Els accessos viaris i ferroviaris al port, desencallats

L'Estat, la Generalitat i el Port de Barcelona arriben a un acord per reprendre l'agenda fixada el 2007

El secretari d'Estat Pedro Saura, el ministre José Luis Ábalos, el conseller Damià Calvet i la president del Port de Barcelona, Mercè Conesa | ACN El secretari d'Estat Pedro Saura, el ministre José Luis Ábalos, el conseller Damià Calvet i la president del Port de Barcelona, Mercè Conesa | ACN

El Govern espanyol, la Generalitat i el Port de Barcelona han signat el nou protocol que ha de servir per desencallar els accessos viaris i ferroviaris al port. L'acord, que recupera l'estudi informatiu aprovat el 2007 i substitueix el del setembre del 2013, estableix que l'Estat elaborarà diversos estudis i el projecte bàsic dels nous accessos sud i que serviran de base per formalitzar els convenis sobre la titularitat, el finançament, l'execució o la gestió, entre d'altres. El conseller de Territori, Damià Calvet, ha demanat "reprendre l'agenda consensuada" de la llista d'infraestructures pendents d'executar, mentre que la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, espera que els accessos es puguin finançar amb els fons europeus.

Els estudis previs dels nous accessos al port es començaran a elaborar ara i contindran l'abast i contingut del projecte bàsic i els terminis per a la seva redacció. Està previst que aquests estudis estiguin aprovats en uns nou mesos. Conesa ha explicat, però, que es desconeix l'import de l'obra ja que no es disposa del projecte executiu. També està pendent de veure com es finançarà i quin serà el calendari, que properament tractarà amb la presidenta d'Adif, Isabel Pardo de Vera.

Per a Conesa, "s'obre una oportunitat interessant" amb els fons europeus i ha reivindicat que des del port s'aposta per una "logística verda i sostenible". "Hi ha molt de recorregut però no s'ha concretat", ha afegit Conesa en declaracions als mitjans de comunicació després de l'acte de signatura del protocol al Museu Marítim de Barcelona. Abans, durant la seva intervenció, la presidenta del port ha insistit en la instal·lació d'una oficina tècnica amb seu a la capital catalana amb l'objectiu de coordinar tot el projecte. "Demanem participar en la coordinació de l’obra per la seva gran complexitat i perquè ningú coneix el nostre territori portuari millor que els nostres equips", ha dit.

Un pas més en el Corredor Mediterrani

Per la seva banda, Calvet ha reclamat davant el ministre de Transports, José Luis Ábalos, que aquest sigui un acord "definitiu" i reprendre "l'agenda consensuada" de la llista d'infraestructures depenents de l'Estat que "cal tirar endavant". "És un moment complicat per la pandèmia però en un escenari on Europa té coses a dir", ha assenyalat el conseller en referència als fons europeus. En aquest sentit, ha demanat poder "participar en les decisions" sobre aquests fons. Calvet ha aprofitat la seva intervenció per lamentar el retard en l'execució del Corredor Mediterrani, del qual els accessos al port ha dit que en són un element més. "Es fa un pas més i ens n'alegrem, però no caurem en el cofoisme. Cal fer més passos i més ràpids", ha subratllat.

Per la seva banda, el ministre Ábalos ha celebrat el "pas endavant" amb la signatura d'aquest protocol, del qual ha dit que és "tan complex com necessari per les possibilitats de desenvolupament del port" i perquè es tracta d'"una de les nostres portes d'Europa". "Desbloquegem una actuació que reprèn convertir Barcelona en el node logístic i multimodal més avançat del sud d'Europa", ha subratllat.

Les actuacions previstes en els accessos sud són la construcció d'un nou corredor exclusiu per a mercaderies de via doble d'ample mixt entre la bifurcació al sud del nus de Bellvitge i la platja de vies de Nou Llobregat, a càrrec del port; un ramal de connexió també en ample mixt del nou accés ferroviari amb la terminal de Can Tunis –amb dues grans terminals a l'antiga llera del riu- i un nou accés viari des de la Ronda Litoral, a uns 800 metres de l'enllaç de Cornellà fins al nus nord de l'entrada al port. En aquest punt, també s'avaluarà la possibilitat d'ubicar un enllaç complet a la zona intermitja de l'antic tram final del riu Llobregat per a vehicles pesats amb origen o destí al complex logístic del port.

Més info: El Port de Barcelona, líder en la descarbonització del transport

D'altra banda, el document també planteja l'elaboració dels estudis per a la planificació i gestió de les terminals del nus logístic ferroviari de l'àrea de Barcelona i que aquest estigui format per les terminals intermodals i logístiques del Vallès –al terme municipal de la Llagosta- i del Prat, concretament a Can Tunis i la ZAL Prat. Sobre la primera, es preveu una nova terminal a les instal·lacions actuals d'Adif i el trasllat de la terminal de Granollers, amb un model de gestió participat per la Generalitat i el Port de Barcelona. Per a Can Tunis i la ZAL, planteja que la terminal del Morrot es traslladi a la de Can Tunis o a l'antiga llera del riu (amb gestió d'Adif o cogestió amb el Port de Barcelona) i l'adequació de la terminal de Can Tunis a l'ample estàndard.

Per últim, la terminal dedicada a serveis d'autopista ferroviària –un servei de transport combinat de tren i carretera en què els camions viatgen sobre la via sense conductor- seria de titularitat del Port de Barcelona amb model de cogestió entre Adif, la Generalitat i el mateix port. En aquest punt, Cimalsa té un acord de col·laboració amb VIIA per a la construcció d'una terminal per valor de 36 milions d'euros.

En l'acte de signatura del protocol hi han participat el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos; i el seu secretari d'Estat, Pedro Saura; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; i la presidenta del Port, Mercè Conesa, acompanyats de la presidenta d'Adif, Isabel Pardo de Vera, i el president de FGC, Ricard Font.

Més informació
El Port de Barcelona, al capdavant de la revolució verda
El Port de Barcelona, rumb cap a la xarxa 5G
Avui et destaquem
El més llegit