L'activitat exportadora de les empreses catalanes segueix a l'alça. Segons el darrer informe de l'IDESCAT, les companyies de casa nostra van obtenir 5.090 milions d'euros de la seva activitat en els mercats estrangers el primer semestre de l'any. I aquest darrer mes de juliol, Catalunya ha batut el rècord històric d'exportacions en un mes amb un creixement del 6,9%. En aquest context, i malgrat el panorama econòmic global, disposar de professionals multilingües representa una oportunitat clau per a la internacionalització i l'expansió de la petita i mitjana empresa, el cert és que moltes companyies reconeixen que no dominen prou les llengües d'alguns mercats principals i emergents.
Així es desprèn de l'estudi ELAN.CAT que ha dut a terme la Càtedra de Multilingüisme Linguamón de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i que revela que quan no hi ha una llengua compartida és més complex arribar al grau de confiança necessari per a poder tancar un negoci. Segons l'informe hi ha quatre elements de la gestió lingüística relacionats amb uns resultats d'exportació satisfactoris per a les empreses: tenir una estratègia lingüística; comptar amb parlants nadius; contractar personal lingüísticament competent i utilitzar traductors i intèrprets.
"La relació comprador venedor requereix complicitat i comunicació efectiva", assegura Miquel Strubell Trueta, director de la Càtedra de Multilingüisme de la UOC i responsable d'aquest estudi que comenta que les llengües més emprades són l'anglès i altres llatines com l'italià, el francès o el portuguès.
Excés de confiança en l'anglès
Amb tot, Strubell adverteix que hi ha una confiança excessiva en l'autosuficiència de l'anglès com a llengua franca internacional, com demostra el fet que el 90% de les firmes creuen que necessitaran formació en anglès.
Strubell remarca que tot i que el mercat francès és el principal destí de les exportacions de les companyies catalanes, representant el 16,7% del total, "les empreses asseguren que tenen problemes per trobar professionals joves que dominin aquest idioma perquè s'ha apostat per l'anglès i s'està perdent una gran oportunitat de negoci".
En aquest sentit indica que "la política de contractació de les empreses ha de tenir en compte els requisits lingüístics", ja que des del seu punt de vista "pot costar més car" haver d'invertir en aquest camp en el moment en què el negoci decideix expandir la seva activitat.
Poc interès en les llengües emergents
El 15,5% de les companyies enquestades en l'informe tenen intenció d'obrir-se a nous mercats emergents. Tot i que la Xina i Rússia són el segon i el tercer país que més atrauen les empreses de cara el futur, només un 1,8% i un 1,1% preveuen formar els seus treballadors en aquestes llengües.
Més enllà de l'idioma: els codis culturals
Un empresari català viatja al Japó per signar el seu primer contracte amb un nou distribuïdor i dubta sobre perfil professional l'hauria d'acompanyar a la reunió. D'altra banda, un client francès el convida a sopar a casa amb la seva família, seria adient portar un obsequi? Quin? A quina hora és de bona educació marxar d'un sopar de negocis a Mèxic? És de bona educació acceptar una invitació a un àpat al primer moment a un país com, per exemple, Iran?
Segons els experts del Servei d'Assessorament Lingüístic a Empreses Exportadores (SALE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, les competències i coneixements necessaris del personal de les companyies amb activitat exportadora no se centren només en els idiomes, sinó també en els contextos i tradicions culturals.
Només el 6,3% dels enquestats són conscients que necessitaran formació en qüestions culturals internacionals. "Hi ha una baixa sensibilitat respecte a la necessitat de conèixer les pautes de negociació bàsiques d'altres cultures, com per exemple la japonesa", comenta Strubell que assegura que no invertir esforços en aquest sentit pot significar el fracàs d'una operació.