A finals d'aquest desembre, Jordi Priu (@Jordipriu) va ser convidat per la plataforma Start-upGrind de Google a donar una xerrada davant d'una vintena d'emprenedors de Barcelona. Priu és actualment CEO de Manufactura Moderna de Metales (MMM), empresa familiar de tubs per automoció, amb plantes a Molins de Rei, Romania i Rússia, i l'any 2012 va crear 101 Startups, una firma d'inversió per invertir en capital llavor en start-ups espanyoles del sector tecnològic o d'Internet.
Una de les seves primeres inversions va ser Teambox (avui Redbooth), la plataforma de gestió de projectes i compartició de documents al núvol creada per l'emprenedor Pablo Villalba (@micho), quan tenia 19 anys.
"Em defineixo més com un empresari, com un home de negocis, que com un emprenedor"
És el primer que diu Jordi Priu abans de començar a parlar de la seva experiència com a inversor i com a empresari d'una pime catalana del sector automoció, MMM. Segons Priu, dir que ets emprenedor és una moda. Per ell, es tracta més d'un esperit que d'una professió. I el seu esperit emprenedor és el que el va portar a Romania a aixecar una planta de MMM i a obrir mercat des de zero. A Romania s'hi va estar tres anys. "També vaig fer algunes inversions immobiliàries, sense demanar crèdits, per sort", recorda l'actual CEO de MMM.
L'any 2009, en tornar de Romania, va decidir crear la firma d'inversió 101 Start-ups, aprofitant els estalvis. "A Romania m'havia anat bé", diu. En aquella època estava disposat a combinat la seva feina de gestió a l'empresa familiar amb la d'inversor tecnològic.
"M'agraden els projectes d'Internet perquè tenen el component global, es poden internacionalitzar"
"Sóc una persona inquieta. I sempre m'han agradat els negocis, veure'ls créixer", recorda Priu. L'any que va fundar 101Start-ups, Priu va començar a assistir a fòrums d'inversió i en un d'ells va escoltar l'emprenedorPablo Villalba i li va agradar. "El seu projecte (la plataforma Teambox) estava en una fase molt inicial, però em va agradar perquè era un projecte del sector Internet, i molt exhaustiu. Hi havia algunes coses que no entenia! Però vaig detectar que els ulls li brillaven, i ho vaig veure claríssim", comenta Priu. Després de cinc anys com a inversor, ha après algunes lliçons a l'hora d'invertir.
"Avui potser no tornaria a invertir en un projecte amb només una sola persona al darrere", apunta. L'empresari català té molts clars quins són ara els seus criteris d'inversió en un projecte. El primer, l'equip. El segon, que sigui escalable. I el tercer, que sigui innovador en l'àmbit tecnològic, i per tant, difícil de copiar.
"Abans d'intentar aixecar una ronda d'inversió, aconsello que els emprenedors utilitzin tots els recursos al seu abast: familiars, amics. I que avancin al màxim en el seu projecte, en el prototip, les mètriques... L'inversor valora que l'emprenedor sàpiga defensar el seu projecte, conegui bé el seu mercat", adverteix el fundador de 101 Startups.
"També ens agraden molt els projectes referenciats per alguna acceleradora, com Wayra. Les acceleradores actuen com a filtre", conclou. A més, "nosaltres oferim una actitud molt propera a l'emprenedor, el temps i els consells que dediquem al projecte van dintre del nostre paquet com a inversor i accionista", explica Priu. Tot i que als inversors espanyols se'ls critica encara per estar massa obsessionats amb els resultats a curt termini, Priu defensa que ells són diferents."He invertit en projectes que sabia que a curt termini no facturarien res. A mi m'interessa el llarg termini, crec que això té a veure perquè provinc de la cultura industrial. Tinc paciència", diu el creador de 101 Start-ups.
El fons està format per 12 socis, la majoria dels quals va conèixer fent un màster al ISDI (Insitut per Desenvolupament d'internet). "És cert que a Espanya els inversors tenen menys cultura de risc", admet l'inversor. També hi ha una mena "d'efecte dominó": si un inversor inverteix en un projecte, després tots hi van darrere", diu. Tot i així, Priu admet que "s'està creant un ecosistema emprenedor potent", si més no a Barcelona, amb casos d'èxit com Privalia. Ell encara està esperant el seu torn.
"Fa quatre anys que inverteixo, però encara no he venut cap participació". Encara no he liquidat Així que ni jo puc dir si he tingut èxit o he fracassat", bromeja. Els inversors, igual que els emprenedors, han d'encaixar la cultura del fracàs, perquè només amb l'experiència s'aprèn. "De moment, cap emprenedor m'ha convençut pel seu currículum acadèmic. Un dels aspectes que més valoro és que hagi viscut fora", diu Priu. També li agrada preguntar-los com es veuen en 3 o 5 anys, i si coneixen bé el seu mercat.
"Els emprenedors han de lluitar a mort pel seu projecte"
La seva és quasi una advertència: "Han de saber què estan negociant i per què volen els diners", aconsella Priu a l'hora de posar-se a negociar amb un inversor – un futur accionista a la seva empresa. Priu adverteix "no firmar segons quines clàusules que puguin comprometre el futur de la companyia. "És un pacte de socis", recorda."Per exemple, jo mai firmaria una clàusula que impliqués consultar l'accionista segons quines decisions del dia a dia de l'empresa", conclou.