Un viatge sense tabús al museu eròtic de Barcelona

Una experiència a l’epicentre del sexe català per conèixer a fons una galeria que té Marilyn Monroe com a protagonista

Un viatge sense tabús al museu eròtic de Barcelona | Cedida Un viatge sense tabús al museu eròtic de Barcelona | Cedida

“El museu eròtic de Barcelona és a les Rambles?”, “Crec que em sona... Que hi ha la figura de la Marilyn Monroe a un balcó, oi?”, “Ah, sí, aquella col·lecció que només va enfocada a guiris i que et donen flyers quan passeges pel costat”. Aquests són alguns dels comentaris habituals cap a un museu que s’ha convertit en el gran desconegut pels autòctons, que el consideren enfocat a un turisme de baix cost o internacional. És el museu eròtic de Barcelona, nascut fa 25 anys a la capital comtal i que s’ha convertit en el primer museu de l’Estat espanyol de temàtica sexual.

En una visita per a VIA Empresa, la nova gerent del museu Sarah Rippert té ganes de desmentir certs mites i d’animar al públic autòcton -i sobretot jove- a assistir a la nova reinvenció de la galeria. “Fa cinc mesos que lidero el museu i el que més m’ha sorprès és l’edat dels assistents, que acostuma a ser major de 30 anys. Pensava que serien més joves si es té en compte l’edat inicial en la qual practiquen sexe per primera vegada”, recalca Rippert. “El museu eròtic és un projecte molt ambiciós, obrim els 365 dies de l’any, d’11 del matí a les 23 h del vespre, comptem amb 16 treballadors i tenim més de 100.000 visitants anuals”, continua la gerent. “La facturació no la puc desvelar, però no ens va gens malament”, apunta amb un somriure misteriós.

Benvinguts a la revolució sexual

“Fa 3.000 anys era comú les relacions poliamoroses, l’homosexualitat i la llibertat sexual. És increïble el pas endarrere que hem fet”, destaca Rippert. “Per favor, mira aquest quadre egipci de la sala, els homes surten dibuixats amb el membre erèctil perquè en aquella època significava fertilitat. Ara, en ple segle XXI, si aquest quadre surt algun lloc o ho penjo a Instagram, em censuren i em tanquen l’exposició”.

Rippert (gerent del museu eròtic de Barcelona): “És increïble el pas endarrere que hem fet amb la sexualitat al nostre país”

Com a curiositat, a la mateixa sala hi ha un apartat sobre la sexualitat a Pompeia. Com plasmen els retrats de l’època, la ciutat comptava amb 25 prostíbuls i en ells s’utilitzaven monedes amb postures del kamasutra per aconseguir sexe amb prostitutes. Si pagaves amb aquells cèntims, portaves a terme la postura a l’habitació de darrere. Així de “fàcil”. Per altra banda, a la dependència pròxima de Pompeia, hi ha un apartat sobre Àsia, on es plasma la cultura oriental i es mostren els genitals femenins i masculins, molt comú de l’antiguitat. I també les geishes nues.

La Marilyn Monroe al museu eròtic de Barcelona | Cedida
La Marilyn Monroe al museu eròtic de Barcelona | Cedida

 

Sales i més sales. Un passeig entre sales sadomasoquistes de color vermell, conegudes pel públic seguidor de la saga Cinquanta ombres de Grey; sales de màquines sexuals, vibradors estatunidencs del 1889 que res tenen a envejar als famosos satisfyers, mentre la gerent confessa que les dones americanes tenien més vibradors que torradores fa més de 100 anys. “Quan tenien mal de cap, migranya o estrès, els metges els recomanaven orgasmes i molta vibració”, continua Rippert. “I sembla que funcionava”.

La cirereta del pastís: Alfons XIII

Al museu eròtic també hi ha un espai pels artistes del país, com ara Picasso, Dalí o Miró i per parlar del barri del Raval del segle XX, però que deixo com a sorpresa pel lector de l’article. És la novetat d’enguany. Una vessant desconeguda d’uns artistes curiosos, amb moltes amants i una visió peculiar de la sexualitat.

La sala pornogràfica d’Alfons XIII és la gran sorpresa que es reserva el museu pels autòctons

I, finalment, la cirereta del pastís. La sala pornogràfica d’Alfons XIII, el besavi de l’actual rei de l’Estat espanyol. Un monarca infidel que gravava pel·lícules i curtmetratges sexuals amb les seves devotes per poder reproduir sempre que volgués o quan marxava de viatge perquè se sentia “enyorat”. Unes còpies que durant el règim franquista van ser destruïdes, però que encara en queden algunes de vigents i que utilitza el museu per sorprendre a l’espectador autòcton.

La sala dels vibradors | Cedida
La sala dels vibradors | Cedida

 

L’última estança, entre calces, calçotets, corsés, sofàs amb forma de vagina o penis que són atraccions de festa major, compta amb el World Record Guiness de temàtica sexual. Pots veure la cara de l’home amb el membre erèctil més gran del món, la dona amb la vagina més profunda, la persona que més relacions sexuals ha tingut en un dia i... Ràpidament, apartar-se a un racó de la sala. Ve una Marilyn Monroe disfressada fent un tour pels fans que miren encuriosits les peculiaritats de l’estança. És el museu eròtic de Barcelona, un viatge que trenca els tabús del sexe al cor de la capital catalana.

Avui et destaquem
El més llegit