Els liquats per depurar l’organisme de Dietox es venen des del 2012 amb un èxit imparable. En només cinc anys, ha conquerit els mercats francès i italià, ha tancat dues rondes de finançament per valor de prop d’1,2 milions d’euros en conjunt i ha ampliat la gamma de productes demostrant que és un actor potent dins del wellness. Aquesta història que sembla tan maca, però, no ha estat gens fàcil per a la seva fundadora, Virginie Rogé, la qual assegura que cap CEO està exempt de dubtes i dilemes.
I molt menys quan el que vols és fer un producte que, fins ara, era només per al consum propi. “Jo em feia els liquats per a mi a casa amb la Thermomix, però un dia vaig preguntar als companys del MBA si els interessaria i vaig veure que sí”, explica la CEO en una sessió organitzada per Acció. D’aquí que passés de fer-se sucs per a ella, a envasar-ne per vendre entre les persones més properes. “En dos dies vaig vendre la primera producció”, assegura, un èxit que la va portar a pensar que podria continuar fent-t’ho així: “A les escoles de negocis no t’ensenyen a ser emprenedor. No penses en tota la logística i no me’n vaig adonar fins que vaig haver de produir més volum”. Aquest va ser el seu primer dilema i punt d’inflexió.
Fàbrica pròpia o subcontractació?
“Tothom em deia que havia de fer jo els liquats, tenir fàbrica pròpia. Tothom ho veia molt clar, menys jo”, comenta Rogé sobre el primer dubte que va sorgir l’hora de construir les bases de la companyia. Pensar a ser un mateix l’encarregat d’elaborar el producte vol dir buscar un proveïdor de matèria primera, una planta disponible, la maquinària, obtenir les llicències i permisos sanitaris... Una llarga llista de requisits que, a més, és cara. “Jo no tenia clar quina havia de ser la tecnologia, ni la capacitat ni res. Així em vaig adonar que el que jo feia bé era vendre i que havia de subcontractar”, recorda.
Anar a Mercabarna va ser el següent pas. Allà va buscar les empreses que es dedicaven a fer gaspatxo fresc –el producte que més s’assembla als liquats- i va conèixer el seu futur col·laborador: Guzman Gastronomia, amb qui va notar des del primer moment el “feeling” necessari que va corroborar que havia pres la decisió correcta.
"Quan crees un negoci, no saps si anirà bé. Ara crec que vaig fer bé a subcontractar perquè es minimitza el risc"
“Quan crees un negoci, no saps si anirà bé. Ara crec que vaig fer bé a subcontractar perquè es minimitza el risc, no tens por de perdre els milers d’euros que hauria hagut d’invertir”, defensa avui veient la situació amb perspectiva.
Només liquats?
N’hi ha prou amb els liquats o es pot anar cap a la creació d’algun altre producte dins del segment del benestar? Aquí hi havia el dubte i així ho va resoldre: “Vam crear xiclets, tes, cosmètica, una aigua alcalina... Tot destinat a consolidar-nos com una marca de bellesa, no d’alimentació”.
Virginie Rogé durant la seva presentació
Actualment les begudes a base de verdures i fruites representen el 50% de la facturació de Dietox, però l’objectiu és reduir la xifra per fer més sòlida la companyia i menys dependent d’una sola pota.
Tot això, des del seu parer, ratifica la decisió presa sobre l’externalització de processos: “A mesura que hem anat llançant novetats, he vist clar que no tenia sentit tenir fàbrica pròpia. Cada producte és diferent i necessita una maquinària i permisos. Així podem tenir proveïdors per a cada tipus de producte”. “No ser fabricant ens obre la ment a fer productes diferents, no estem limitats en el format”, afegeix.
Quan he de sortir a fora?
Rogé va apostar per la internacionalització “massa d’hora”. Ella mateixa reconeix que quan el 2014 van abordar el mercat francès, van tenir pèrdues i van haver d’acudir a una nova ronda d’inversió per fer sostenibles els números vermells. “Els meus inversors no ho van veure bé, em van dir que havia perdut diners i que per què havia decidit sortir si el resultat havia de ser aquest”, se sincera davant els oients, “en comptes de consolidar el mercat espanyol, vaig voler avançar massa ràpid i em vaig equivocar”.
El seu objectiu era convertir-se en líder en un sector que estava demostrant que creixeria i que tenia potencial. Això, però, no era motiu suficient per a endinsar-se en una aventura d’aquesta magnitud, on caldria fer inversions i guanyar-se una nova clientela abans de tenir ingressos. Una situació que, tal com explica ella mateixa, va fer que la segona ronda fos més difícil de tancar: “Els inversors volen que hi hagi una direcció marcada i que se segueixi, però un cop estan dins, t’ajudaran”.
“A vegades no fer res és la millor decisió”
Amb aquest relat personal posa sobre la taula el dilema que pot suposar per a un negoci prendre la decisió d’internacionalitzar-se. Quan s’ha de fer? No hi ha una resposta única, assegura la cofundadora de Dietox, i molt menys quan “tens la sensació que no fer res és una mala estratègia”. Però tot això li ha servit per aprendre que el primer és assegurar-se el mercat on ja s’opera per avançar més tard i amb més seguretat. “A vegades no fer res és la millor decisió”, reitera.
Dilemes presents
A cada dubte que se supera, en neixen de nous. La creadora de la marca catalana de liquats pensa ara en l’opció de vendre en botigues físiques. Fins ara el canal ha sigut l’online i ha funcionat. Ha sigut una estratègia que els ha permès saber que el producte es ven i que no es queda als prestatges de les superfícies comercials sense moure’s i acostant-se a la data de caducitat.
La seva idea és obrir el primer establiment entre gener i març. Però és només un pensament, perquè, com explica, dins de l’equip hi ha veus que prefereixen mantenir-se en el mercat digital. “Per a mi l’online és només un canal de vendes i la botiga és un statu quo”, comenta. El resultat final està per decidir.
Com també està per veure què passaria si rep una oferta de compra, una notícia desitjada per a molts i temuda per a altres. “A vegades penso que ho faria depenent de la xifra, però després penso en l’equip”, assenyala a mesura que reflexiona sobre la resposta, “m’ho passo bé i sé que em costaria, però amb una xifra gran, diria que sí”.