L’Ateneu Barcelonès tanca l’any sense superar la crisi interna. La centenària entitat cultural que presideix Isona Passola preveu que el dèficit acumulat s’enfili al milió d’euros, equivalent a la meitat del seu pressupost anual, mentre creixen les tensions dins de la seva junta. No es descarten noves dimissions.
En la reunió de la junta del setembre passat, el seu tresorer, Daniel Faura Llimós, va indicar que preveien tancar aquest exercici amb un “dèficit estimat” de 256.000 euros, segons consta en l’acta de la sessió. Entre altres motius, va justificar aquesta desviació en l’increment de les factures de consum energètic, estimada en 114.000 euros, i en la disminució dels ingressos per quotes de socis o patrocinis, calculada en 75.000 euros.
Advertència: “dèficit acumulat en els anys proper al milió d’euros amb els conseqüents efectes per a cobrir les necessitats de tresoreria a curt termini”
També va informar que “aquesta previsió de tancament negatiu del exercici de 2022 i el dèficit previsible del pressupost de l’any vinent, acumulats als resultats negatius d’anys anteriors, acostarien l'entitat a un dèficit acumulat en els anys proper al milió d’euros amb els conseqüents efectes per a cobrir les necessitats de tresoreria a curt termini”. El contingut d’aquesta acta, l’última que s’ha fet pública, aixeca polèmica entre els ateneistes.
Per aquest 2022, el pressupost aprovat era de 2 milions d’euros, superior als dels exercicis anteriors (1,13 milions, el 2021; 1,45 milions, el 2020 i 2019) que ja van registrar pèrdues pèrdues, si bé les del primer any de la pandèmia eren justificades perquè l’Ateneu va tancar les portes durant l’estat d’alarma. Fonts properes a la junta qualifiquen de “molt greu” si s'arriba a un dèficit proper al milió d’euros, fet que pot provocar conseqüències a curt termini, com advertia en el seu informe Daniel Faura, soci fundador de l’auditora i consultora Faura-Casas.
Passola presideix l’Ateneu Barcelonès des de març de 2021, quan va rellevar l’historiador Jordi Casassas, de manera que la seva junta no és la responsable de tot el dèficit acumulat, si bé els seus crítics li recriminen que no hagi redreçat la deriva econòmica i també el clima de tensió que s’ha generat dins de la institució.
Possibles dimissions
Fonts properes a la junta apunten que es poden produir altres dimissions en aquest òrgan de govern després de les de Teresa Mañà i Joan Safont, que el setembre passat van sortir per estar disconformes amb l’acomiadament fulminant d’Àlex Cosials com a director de la biblioteca. Amb anterioritat, també va dimitir el vicepresident econòmic, Genís Roca. El periodista i escriptor Jordi Safont va indicar en el seu moment a VIA Empresa que marxava per “l’estil presidencialista i de poc treball en equip” d’Isona Passola. També s’han donat de baixa socis il·lustres com l'escriptor Jordi Coca.
Les fonts consultades precisen que hi ha membres de la junta que s’estan plantejant la dimissió. Afegeixen que, si no l’han portat a terme encara, ha estat per la gestió de Ricard Faura Homedes, vicepresident segon i secretari, que s’esforça en “posar ordre” a la casa.
En menys de dos anys, l’Ateneu ja ha tingut tres gerents: Daniel Ortiz Llargués (destituït per Passola el juliol de 2021); Jordi Codina Sans (juliol de 2021-gener de 2022) i Ariadna Robert (des de gener de 2022). Socis històrics no entenen aquest ball de gerents i, especialment, el cessament d’Ortiz, un professional contrastat que s’havia guanyat la plaça a través de concurs.
Els últims moviments han estat la incorporació d’una nova responsable de comunicació –Neus Chordà, directora del gabinet Chordà Comunicació, especialitzat en el món editorial– i d’una de xarxes socials, que en els dos casos són externes a la casa.
Encara es manté el conflicte per l’Escola d’Escriptura, una societat limitada propietat de l’Ateneu. Els seus professors (una cinquantena) censuren el tracte que els ha dispensat la junta, tant la de Passola com l’anterior de Casassas, i l’ànim recaptatori. Argumenten que, amb una facturació d’1,4 milions en l’anterior curs, genera beneficis per a l’Ateneu.
Una altra qüestió és la pèrdua de socis. Si bé l’exercici de 2021 es va tancar amb 3.280 socis, 175 més que un any abans (un increment del 5,6%), queden lluny dels 4.096 de 2019 o dels 4.184 de 2018. Encara no han fet públiques les dades del 2022.