14
de Març
de
2014
Act.
14
de Març
de
2014
Després d'un periple europeu, Woody Allen ha tornat a ambientar la seva darrera pel·lícula als Estats Units per relatar, en clau de tragicomèdia, algunes de les raons que van donar peu a la crisi financera i la crisi de valors que hi va associada. Ho fa a 'Blue Jasmine' a través de la caiguda en desgràcia econòmica i social d'una dona adinerada, interpretada per Cate Blanchett en una actuació que li ha suposat un Oscar a la millor actriu.
La "trista Jasmine" del títol és una dona de classe baixa que, gràcies al seu matrimoni, aconsegueix ascendir uns quants graons de l'escala social fins a convertir-se en una clara representant de la classe alta novaiorquesa de l'Upper East Side. En quedar vídua i arruïnada, Jasmine haurà de refiar-se del suport de la seva germana, una modesta treballadora d'un barri pobre de San Francisco.
La pel·lícula s'estructura a partir de flashbacks que mostren la vida de Jasmine abans i després de la seva ruïna com a conseqüència de l'estafa realitzada pel seu marit. Aquest detall argumental ha fet pensar a més d'un en el cas real de Ruth Madoff, la dona de l'inversor, financer i estafador Bernard Madoff, un dels noms més tristament associats a la crisi econòmica.
També s'ha comparat aquesta Jasmine amb un personatge històric del teatre i cinema americà, la Blanche Dubois d''Un tramvia anomenat desig'. Jasmine i Blanche tenen en comú el seu caràcter fantasiós i la incapacitat de veure la realitat i acceptar les coses tal com són. Així és com Jasmine aconsegueix viure sense remordiment, envoltada de luxes, tot i que aquests provenen dels enganys i estafes del seu marit.
Aquesta mateixa manca de sentit de la realitat li impedeix, més endavant, acceptar la pèrdua de la seva riquesa i els seus privilegis. La manca principis ètics i morals de Jasmine i del seu marit es converteixen en una bona metàfora de la crisi de valors que ha anat estretament lligada a la crisi financera, un aspecte que també han tocat altres pel·lícules recents com 'El lobo de Wall Street' o 'El capital'.
La "trista Jasmine" del títol és una dona de classe baixa que, gràcies al seu matrimoni, aconsegueix ascendir uns quants graons de l'escala social fins a convertir-se en una clara representant de la classe alta novaiorquesa de l'Upper East Side. En quedar vídua i arruïnada, Jasmine haurà de refiar-se del suport de la seva germana, una modesta treballadora d'un barri pobre de San Francisco.
La pel·lícula s'estructura a partir de flashbacks que mostren la vida de Jasmine abans i després de la seva ruïna com a conseqüència de l'estafa realitzada pel seu marit. Aquest detall argumental ha fet pensar a més d'un en el cas real de Ruth Madoff, la dona de l'inversor, financer i estafador Bernard Madoff, un dels noms més tristament associats a la crisi econòmica.
També s'ha comparat aquesta Jasmine amb un personatge històric del teatre i cinema americà, la Blanche Dubois d''Un tramvia anomenat desig'. Jasmine i Blanche tenen en comú el seu caràcter fantasiós i la incapacitat de veure la realitat i acceptar les coses tal com són. Així és com Jasmine aconsegueix viure sense remordiment, envoltada de luxes, tot i que aquests provenen dels enganys i estafes del seu marit.
Aquesta mateixa manca de sentit de la realitat li impedeix, més endavant, acceptar la pèrdua de la seva riquesa i els seus privilegis. La manca principis ètics i morals de Jasmine i del seu marit es converteixen en una bona metàfora de la crisi de valors que ha anat estretament lligada a la crisi financera, un aspecte que també han tocat altres pel·lícules recents com 'El lobo de Wall Street' o 'El capital'.