Fusters 'influencers' contra l'abandonament escolar

Recuperar la bona reputació de l'FP és clau per revertir la situació i incrementar la productivitat a les empreses

La reputació de les Formacions Professionals són bàsiques contra l'abandonament escolar
La reputació de les Formacions Professionals són bàsiques contra l'abandonament escolar

Catalunya és la 27a regió en el rànquing d’abandonament escolar prematur a la Unió Europea i amb un 17% Balears és la quarta. “Tenim un problema greu”, ha sentenciat l’economista Miquel Puig en el X Fòrum FemCAT: Abandonament escolar prematur i mercat de treball organitzat aquesta setmana per la patronal catalana. Els alumnes abandonen perquè veuen que al mercat laboral tindran èxit sense formació, mentre la societat flagel·la l’oferta formativa amb sortides a base de descrèdit reputacional. Per què hi ha empreses que no troben els treballadors que necessiten, si hi ha una elevada taxa d’atur? Com es pot reduir l’abandonament escolar prematur i oferir, des del mercat de treball i des del sistema educatiu, incentius per seguir formant-se? Entre Puig i la investigadora Aina Tarabini han donat respostes: necessitem fusters influencers a Instagram.

Atur o mercat laboral?

“Existeix un ampli consens sobre l’origen de l’abandonament escolar prematur (AEP), que es trobaria principalment en el sistema educatiu reglat”, diu FemCat al fòrum. Aquesta frase ha estat qüestionada per l’economista amb una sentència contraposada: “El que fa de les Balears i el País Valencià escenaris privilegiats del fracàs i l’abandonament no és, sens dubte, la qualitat de la seva escola, sinó les millors o aparents oportunitats a fora”. L’economista ho ha corroborat amb dades: “Allà on l’abandonament escolar és alt, l’evidència empírica de la causa és el que passa a fora, en el mercat laboral”.

Un alumne a qui no li agrada estudiar, quan té l’ESO amb 16 anys es planteja deixar d’estudiar. “Si creu que a fora només amb l’ESO podrà trobar feina, abandona. Si veu que no, es fot i continua estudiant”, ha sentenciat l’economista.

0K5A1201

Aina Tarabini i Miquel Puig durant el debat organitzat per FemCat | Cedida

Per això, Puig es demana si és la taxa d’atur el que redueix l’AEP: “Si això fos veritat, la situació seria diabòlica. Per sort la relació és falsa. L’AEP no depèn de la taxa d’atur”. Ni a Europa ni a Espanya. De fet, a més atur, més abandonament escolar, també en moltes comunitats autònomes. “Si això fos cert, caldria una taxa d’atur del 70% per tenir un abandonament del 10%. Afortunadament no és l’atur, podem lluitar contra l’atur sense témer que tindrà conseqüències sobre l’abandonament escolar”, ha sentenciat.

És la demanda, estúpids!

En canvi l’altra explicació és si els empresaris estan disposats a contractar treballadors poc qualificats. A Espanya un 30% dels treballadors que treballen –entre els 25 i els 54 anys- només tenen l’ESO, en conseqüència l'Estat té una taxa d’abandonament alta. “Els alumnes perceben que al mercat laboral no cal formació per entrar-hi”, diu l’expert.

Catalunya té l’abandonament escolar que li toca en proporció als seus treballadors sense formació. A Portugal, durant els anys 90, el percentatge de treballadors sense formació era de gairebé el 80% i per tant l’abandonament era del 45%. Actualment ha retallat aquest percentatge fins a sota del 15% i els seus treballadors sense formació són una mica superior al 40%. “Fenomenal”, ha valorat Puig: l’abandonament escolar té relació amb el mercat de treball.

Factors escolars de l’AEP

En aquest sentit, la investigadora i professora del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Aina Tarabini, ha analitzat quins són els factors que “expulsen” els estudiants.

Per començar, “agrupar els alumnes per nivells d’estudis afecta l’autoestima dels estudiants i els duen a pensar que no són capaços d’estudiar. El rol del professorat en crear expectatives i orientació és clau, així com l’exposició a diferents experiències formatives”, ha reblat. Les expectatives i l’orientació també tenen molt a veure. És estès que “l’FP és fàcil” i el Batxillerat és “difícil”.

Durant la postobligatòria, les expectatives dels estudiants que perceben del mercat de treball els empeny a quedar-se amb uns estudis o, fins i tot, abandonar. Per no parlar del “mal nom o reputació” dels graus d’FP.

