Catalunya gasta 49,80 euros per cada demandant de feina. La catalana és la quarta comunitat que més gasta per aturat en polítiques d'ocupació i la tercera que més diners inverteix, en total 335 milions d'euros el 2017, l'11,3% del total de l'Estat. Tot i això, el 41% del pressupost es queda sense gastar, una pràctica habitual entre les CCAA, però que sorpren, tenint en compte que el Principat va tancar l'any passat amb un 11,5% d'aturats.
La Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIReF) ha publicat per primer cop les xifres que es gasten les administracions en polítiques actives d'ocupació. Espanya gasta entre 6.100 i 6.500 milions d'euros anuals en aquest aspecte i segons l'entitat, existeix "un ampli marge de millora en la governança i l'eficàcia d'aquestes polítiques".
L'AIReF qüestiona l'eficàcia de 6.500 milions d'euros de despesa en polítiques d'ocupació
La AIReF ha advertit de les dificultats de determinar amb exactitud quant es gasta a Espanya en aquestes partides, donades les diferències en criteris comptables que s'apliquen en les diferents administracions autonòmiques i locals, la qual cosa impedeix també poder avaluar bé els resultats.
Es tracta, expliquen des de la AIReF, de partides que finança el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) i després transfereix a les comunitats i ens locals on se sumen fons propis i s'apliquen diferents criteris comptables. "Les dades subministrades han estat insuficients i d'una qualitat millorable", apunten des de l'entitat, que ha comptat per a aquest estudi amb informació del SEPE i de les Comunitats Autònomes i ens locals de l'any 2017.
"Tot això articula un complex mapa de finançament (...) "La traçabilitat de la despesa és insuficient i els criteris comptables no estan normalitzats", subratllen. Hi ha una important complexitat administrativa, afegeix la AIReF que recorda que a Espanya hi ha 709 oficines d'ocupació i més de 14.000 centres habilitats per a la formació.
En l'estudi, el tercer de la institució dins del seu procés de revisió integral de la despesa pública (Spending Review), l'AIReF qüestiona el funcionament del sistema de subvencions per a la formació, així com els resultats de programes concrets com el Prepara o el funcionament de les oficines d'ocupació.
Divergència de criteri
El departament de Treball de la Generalitat ha publicat una nota al respecte d'aquesta informació publicada per l'AIReF. Segons la conselleria liderada per Chakir El Homrani, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) va executar el 90% del pressupost assignat per a polítiques d’ocupació el 2017, l’últim any amb les dades tancades. Per tant, no coincideixen amb el criteri de l'ens estatal i rebutgen que el 41% de la despesa no es realitzi.
La diferència rau en l’aplicació d’un criteri de tresoreria que no coincideix amb el d’execució dels serveis i programes d’ocupació, segons expliquen fonts del departament a VIA Empresa. La divergència consistiria en què l'AIReF compta tresoseria i any de gener a desembre, "però hi ha una part molt important dels programes del SOC que s’allarguen dos i tres anys".
"De fet, aquest 41% és incoherent amb la resta de l’informe, que situa Catalunya entre les tres CCAA més eficients en la seva gestió dels recursos per polítiques d’ocupació. Aquest fet es tradueix en taxes d’atur més baixes i, en especial, en el col·lectiu de persones aturades de llarga durada", afirmen.
Líders en incentius a la contractació
L'AIReF també apunta que del total de la despesa a Espanya, el 40% es destina a incentius a la contractació, molt per sobre del d'altres països, com Alemanya o Finlàndia que han posat com a models de gestió més eficaç d'aquestes polítiques.
L'estudi inclou un mesurament de l'eficàcia dels serveis públics d'ocupació per Comunitats Autònomes que situa a Astúries, Aragó i Catalunya al capdavant.