Álvarez (UGT): "L'emprenedoria és parlar per parlar"

L'agost ja no és un mes tranquil o, com a mínim, el de 2013. La UGT a Catalunya, amb 170.000 afiliats i 23.000 delegats a les empreses, ha hagut de reaccionar a les recomanacions d'abaixar un 10% els salaris al mercat espanyol, a la creació d'una bústia estatal per denunciar el frau fiscal, a les peticions de flexibilitzar els contractes i a la davallada de l'atur. El secretari general del sindicat a Catalunya, Josep Maria Álvarez, admet que crear ocupació és un trencaclosques gairebé impossible, té poca confiança en la peça de l'emprenedoria, i lamenta el descens d'afiliats i d'ajudes públiques als sindicats.

- Toca baixar els salaris per guanyar competitivitat?
- En realitat, aquesta recepta ja s'ha practicat. En els darrers cinc anys, el poder adquisitiu real dels treballadors d'aquest país ha baixat al voltant del 25%, si se suma l'augment dels preus, la congelació salarial, les baixades de salaris reals en alguns casos i l'augment de jornades laborals en alguns sectors. Ja hem fet una aportació molt important a la devaluació dels salaris; el que s'hauria de plantejar la Unió Europea ara és si cal devaluar l'euro.

- Però, en cas que es vulguin baixar, quina és la fórmula per intercedir en l'economia privada?
- No hi ha cap fórmula. En una economia de mercat, no és possible avançar en un acord així sense un acord de totes les parts. I nosaltres, els sindicats, no ens asseurem a la taula de cap manera.

- Des de la Unió Europea, el comissari Olli Rehn assegura que els actors socials que no donin suport a una devaluació dels sous "carregaran sobre la seves espatlles els efectes socials i humans"...
- La consciència la tenim tranquil·la: no podríem anar a dormir si féssim el contrari del que estem dient. No sé si el senyor Rehn pot anar a dormir amb la consciència tranquil·la; si tingués un mínim de decència i de vergonya no gosaria dir a una persona que cobra 600 euros que s'ha de rebaixar el sou un 10%; ell, que en cobra 30.000 coneguts!

El trencaclosques de l'ocupació
"A la tardor tornarem malauradament a la realitat", prediu Álvarez en parlar dels cinc mesos consecutius reduint l'atur. Atribueix la tendència al treball temporal i "especialment a un any bo en el sector turístic".

- Quin pot ser el motor per crear ocupació: la gran empresa o la pime?
- Si no hi ha gran empresa, no hi ha pime. Hi ha molt poques empreses pime a casa nostra que siguin finalistes, és a dir, que facin el producte des del principi fins al final. Si hi ha tanta pime a Catalunya és perquè tenim indústries, com les de l'automòbil, que són potents. Això sí, per tenir un sistema amb més valor afegit, es necessita que el tamany mitjà de l'empresa creixi una mica.

- I l'emprenedoria, quin paper té en això?
- No voldria ser aguafiestas. Però, en un país com el nostre en què el consum està completament aturat, l'emprenedoria és parlar perquè es tenen ganes de parlar. L'emprenedoria té una relació molt directa amb les necessitats de la societat i si aquesta societat no pot consumir, és complicat que es converteixi en el deslliurador d'aquesta situació. És bo potenciar l'emprenedoria per ser un país dinàmic, però veient-la com una pedrera de futurs empresaris.

Empresaris i directius
La bústia virtual per denunciar anònimament el frau d'empreses i aturats, posat en marxa per Madrid a principis de mes, és d'un "cinisme suprem", en opinió del sindicalista. De fet, és cautelós a l'hora de recomanar als empleats denunciar irregularitats dels que contracten: "Si vols crear això des del Govern, se li han de donar drets al treballador, no treure'ls-los com s'està fent", argumenta.

Per Álvarez, "els països dels que es parla en positiu, com Alemanya o els nòrdics, són els que tenen un frau fiscal més baix i una escala salarial més justa". Demana que es legisli, o almenys debati, sobre "el ventall salarial" dels alts directius al país.

- Però si abans dèiem que no hi ha una manera d'intercedir en l'economia de mercat per baixar salaris?
- Que es pot fer, segur. No estem parlant de convenis col·lectius; els salaris dels alts directius estan regulats per ells mateixos. Una opció seria fer-ho per llei... o, com a mínim, que fer una campanya per millorar la sensibilitat dels empresaris.

