclinen involuntàriament el cap cap endavant quan consulten el seu dispositiu. Segons l'estudi, aquesta posició provoca una tensió en la nostra columna que amb el pas del temps pot convertir-se en problemes lumbars seriosos.
Un cap humà pesa de mitjana entre 4 i 5 quilos però en inclinar-lo per mirar la pantalla, la tensió que exerceix sobre la columna augmenta fins a assolir els 27 quilos si dobleguem el coll uns 60 graus. Per això, els autors de l'informe expliquen que la posició correcta consisteix simplement a apujar el braç en comptes d'abaixar el cap.
Síndrome Visual Informàtic
Una de les conseqüències més habituals d'estar enganxat a la pantalla són la picor, enrogiment, sequedat i visió borrosa. Són els símptomes de la Síndrome Visual Informàtic que, segons el Col·legi Oficial d'Òptics i Optometristes de Catalunya, pateix el 70% de la població per culpa d'un excessiu ús de pantalles d'ordinador, telèfons mòbils, tauletes o llibres electrònics. Segons una enquesta realitzada pel Col·legi, entre el 50 i el 90% de la població passa mirant una pantalla més de dues hores al dia, el temps màxim recomanat. "És impossible, per mi, estar-se menys de dues hores al dia davant d'una pantalla", apunta Català que, "per sort" no es queixa de la seva vista.
Des del Col·legi recomanen "apartar la mirada durant 20 segons cada 20 minuts enfocant a una distància de 6 metres". Els experts afegeixen que els reflexos a la pantalla i que aquesta estigui a l'altura dels ulls és bàsic per evitar aquest mal. També recomanen "forçar el parpelleig voluntari o mantenir tancats els ulls 20 segons de tant en tant", així com "evitar ambients molt secs per calefacció o aire condicionat".
Insomni
"El telèfon m'acompanya tot el dia i fins i tot al llit, potser és l'última cosa que veig abans d'adormir-me", diu el directiu. Aquest costum no el recomana l'Escola de Medicina de Harvard, que alerta que les tauletes i altres dispositius electrònics que emeten llum pertorben el somni si s'utilitzen abans d'anar a dormir.
Els investigadors han comprovat que les persones que llegeixen en un iPad a última hora de la tarda se senten més despertes al final del dia que les que llegeixen un llibre. A aquestes persones els costa més adormir-se després d'apagar la llum, tenen un somni de pitjor qualitat i es troben més somnolentes l'endemà al matí.
"Això ens ha passat a tots"
Existeixen altres anècdotes que "ens han passat a tots", generalitza l'empresari, com ara ficar la mà a la butxaca o a la bossa després de percebre una lleugera vibració i comprovar que no hi ha cap missatge, ni correus o mencions a les xarxes socials. O també patir dolor dactilar degut a l'ús freqüent de la pantalla tàctil, que pot causar dolor i enrampades als dits, canell o avantbraç.
"Reflexionar sobre l'ús que fem del telèfon mòbil és bàsic per no caure en la dependència i que passin aquestes coses que hem comentat", diu Raya. "Després d'haver repassat aquests símptomes crec que jo també faré una reflexió sobre quina importància li dono al telèfon", diu Català mentre, després d'acomiadar-se, mira l'hora al mòbil.
El 2013 la penetració de l'smartphone era ja el 80% del total, enfront del 59% del 2012 i del 39% de l'any anterior segons dades de l'informe Radiografia del mercat mòbil a Espanya. El seu ús s'estén a tots els trams d'edat, i tot i que els més joves són el col·lectiu que més l'utilitza, l'smartphone ja s'ha convertit en un aparell electrònic imprescindible del món empresarial. "Sense cap mena de dubte és una eina que s'ha convertit en necessària per a mi i suposo que per a molts altres empresaris" confessa Català. "El meu Samsung Galaxy és la meva oficina mòbil i potser si que hauria de deixar-lo anar més sovint", reconeix el directiu.
Els smartphones són aquí per quedar-se i les conseqüències d'un ús indegut, exagerat o erroni d'aquests telèfons intel·ligents pot tenir conseqüències físiques, algunes fàcils de prevenir i altres psicològiques més complicades de gestionar.
L'addicció al mòbil, una moda
Miguel Ángel Raya, psicòleg i màster en psicoteràpia, amb setze anys d'experiència, explica a VIAempresa que "una addicció al mòbil no és diferent de qualsevol altre tipus d'addicció", és més, apunta que "és una moda, igual que hi ha hagut addiccions als jocs de rol, a la cobertura dels mòbils, al correu electrònic, al facebook, al whatsapp, al pòquer online, tot és el mateix, només és un canvi de moda d'una forma de conducta addictiva en el qual la persona projecta les seves necessitat en la satisfacció d'una realitat diferent com seria el mòbil".
L'addicció als mòbils és una addicció centrada en els efectes psicològics associats al telèfon, però "tota addicció amaga en el fons una por a gestionar la incertesa de la vida", explica Raya. El que fa un addicte és centrar-se en quelcom que és segur, en aquest cas el mòbil, i no en coses molt més importants. L'addicció és un extrem, però els usos intensius dels smartphones també comporten conseqüències", adverteix el psicòleg.
