"A la Xina s'han de vendre productes que tothom pugui comprar"

L'empresària catalana resident a Pequín Anna Boladeras recomana apostar per la classe mitja i evitar el soci local

L'any 2006, Anna Boladeras va fundar l'empresa Xinalink amb l'objectiu de donar un cop de mà i assessorar a empreses catalanes que d'alguna manera volen tenir relacions amb la Xina. Segons l'empresària resident a Pequín, ja sigui per comprar o per vendre, en aquest país asiàtic és necessari tenir coneixements tant sobre l'idioma i els gustos, com del rerefons cultural.

Què busquen avui en dia les empreses catalanes a la Xina?
Fa uns anys tothom volia comprar a la Xina. Ara la gent busca el contrari, vendre o oferir serveis per a tenir la Xina com a client. De tota manera encara hi ha bastanta gent que segueix comprant alguns productes a l'Àsia.

Ha canviat el vostre perfil de client des que la crisi s'ha aguditzat?
Ha canviat la manera de mirar cap a Orient, ja no es mira només com una fàbrica on tot es a meitat de preu, sinó també com a un lloc ple d'oportunitats. Amb la població que té la Xina, el públic potencial que hi ha és enorme si el comparem amb casa nostra.

Quines són les principals dificultats per entrar en aquest país?
Una de les dificultats més grans és l'idioma. La comunicació no és fàcil, sobretot perquè no hi ha massa gent que parli anglès. A part, la cultura dels negocis funciona diferent, els contactes són molt importants i també els rituals com els dinars de negocis i els regals.

Com superen les empreses aquestes barreres?
Normalment s'ajuden amb traductors o amb alguna persona del país que fa temps que viu a la Xina i es defensa amb l'idioma. És important la comunicació idiomàtica però també la cultural.

Què frena més a les empreses el desconeixement o la inversió que cal fer per aterrar a l'Àsia?
El desconeixement d'entrar en un nou mercat és una barrera que es pot solucionar amb relativa facilitat. Però la inversió que cal per obrir camí a l'Àsia és bastant més important del que es pot pensar en un primer moment. I la situació econòmica fa que la gent no gosi invertir tant en un mercat tan diferent.

Es parla molt de la necessitat d'un soci local per moure's millor a la Xina. Fins a quin punt és necessari?
El tema del soci local és una moneda amb dues cares. D'una banda, ajuda a aconseguir contactes fàcilment i els contactes són molt necessaris. D'altra banda, he conegut moltes empreses que n'han sortit malparades per malentesos i han hagut de començar altre cop des de zero. Si es pot disposar de temps i capital per a començar sense ajuda d'un soci local, millor.

Com veu el futur de la Xina? És una moda o realment seran els amos del món?
El futur de la Xina és un tòpic del que es pot parlar durant dies i dies. No és una moda. Estan aquí, són forts i ja ho han demostrat. Ara potser amb la situació econòmica es bolcaran més en el comerç interior i faran créixer la seva classe mitja a les ciutats. Però encara tenen molta feina, ja que la diferencia entre rics i pobres segueix sent abismal.

Què hi poden aportar les empreses catalanes en aquest nou panorama?
Haurien de trobar la manera d'entrar al mercat atraient aquesta classe mitjana. De fet, moltes empreses ja ho estan fent per exemple en el sector alimentari amb productes com ara l'oli o el vi, amb preus que es pugin permetre no només els més adinerats. A la Xina hem d'intentar vendre productes que tothom pugui comprar.
Avui et destaquem
El més llegit