Fa molta calor a tota Europa. I no, no és normal. L’estiu és el moment on les temperatures són més altes, però els valors que superen els deu graus per sobre de la mitjana no és propi de l’estiu. Bèlgica ha registrat la primavera amb menys pluja i el temps més assolellat des del 1890. Durant dues setmanes consecutives s’han superat valors mai no vistos amb dies superant els 32 i 35 graus i, tot, després que el 2024 fos l’any més plujós des que hi ha registres. No, el temps no s’ha tornat boig, hi ha una raó i es diu crisi climàtica. I la Unió Europea què en fa davant la situació?
En el primer mandat de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, l’executiu va posar en marxa el seu gran paquet legislatiu de lluita contra la crisi climàtica, el Pacte Verd Europeu, i encaminar al bloc a la neutralitat climàtica el 2050. És a dir, que no s’emetessin més gasos contaminants del que el bloc pot assumir. Va ser una legislació ambiciosa, amb una majoria social liderada per joves com Greta Thunberg que demanaven mesures per no hipotecar el seu futur. I llavors Europa va decidir que era moment d’actuar.
Però el món ja no és el mateix d’ara fa 5 anys. L’auge de l’extrema dreta es fa notar, pressionant també a partits de la dreta tradicional i posant en dubte la lluita contra el canvi climàtic. Ara, la Comissió Europea està dirigint-se cap a un lent camí de retrocés en les polítiques verdes. L’última ha estat introduir algunes modificacions en la legislació per reduir el 90% de les emissions d’aquí al 2040 (segons els valors de 1990) i que l’executiu ha nomenat “flexibilitats”. Manté l’objectiu de reduir les emissions, però suavitzant la forma de com ho farà. No descarta més presència de l’energia nuclear i, introdueix els anomenats “crèdits internacionals de carboni”, que consisteixen a fer que empreses altament contaminants puguin pagar drets d’emissions fora de la UE (bàsicament, del sud global) a canvi de projectes forestals. Així, podran contaminar amb més marge I seguir comptabilitzant com a pròpia la reducció, tot i que no podrà representar més d’un 3% del total de la reducció. Una mesura que es contempla en l’Acord del Clima de París de 2015, però que sempre ha generat polèmica.
La Comissió Europea està dirigint-se cap a un lent camí de retrocés en les polítiques verdes
La Comissió Europea defensa la mesura perquè creu que és un bon equilibri entre el que demana la Societat (el 80% de la població europea està a favor que s’introdueixin mesures contra el canvi climàtic) i, també els governs i les empreses; els primers, preocupats per una major inversió en defensa i les segones pels problemes de competitivitat.
Però aquestes mesures de “flexibilitat” s’han anat introduint amb comptagotes amb altres legislacions climàtiques. Es va endarrerir un any la llei europea contra la desforestació, una de les seves legislacions més ambicioses, a causa de les pressions de sectors de la cadena de subministrament i també d’alguns països com el Brasil. La normativa prohibia a tots els països que exportessin als Vint-i-Set productes com el cacau, la fusta o l’oli de palma si no certificaven que cap d’aquests productes haguessin contribuït a la desforestació. S’han eliminat mesures més estrictes en l’agricultura; també els països van aprovar una modificació a la prohibició d’importació de productes altament contaminants de tercers països, i que a la pràctica eximeix que el 90% de grans empreses contaminants hagin de pagar l’impost que es contemplava a l’inici, tot I que s’està a l’espera del que pugui decidir l’Eurocambra.
Per altra banda, l’Executiu també va proposar menys obligacions de sostenibilitat per a les empreses i reduint les possibles multes a les quals es podrien enfrontar. I, sense oblidar, que la Comissió Europea ha retirat —en el moment just que havia de ser negociada per les institucions abans de la seva aprovació final— la directiva antigreenwashing o contra l’ecopostureig. Una normativa que tractava d’evitar que les empreses facin afirmacions enganyoses, amb estratègies de màrqueting per fer creure als consumidors que respecten el medi ambient. Aquestes mesures es van començar a proposar entre el 2019 i el 2024 i ara està inexorablement restant ambició. Li diuen simplificació, quan s’hauria de parlar directament de desmantellament.