Nomofòbia
"Sí que costa estar-me sense el mòbil", apunta Català. Potser no és el cas d'aquest directiu, però en casos extremats, la por a sortir de casa sense el telèfon mòbil té un nom: nomofòbia. El terme prové de l'anglicisme no mobile phone phobia. La paraula es refereix a l'ansietat que pateixen els usuaris de telèfons mòbils quan es queden sense accés a aquest dispositiu o sense cobertura o connexió a internet. Ansietat, nerviosisme, irritabilitat, o crisi de pànic són alguns dels símptomes que pateixen els nomofòbics. "Si bé psicòlegs i psiquiatres no ho consideren una malaltia ni tampoc un trastorn mental", diu Raya, el psicòleg adverteix que "la dependència de la societat cap als telèfons intel·ligents va a l'alça i que això pot tenir efectes nocius".
Phubbing
"El que no tolero ni em tolero és quedar amb un amic o per fer negocis i que aquesta persona estigui més pendent dels missatges de whatsapp, likes a Facebook o retweets al Twitter", diu el directiu. "Per aquí si que no hi passo", assevera, "si tens una persona al davant o estàs reunit, l'atenció no pot estar al telèfon, és una falta de respecte!", afegeix Català.
Els americans ja li han posat nom a aquesta conducta: phubbing. Un terme anglès compost a partir de les paraules phone (telèfon) i snubbing (menysprear) que neix per descriure la situació en la qual la persona resta atenció als seus acompanyants per dedicar-la-hi al seu telèfon mòbil o a altres aparells electrònics. Raya apunta que si en un context d'oci com quedar amb els amics s'està més atén al mòbil, "un cop d'atenció no està de menys".
El terme, que va néixer als Estats Units fa un parell d'anys de mà de l'auge dels smartphones, reflecteix un fenomen que ha anat creixent durant els últims anys. Una enquesta de Tuenti Mòbil i Ipsos sobre els usos del mòbil entre els joves espanyols revelava que un 67% d'ells reconeix haver fet phubbing alguna vegada i un 13% afirma fer-ho sempre.
Coll de text
"Vaig tot el dia amb el cap cot, mirant la pantalla", accepta el directiu, "i estic segur que això propicia els mals d'esquena que tinc de tant en tant", afegeix. Un estudi publicat per la revista mèdica Surgical Technology International adverteix que mirar amb freqüència la pantalla del mòbil pot ser perjudicial per a la nostra columna vertebral. La majoria dels usuaris d'smartphone, com Català, inclinen involuntàriament el cap cap endavant quan consulten el seu dispositiu. Segons l'estudi, aquesta posició provoca una tensió en la nostra columna que amb el pas del temps pot convertir-se en problemes lumbars seriosos.
Un cap humà pesa de mitjana entre 4 i 5 quilos però en inclinar-lo per mirar la pantalla, la tensió que exerceix sobre la columna augmenta fins a assolir els 27 quilos si dobleguem el coll uns 60 graus. Per això, els autors de l'informe expliquen que la posició correcta consisteix simplement a apujar el braç en comptes d'abaixar el cap.
Síndrome Visual Informàtic
Una de les conseqüències més habituals d'estar enganxat a la pantalla són la picor, enrogiment, sequedat i visió borrosa. Són els símptomes de la Síndrome Visual Informàtic que, segons el Col·legi Oficial d'Òptics i Optometristes de Catalunya, pateix el 70% de la població per culpa d'un excessiu ús de pantalles d'ordinador, telèfons mòbils, tauletes o llibres electrònics. Segons una enquesta realitzada pel Col·legi, entre el 50 i el 90% de la població passa mirant una pantalla més de dues hores al dia, el temps màxim recomanat. "És impossible, per mi, estar-se menys de dues hores al dia davant d'una pantalla", apunta Català que, "per sort" no es queixa de la seva vista.
Des del Col·legi recomanen "apartar la mirada durant 20 segons cada 20 minuts enfocant a una distància de 6 metres". Els experts afegeixen que els reflexos a la pantalla i que aquesta estigui a l'altura dels ulls és bàsic per evitar aquest mal. També recomanen "forçar el parpelleig voluntari o mantenir tancats els ulls 20 segons de tant en tant", així com "evitar ambients molt secs per calefacció o aire condicionat".
Insomni
"El telèfon m'acompanya tot el dia i fins i tot al llit, potser és l'última cosa que veig abans d'adormir-me", diu el directiu. Aquest costum no el recomana l'Escola de Medicina de Harvard, que alerta que les tauletes i altres dispositius electrònics que emeten llum pertorben el somni si s'utilitzen abans d'anar a dormir.
Els investigadors han comprovat que les persones que llegeixen en un iPad a última hora de la tarda se senten més despertes al final del dia que les que llegeixen un llibre. A aquestes persones els costa més adormir-se després d'apagar la llum, tenen un somni de pitjor qualitat i es troben més somnolentes l'endemà al matí.
"Això ens ha passat a tots"
Existeixen altres anècdotes que "ens han passat a tots", generalitza l'empresari, com ara ficar la mà a la butxaca o a la bossa després de percebre una lleugera vibració i comprovar que no hi ha cap missatge, ni correus o mencions a les xarxes socials. O també patir dolor dactilar degut a l'ús freqüent de la pantalla tàctil, que pot causar dolor i enrampades als dits, canell o avantbraç.
"Reflexionar sobre l'ús que fem del telèfon mòbil és bàsic per no caure en la dependència i que passin aquestes coses que hem comentat", diu Raya. "Després d'haver repassat aquests símptomes crec que jo també faré una reflexió sobre quina importància li dono al telèfon", diu Català mentre, després d'acomiadar-se, mira l'hora al mòbil.