La imatge és el primer que entra pels ulls. Igual que en un anunci publicitari, que ha de saber atraure el comprador potencial amb un vídeo cridaner i un lema amb ganxo, les persones també han de saber vendre's mostrant la seva essència i estil a l'entorn. Perquè la confiança en un mateix i la seguretat professional es poden percebre tant amb la vestimenta com amb els gestos.
L'assessora d'imatge i protocol Silvia Foz, tot i que sap que a vegades les normes i formalismes manen, és una ferma defensora del "ser un mateix". Per això, abans de definir cap consell, exposa el que per a ella és la màxima principal: "és bàsic treballar la imatge personal per aconseguir els objectius marcats i diferenciar-se de la resta. Amb tanta gent que hi ha, davant d'un currículum igual, el que prevaldrà serà l'impacte que es transmet a l'interlocutor". A efectes més pràctics, la seva receptar per millorar l'autoconfiança té un sol ingredient, i no és cap més que un "vestuari còmode i segur, aquell que et faci sentir bé amb tu mateix internament i exteriorment".
Tot això fa de cadascú una marca i un producte, afegeix el soci fundador de Yourpersonalshopper Barcelona, Lluís Matas. "Marques personals", especifica, i afirma que "els gestos i el comportament global transmeten els valors que defineixen a cada individu".
Per tal de millorar la presència i la confiança a la feina i en públic, recollim alguns consells pel que fa a la roba i el comportament.
La roba defineix la marca
Una aposta segura és optar per peces atemporals com pantalons negres, camises i bruses, o bé vestits d'home complets. És la recomanació de Foz, però només perquè "són robes que no marquen tendència i que es poden portar durant tot l'any". Tanmateix, aconsella incloure colors i complements, entre altres elements que trenquin aquesta neutralitat, per aquells que tenen clar quin és el seu estil i s'hi senten a gust.
En aquesta presa de decisió és vital també saber si hi ha un codi de vestimenta i conducta establert per a l'empresa o acte on s'ha d'assistir. Sobre les companyies més joves, de l'estil de Facebook i Microsoft, Matas assenyala que rebutgen el mimetisme que hi ha hagut fins ara i prefereixen un estil "més directe, proper i jove". En canvi, la banca i les finances prefereixen protegir la seva filosofia i seguir amb la cara més clàssica, la qual defineix com "encotillada i marcada".
La dona en un món d'homes
Ara que la dona està en plena cursa per adquirir la mateixa notorietat que l'home, sorgeixen qüestions al voltant de com tractar-les i com han de vestir en un món dominat pels homes com és l'empresarial. Però el dubte també s'estén entre elles mateixes, mostra Foz: "hi ha dones que creuen que imitant l'home, el fet d'anar vestides amb un estil masculí, els ajudarà a integrar-se". Així es tendeix a línies rectes, més serioses, i es deixa de costat la feminitat que pot ser més còmode per a algunes empresàries.
Els homes, en canvi, pot semblar que obtenen la seva dosi de confiança amb la camisa i la corbata. Dos elements que, "si els hi treus, els pot fer perdre la confiança". Per tant, ni obligar a dur-les ni treure-les, és la solució; ho és donar llibertat sempre que l'estil escollit sigui adequat per la situació.
A més de patir de desconfiança quan no van d'acord al seu estil, l'assessora trenca la llegenda urbana i afirma que l'home també pateix la mateixa pressió social per ser perfectes que troba la dona. Malgrat reconèixer que elles ho tenen més difícil, Foz assegura que és arran d'aquesta necessitat creixent d'amagar les imperfeccions que els homes han començat a cuidar-se més a la feina i en l'entorn personal.
Viatges de feina i actes socials
El fundador de l'assessoria d'imatge situa els viatges de feina com el moment on més dubtes sorgeixen: "Quina roba he de dur? Com m'he de presentar? Cal saludar amb la mà?". Les preguntes són diverses, però totes tenen una mateixa resposta: "S'ha de conèixer l'interlocutor i la cultura del país on es va".
Les salutacions, en la majoria dels casos, es fan donant la mà amb força i fermesa. "Encara que siguis una dona, s'ha de donar amb ímpetu, com també s'ha de mirar els ulls a l'interlocutor quan s'està en una conversa", explica Foz.
Introversió, el pitjor enemic
"En una persona introvertida, la comunicació no verbal és cap a dins; en una extravertida pot ser igual, però no trenca el flux de la comunicació cap als tercers".
Per això Silvia Foz posa sempre la confiança com el primer element que cal millorar. Començant per vestir amb allò que "et fa sentir bé", passant per complements que defineixen la personalitat de cadascú i arribant fins als gestos respectuosos i detalls de cortesia.
La confiança personal és, a més, una característica que guanya importància en la selecció de personal, on l'assessora afirma que les empreses tendeixen cada cop més a prioritzar l'extraversió i autoestima per sobre d'altres qualitats. Per tant, no hi ha cap més secret que deixar de donar importància al protocol i trobar un estil correcte i fidel a un mateix.