En aquest sentit, la imatge d’aquests cursos, el relat i identitat que es construeix al seu voltant és un factor capital per tal que els alumnes hi optin.

0K5A1256

Tarabini intervé durant la taula rodona al Fòrum FemCat | Cedida

L'FP industrial és necessària, és volguda, però està estès que “l’aprenentatge manual és per a aquells que no valen, per aquells que no arriben de la part acadèmica. Fins a quin punt el nostre sistema educatiu mostra als alumnes que són capaços: es tria per descart de tot allò que no som bons. El sistema no és capaç de donar sortides als talents”. O dit d’una altra manera, els alumnes que estudien Belles Arts són aquells que en un extraescolar han pogut anar a pintura i els alumnes que estudien un cicle formatiu de lleure són els que “a l’ESO eren mals estudiants però eren bons en educació física”.

Tarabini: "El sistema no és capaç de donar sortides als talents”

Els cicles amb màxima demanda són els que estan de moda: esports, ser DJ, dedicar-se a la cuina. Com és que els joves trien per moda? Perquè aquestes professions part de la nostra vida quotidiana –és palès amb els programes com Master Chef o Joc de Cartes-. Els cicles que tenen menys demanda són Instal·lacions. El missatge que donem sobre allò manual és que “el treballador de la indústria és algú que no mola”, lamenta la professora.

La investigadora opina que “els que són mal estudiants van a passar-s’ho bé: a fer esport a cicles formatius de lleure. Dividim, fem dicotomies entre treballs bruts i nets, bo i dolent, divertit i avorrit: la brutor de la pintura d’un artista o d’un cirurgià no està mal vista com la brutor d’un mecànic”. Així, els cicles formatius de mecànica estan buits, però tenen una gran demanda, i, en canvi, els d’esport estan plens però no hi ha demanda en el mercat laboral.

Com aconseguim que es cregui que sense formació no hi ha futur? Com fem que els alumnes apostin per l’FP que té demanda? “Si el jovent construeix les seves expectatives de futur a partir dels instagramers, com pot fer el sistema educatiu o les professions per parlar en aquest idioma?”. Necessitem fusters industrials influenciadors.

Preocupació i esperança

El nostre mercat de treball no està millorant. El nombre d'ocupats d'entre 30 i 34 anys amb una qualificació bàsica ha tingut un comportament bastant diferent en els països del Mediterrani i del Nord d'Europa. Als Països Baixos, el percentatge de persones contractades entre aquestes edats s'ha anat reduïnt, però provinent des d'un percentatge relativament baix. Aquest Estat tenia un abandonament de poc més del 20% i l'ha anat reduint fins al 10%. Finlàndia, de la seva banda, s'ha mantingut també molt baixa, entre el 10% i el 7%. En aqeusts països no hi havia lloc en el mercat laboral per a persones amb una qualificació baixa.

A l’altre cantó, Espanya fa 10 anys va arribar al 30% i l'ha retallat fins al 18,2%. “Seguim igual”, diu Puig i afegeix: “Els nostres empresaris, de cada 10 joves (d’entre 30 i 34 anys) que tenen contractats, tres només tenen l’ESO. Amb aquest panorama no se li pot demanar al sistema educatiu que retalli l’AEP”.

Tot i la preocupació que demostra l’economista, també aporta tres fets per a l’esperança. “El 28 de març del 2017 es va dir que per ingressar als Mossos ja no era suficient amb l’ESO, s’havia de tenir el segon cicle de Secundària. Ja era hora, era incoherent. No se li pot dir als joves: si vols una feina guai n’hi ha prou amb l’ESO. A partir d’aquell dia es diu: si vols una feina guai, hauràs d’estudiar”.

El segon ítem és la pujada del salari mínim interprofessional a 900 euros: “Ja era hora que s’enviés un missatge als empresaris, no es pots pagar tan poc”. Ara bé, quan els empresaris es queixen que els treballadors “no són prou productius”, l’economista respon, “doncs no els contractis, així tornaran a estudiar”.

El tercer fet que dóna esperança per a Puig és, precisament, la trobada de FemCat, “si una associació empresarial es preocupa d’aquest tema, vol dir que es volen canviar les coses”, ha conclòs.

Més informació
Aturat, format i jove, ningú em vol?
Guillem Salvans: "No es pot aplicar l'FP Dual d'Alemanya a Espanya"
Un nou aturat: home, 30 anys i amb estudis
Avui et destaquem
Comentaris