En el polígon de grans congressos tecnològics que se celebren a Barcelona, Advanced Factories és un dels vèrtexs més rellevants. La capital del país viu, segons el comissionat de promoció econòmica de l'Ajuntament de Barcelona Pau Solanilla, una "nova primavera tecnològica", un florir de noves propostes transformadores que concentren la innovació a la ciutat. Com a celebració i visualització d'aquesta primavera, el saló de la indústria 4.0 torna al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona entre el 29 i el 30 de març per fer de la ciutat "la capital de la robòtica i l'automatització industrial del sud d'Europa".
Segons el president de l'Associació Espanyola d'automatització i Robòtica i president del congrés, Salvador Giró, Advanced Factories s'erigeix en "la fira més important d'Europa en el sector", comparable a nuclis de la nova indústria com l'Automàtica de Munic o l'Automate, que enguany se celebrarà a Detroit. La fira projecta una recuperació important en comparació amb l'edició de 2021 – cal recordar que el saló industrial ha estat l'únic que s'ha celebrat cada any de la pandèmia. Tal com ha anunciat el director del congrés Albert Planas, hi ha 17.000 inscrits per a l'edició de 2022, la majoria d'Espanya i Portugal.
Giró: "La robòtica, juntament amb l'electrònica, serà una de les dues indústries tractores per excel·lència de la dècada"
Els obstacles provocats per la pandèmia i pel trencament de les cadenes de subministrament globals durant els darrers dos anys han provocat mesos de retards en les grans novetats en robòtica i automatització – en benefici, de fet, de l'Advanced Factories 2022. El director del congrés ha anunciat unes 650 presentacions de novetats en els més de 350 expositors que aculliran els quatre pavellons del CCIB. Sectors com els de la fabricació additiva o el 3D printing tindran especial presència a Advanced Factories, amb l'objectiu d'impulsar les princioals oportunitats tècniques quant a automatització industrial. En total, l'organització espera l'assistència de més de 7.000 empreses industrials al congrés.
A la branca expositiva d'Advanced Factories s'ha d'afegir l'Industry 4.0 Congress, un punt de trobada per a directius i emprenedors del sector. Amb més de 100 conferències d'uns 280 ponents experts, tal com celebra Planas, "no hi ha un congrés d'Indústria 4.0 a Europa com aquest". Entre els speakers d'enguany destaquen grans figuras de players de la indústria com Guayente Sanmartín, d'HP, o l'adjunt a la direcció de ROR, Ricard del Alcázar. El congrés d'indústria 4.0, segons el seu director Oscar Íñigo, ha de ser "un punt de trobada" de les transformacions del sector que impulsi les sinergies industrials, el networking, i eventualment faciliti el creixement de l'automatització i robotització fabril al país. "Intentem donar una visió estratègica i compartida dels directius del país", comenta Planas.
La presència institucional també serà rellevant al CCIB durant la celebració del certamen. Com en cada edició, Advanced Factories convida un territori europeu per destacar la seva projecció industrial, que en el cas de 2022 ha estat l'Aragó, que aportarà al saló "experiències, empreses i professionals" de la regió. L'acollida a les autoritats mitjançant el Leadership Summit marca l'inici de l'activitat del saló, que acabarà amb una jornada dedicada al talent del futur en què estudiants d'FP tècniques i enginyeries podran visitar el CCIB per "conéixer els seus llocs de treball del futur". La darrera nit del congrés, l'hotel ARS acollirà l'entrega dels premis Factories of the Future, que reconeixeran les millors iniciartives en sis categories relacionades amb la transició tecnològica de la industria.