- Creu que l'empresariat català està fent el possible per crear ocupació?
- En termes generals, el que necessita l'empresari a curt termini és crèdit i reactivació del consum. I mig a termini: innovació, recerca...

- Per tant, ara mateix, depèn més de la conjuntura econòmica que de les pròpies decisions?
- Crec que sí. No és un bloc únic, clar. Hi ha empresaris que estan mantenint l'empresa i, fins i tot, posant de les seves reserves. Altres sí que han fet reduccions de plantilla absolutament disparatades. Molts d'ells el que han fet és expulsar el pare que cobrava 1.500 i contractar el fill per 800.

- Diu que es confia en la mà d'obra juvenil, però mentrestant la taxa d'atur entre els joves és altíssima...
- Jo no utilitzaria la paraula confiar: quan contractes algú així, no hi confies, vols explotar. La taxa de desocupació dels joves és brutal, a pesar que passi això que dic i que n'hi ha que marxin a l'estanger. Hi ha hagut un caiguda d'entrada a les empreses i ja portem cinc anys així. Ara bé, si s'agafa el segment de majors de 45 anys, en números absoluts, el gruix de l'atur és allà i la reinserció, més complicada.

- És compatible com a sindicat vetllar pels interessos d'aquests treballadors de mitjana edat, que són el gruix de la seva afiliació, i la dels joves que volen entrar en el mercat laboral?
- Plenament. Els que estan treballant no necessiten tant el nostre suport. Algú pot pensar que és contradictori, perquè tenim afiliat aquest grup de gent, però als que dediquem més temps és als joves i majors de 45 anys. Els que treballen saben que així defensem els seus drets perquè avui dia ser o no a l'atur és qüestió de temps. Tot i això, hi ha segments que tenen la sensació que només ens n'ocupem dels que treballen...

- Una idea recurrent és que els sindicats vetllen més per l'afiliat que pel treballador...
- No sé molt bé en què es fonamenta aquesta idea. Nosaltres per legislació no podem treballar més per a l'afiliat. Això ho podríem fer a Alemanya o a Dinamarca, on podríem signar convenis només pels afiliats, però aquí no. Els convenis són de caràcter general i tots els treballadors, afiliats o no, s'hi veuen afectats.

Menys afiliats
Álvarez admet una baixada de les afiliacions en els darrers temps, però "en quantitat insignificant comparat amb l'augment de l'atur": 3.000 baixes durant 2012 a la UGT Catalunya, apunta. En aquest sentit, el secretari general ha dit en els darrers dies que, encara que sembli utòpic, creu en una futura fusió entre els dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO.

- Perquè, ara mateix, quina diferència hi ha entre UGT i CCOO? Què representa un i no l'altre?
- La situació d'assetjament que vivim les organitzacions sindicals és tan dura, que només per això la gent hauria de fer un pas endavant i afiliar-se. Els representants presents en l'empresa on es treballa són un element que indueix a optar per una organització o una altra. Venim de cultures sindicals diferents, però hem anat fent un camí d'apropament. És cert i passa a tot Europa. Molta gent al carrer em pregunta si jo sóc el de CCOO... La gent ens confón al carrer; l'errada de CCOO la paga també UGT, i viceversa.

- Li preocupa la davallada de l'afiliació?
- I tant! D'aquí res les quotes d'afiliació seran l'única forma que tindrem de defensar els drets de la gent. És pel que necessitem ingressos. Ho dic perquè la gent pensa que el meu sou penja d'això...

- Segueix en nòmina a l'empresa d'on procedeix, Alstom, (llavors la Maquinista Terrestre y Marítima)?
- Sí, com la majoria de dirigents sindicals. Ara mateix si no hi ha afiliació, no hi ha serveis sindicals.

- El diari ABC xifra la reducció de les ajudes estatals a les centrals sindicals en un 44% en dos anys.
- I més i tot! A Catalunya hi ha hagut rebaixes des de l'últim any del Govern tripartit. S'ha venut com una mesura de neteja i no ho és. Això farà que, quan algú vingui al sindicat, o pagui més o rebi un pitjor servei. Aquests diners anaven dirigits a l'interès general, com encomana la Constitució.