Els anacards es donen en climes tropicals molt concrets, no creixen a tot el món. I neixen de la part de baix d'una fruita anomenada poma de cajú. Només un quilogram d'anacards pot costar 10 euros a l'engròs: set vegades més que els cacauets, i en el supermercat els preus minoristes dels anacards sencers poden arribar als 15 euros el mig quilo. I és que sense un processament intensiu i precís, aquests fruits no serien comestibles. És el processament dels anacards el que els fa tan cars?
El 2020 el món va consumir 846.000 tones mètriques d'anacards i el seu consum no ha fet més que incrementar-se. Són uns dels fruits secs més populars i valuosos del món, amb un valor de mercat de més de 6.000 milions de dòlars. En l'actualitat els anacards creixen en llocs tropicals com l'Índia, Costa d'Ivori, Sri Lanka o Vietnam, que n'és el principal productor mundial.
Els arbres són de la mateixa família que l'heura i, igual que aquesta, les plantes d'anacard contenen una toxina anomenada urushiol, que es troba en la pròpia planta i en l'oli marró de la pela. Un oli que pot causar cremades, picor i butllofes, raó per la qual els anacards, sense processar-se, es consideren perillosos per menjar o tocar. També és per això que requereixen un processament més rigorós que altres fruits secs. Cada fruita només produeix un anacard que s'anomena drupa i que els treballadors separen a mà. Després els fruits s'assequen al sol per ajudar a extreure part del líquid càustic de la pela. Finalment, el pas més difícil i perillós és obrir-los, ja que l'oli tòxic encara roman a l'interior.
Aquesta particularitat de la planta fa que la producció manual sigui complicada i perillosa. Antigament, els recol·lectors i productors patien molt més que actualment, perquè la industrialització i les màquines permeten fer talls nets en les peles, de manera que els fruits queden intactes i es minimitza el risc del personal.
Després que una màquina obri les closques, les següents dues etapes són crucials en la producció dels anacards i depenen totalment del treball manual del personal.
Primer els fruits es torren per assegurar-se que el líquid tòxic de l'interior es destrueixi. Però la següent etapa és particularment tediosa, ja que es basa per complet en treball manual. Els treballadors han de pelar la pell o la coberta exterior seca que envolta cada fruit, perquè té un alt contingut de tanins i podria irritar la gola si es consumeix. Aquesta és una tasca àrdua que es domina amb la pràctica.
Els treballadors amb experiències només pelen uns dos quilos i mig d'anacards en una jornada laboral. A més, aquest pas acaba tenint un gran impacte en el preu final del producte, perquè els anacards es classifiquen segons el color, pes i condició. Els grossos i enters són els més valuosos.
Pel fet que els anacards només es cullen una vegada a l'any, els productors guarden una part dels fruits per poder continuar obtenint guanys en els mesos següents. I envasar i emmagatzemar-los costa diners.
Un preu estable
El preu dels anacards fluctua poc durant l'any, si ho fa és depenent de la cadena de subministrament de cada país. Si bé, per exemple, Sri Lanka processa i ven molts dels seus propis anacards, la majoria d'altres països exporten gran part del que conreen. És probable que molts dels anacards que es compren als Estats Units o a Europa hagin estat conreats a l'Àfrica, processats a Vietnam o a l'Índia i exportats al mercat occidental. De fet, Àfrica produeix la meitat del subministrament mundial d'anacards. Per exemple, Costa d'Ivori és un dels majors productors, però exporta més del 90% del que produeix. Això es deu al fet que Costa d'Ivori i altres països africans encara no tenen una indústria de processament sòlida, perquè són dels més pobres de la Terra.
I qui s'emporta el benefici són els països que processen el producte. Al final, el preu d'exportació dels anacards processats a l'Índia i exportats a Europa arriba a ser del 250% més que el preu pagat als agricultors de Costa d'Ivori. Pel seu costat, Vietnam va ser un dels primers països a invertir en automatització, la qual cosa el va convertir en un indret clau per processar anacards, reduint la necessitat de contractar mà d'obra. Avui Vietnam és el major exportador d'anacards del món.
Processar anacards no és una tasca fàcil i la crisi climàtica mundial podria dificultar-ho més
Ja sigui manual o mecanitzat, processar anacards no és una tasca fàcil i la crisi climàtica mundial podria dificultar-ho més. Un informe de 2013 sobre l'impacte climàtic en els anacards apunta que les pluges fora de temporada i la rosada intensa poden afectar la seva qualitat i quantitat.
Malgrat això, els anacards continuen tenint èxit i les modes d'alimentació saludables són clau per impulsar la seva demanda. A més, la seva pròpia versatilitat és una altra de les raons per les quals s'aprecia tant, ja que s'usen com a aperitiu, per a cuinar o com a alternativa a la llet o la mantega. Les perspectives preveuen que el seu mercat creixi fins als 7.000 milions de dòlars de cara a 2025 i encara que els anacards són més barats ara que en els últims anys, és probable que la demanda faci pujar els preus en el futur.