No vol que se li digui mecenes. I té raó. Antoni Vila Casas, 83 anys, farmacèutic de formació i empresari rellevant que fou en aquest sector industrial (fundador el 1960 de Laboratoris Prodes/Prodesfarma, fusionats el 95 amb els Almirall), és molt més que un mecenes.
Vila Casas és un prestigiós, reconegut, actiu i inquiet promotor i col·leccionista d'art. Per això edita una sèrie de publicacions titulada L'art de col·leccionar. I ens convida a tots a conèixer obra contemporània en els seus museus a Barcelona (Can Framis i Espai VolART), Palafrugell (Can Mario) i Torroella (Palau Solterra).
Ho impulsa tot des de la Fundació Vila Casas. Hi desplega una constant tasca de suplència en la recerca i difusió de valors contemporanis en pintura, fotografia i escultura. Són els tres vessant de la seva passió per la creativitat artística catalana. No li agrada que li diguin mecenes. No ho és a la manera antiga, passiva, freda. Ho és, però, en un sentit ètic i modern del terme: generositat i alhora acció, participació, compromís, iniciativa.
-Vinc del món farmacèutic. Vull posar remeis a les carències de suport públic als creadors d'ara –em digué en el transcurs d'una conversa molt agradable a Can Felip, del carrer Ausiàs March, 22, de Barcelona, una mansió modernista bastida el 1905 per un indià.
És l'actual seu de la Fundació. A la gran sala menjador destaca el vitrall no religiós més gran de Catalunya. La llar de foc és una escultura en fusta d'Eusebi Arnau, autor de tota l'abundosa ebenisteria de la casa.
A la planta baixa hi ha les sales de l'Espai VolART. Fins el proper 21 de juliol podem visitar-hi l'exposició de reconeixement a la trajectòria de Lita Cabellut. És autora d'una obra punyent, corprenedora, sacsejadora. Comprenc que Antoni Vila Casas li abelleixi. És una pintura que impacta als qui valorem sentiments, sensacions humanes, aventura intel·lectual.
Per aquest motiu, Vila Casas tria per als seus espais el treball d'artistes amb mordent: Antoni Clavé, Salvador Alibau, Luis Marsans, Xavier Valls, Enrique Asensi. Fa poc presentà el seu fons de fotografies d'Agustí Centelles. És l'única col·lecció d'aquest fotoperiodista que ha quedat a Catalunya en mans privades. Per l'any vinent prepara un retrobament amb l'obra d'Antoni Pixot.
Antoni Vila Casas té una idea inclusiva, universal, de l'activitat artística. L'art descansa sobre tres potes: artistes, galeristes i col·leccionistes-afirma. Dóna molt valor als col·leccionistes. Recorda que Balzac els va definir com "els homes més apassionats del món". En el cicle sobre bons col·leccionistes, publicat per la Fundació i coordinat pel crític Daniel Giralt-Miracle, 68 anys, hi ha Rafael Tous, 73 anys; Felip Massot, 62 anys; Sisita Soldevila, 62 anys; Josep Maria Civit, 66 anys; Juan Ybarra, 75 anys; Antoni Puig, 89 anys.
- Sense col·leccionistes no hi hauria vida d'art –diu Vila Casas.
Predica amb l'exemple. Em parlà amb satisfacció del lloc d'honor que té reservat al seu aplec d'obres amb la bandera catalana dominant. De la que em parlà amb més goig i emoció és una de les de Grau Garriga. És una peça que aprecia molt. L'heretà. Forma part del patrimoni espiritual d'una catalanitat cultural amb arrels familiars.