D'evolució a revolució
"El 2016, quan féiem les primeres conferències, jo pensava que la indústria 4.0 era un procés evolutiu, però ara he canviat de parer; estem davant una veritable revolució industrial", estableix Giró, que considera l'adveniment de tecnologies com la fabricació additiva, la robòtica col·laborativa o especialment la intel·ligència artificial un veritable canvi de paradigma productiu en totes les seves branques. La robòtica ha sortit de les fàbriques per convertir-se en un element transversal del conjunt de l'economia. "Veiem robots en logística, agricultura, serveis, restauració, salut, construcció...". En aquest sentit, Advanced Factories es vol posicionar com el nucli global de les aplicacions de la robòtica "en l'àmbit industrial i no industrial".
"La robòtica, juntament amb l'electrònica, serà una de les dues indústries tractores per excel·lència de la dècada", augura Giró. L'automatització encaixa, a més, amb el que Planas identifica com la principal tendència del consum en els pròxims anys: la immediatesa. La crisi dels subministraments entra en conflicte directe amb les demandes d'un consumidor que "no estan disposats a esperar 10 mesos per un cotxe, o dos anys per un pis". L'adveniment d'una producció robotitzada respon, doncs, a la necessitat industrial de "cremar etapes molt més ràpidament", considera el director del saló.
La robòtica de servei, més enllà de la presència a les fàbriques i centres productius, és el futur – molt proper, en opinió dels ponents – de la relació de la població amb la tecnologia. "En uns 10 anys, tothom tindrà robots a casa", projecta Giró, que considera que l'automatització està en procés d'arribar al mainstream del gran consum. La millora de la connectivitat, l'avenç en els sensors de visió artificial i la intel·ligència artificial seran palanques de transformació de la robòtica en un element transversal de l'economia del futur immediat, en tots els seus nivells.
Robots al país
La volatilitat de l'entorn global i la fragilitat de les cadenes de subministrament que ha destapat la pandèmia suposen un obstacle per la immediatesa que reclama Planas. Segons els ponents, el mecanisme més accessible per lluitar contra els problemes de transport global de matèries primeres i productes és la relocalització de l'activitat fabril. Segons Giró, les indústries, especialment les de gran valor afegit, que produeixin lluny dels seus principals mercats es veuran obligades a tornar, en tant que la competitivitat "ja no es troba en els salaris baixos", sinó en els elevats ritmes de producció i entrada al mercat.
"El talent no flueix sol, s'ha de cultivar"
La necessitat de les empreses d'apropar-se als seus mercats de destí conjuga perfectament amb uns estats europeus que han de fer-se "autosuficients". Segons Solanilla, això implica iniciatives perquè la indústria 4.0 "arreli" a Catalunya, i s'estableixi a prop de les principals infraestructures barcelonines. A banda de la relocalització d'indústries ja establertes, en un ecosistema industrial com el català dominat per les pimes, una aposta per l'autonomia productiva passa per la transició digital in tecnològica del teixit empresarial. L'aposta del govern català, segons el director executiu d'Acció Joan Romero, és aconseguir que "el 90% de les empreses catalanes incorporin eines 4.0 l'any 2030". L'alta concentració de petites i mitjanes empreses industrials ha de permetre que, com a complement a la recuperació de les grans firmes, la base productiva del país s'hi pugui posar al servei "augmentant el ventall de solucions 4.0". En aquest sentit, Romero aposta per grans inversions en el sentit de la multiindustrialització: assolir que els nodes empresarials catalans "es dediquin a més d'una activitat productiva".
El repte de la recuperació industrial, com reconeixen els ponents, és el talent, un recurs que "no flueix sol, s'ha de cultivar", com reconeix Giró. En aquest sentit, tant el saló com les administracions aposten per dos vectors d'actuació. En primer lloc, generar un ambient òptim per a l'atracció de talent – des de bones condicions fiscals a salaris competitius, a més d'un ecosistema industrial amb projectes disruptius que facin d'imant per als millors professionals. Per altra banda, l'educació. "Hem d'actuar sobre els joves que faran 20 anys a finals de la dècada; incidir perquè futurs tècnics i enginyers comencin d'hora a entendre la robòtica", reivindica Giró.