"Avions de 50 places podran volar directament de Londres i, per tant, la gent que plegui divendres de la City podrà esquiar a Andorra dissabte". És el futur? Almenys és el que anhelen els empresaris andorrans. El desig, en paraules del vicepresident de la Cambra de Comerç d'Andorra, Miquel Armengol, és tot un repte pel territori andorrà. La nova infraestructura s'ha inaugurat aquest dijous amb el nom d'aeroport comercial d'Andorra-La Seu, una nova infraestructura -abans d'ús privat- que ara rebrà vols turístics, de passatgers, mercaderies, correus o aerotaxis i que buscarà, sobretot, el turista de luxe.
Tal com recull ACN, una avioneta amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha estat la primera a tocar terra i s'ha simbolitzat així la posada en servei d'aquesta infraestructura que ha comptat amb una inversió pública d'un milió d'euros per adaptar-se a la seva nova categoria. La Generalitat i el Govern d'Andorra col·laboraran en la gestió i la promoció de l'aeroport. Quant a la gestió i explotació de l'aeroport continuarà a càrrec de la Generalitat, a través d'Aeroports de Catalunya, mentre que el Govern d'Andorra aportarà el 50% del dèficit d'explotació de la infraestructura, fins a un màxim de 300.000 euros, així com una part variable en funció del nombre de passatgers que arribin a l'aeroport en vols comercials.
L'entusiasme empresarial d'Andorra
En declaracions a VIAempresa, Armengol ha declarat que l'empresariat andorrà confia molt en aquest aeroport. "Volem un turisme de qualitat, no el que fa tres hores de cotxe des de Toulose o Barcelona, sinó turistes de cert gran nivell". Armengol apunta que el sondeig fet a "empresaris i ciutadans" revela que hi ha un gran interès. "Molta gent és escèptica a creure, perquè als anys vuitanta no va funcionar, però pensem que és una oportunitat perquè hi ha negocis que es poden obrir al darrere", afegeix Armengol. En la mateixa línia es manifesta el president de la comissió d'aviació civil de l'entitat andorrana i, a més, pilot de professió, Ramon Ginesta, per a qui té un clar interès estratègic per Andorra. "Es podrà fer l'ús de l'aeroport com a plataforma tècnica i industrial per l'aviació corporativa i privada i també atraurà turistes a la comarca de l'Alt Urgell".
Però, què aportarà a Catalunya? Fa un any, en la signatura de l'acord entre el ministre d'Economia andorrà, Jordi Alcobé, i el conseller Vila, aquest últim va explicar que la inversió d'un milió d'euros realitzada per la Generalitat de Catalunya permetria convertir la infraestructura "en un gran element de dinamització de tot el Pirineu i de promoció de les estacions d'esquí catalanes".
Per la seva part, la ministra espanyola de Foment, Ana Pastor, va afegir que l'aeroport seria "molt important per a tota Catalunya, tot el Pirineu i Espanya". D'acord o no amb el positiu vaticini dels polítics, els experts consultats asseguren que els resultats es veuran a molt llarg termini i que, a priori, el principal beneficiat serà el Principat d'Andorra. "A curt termini no és una gran oportunitat. L'impacte serà molt petit perquè ara mateixa és un aeroport amb moltes limitacions. Tot i això, sí que penso que les comarques catalanes podran beneficiar-se del turista que visiti Andorra", apunta Athina Sismanidou, professora d'EADA Business School i experta en gestió d'aero-línies.
Escepticisme a curt termini
Les qualitats de l'aeròdrom de La Seu, el cinquè de caràcter comercial a territori català (Barcelona, Lleida-Alguaire, Girona i Reus) condicionen el tipus de vols que aterraran i també el perfil de les companyies. Tal com explica Ginesta, "els avions només poden transportar unes 50 persones; la pista és de 1.200 metres i, a més, recordem que és un aeroport que no està equipat amb sistema IFR, per la qual cosa, mitja hora abans i mitja després de la caiguda del sol no es pot utilitzar la pista". De fet, Alcobé va avançar que ja s'han definit els horaris d'ús: 8.30 a 17 hores a l'hivern, i de 8 a 19 hores a l'estiu.
Les limitacions, per tant, filtren el perfil d'usuari i també la quantitat de vols a realitzar. Des del juny de 2010, quan es va reobrir l'aeroport de la Seu d'Urgell (tancat des de 1984, quan era privat), s'han registrat un total de 7.128 operacions amb uns 2.000 vols cada any. De moment, però, no hi ha una estimació dels que podran realitzar-se pròximament.
Tanmateix, Sismanidou apunta que el futur del nou aeròdrom comercial estarà lligat a l'existència d'una companyia aèria que s'assenti i que, presumiblement, serà Air Andorra. "En tot aeroport, perquè hi hagi una oportunitat de creixement, ha d'haver seu d'una aero-línia i s'espera que sigui aquesta", apunta la docent. Ara per ara, el Govern català manté contacte amb 8 companyies interessades a portar avions amb capacitat fins a 40-50 persones però de moment encara no hi ha cap acord tancat.
També en l'acte inaugural el conseller Vila ha dit que al llarg d'aquest 2015 confien que l'Estat espanyol concedeixi els permisos per poder volar fora de l'espai Schengen, una opció que els empresaris andorrans, tal com confirmen des de la Cambra de Comerç d'Andorra, esperen amb entusiasme per les moltes oportunitats de negoci que atorgaria. Escoles de vol i empreses d'aviació comercial ja estan temptejant les opcions disponibles.
I tot i que tampoc s'espera que sigui nínxol per les companyies de vols low cost per l'escassa massa crítica de viatgers, Sismanidou no descarta que, en uns anys, no puguin haver-hi operacions "si s'amplia l'aeroport".
Lleida, un territori i dos aeroports
Tanmateix, en absència d'estudis econòmics de repercussió, generació de negoci o ocupació, el professor d'Economia de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en transports i connexions, Xavier Fageda, considera que l'activitat que tindrà l'aeroport "pot generar ocupació directa –la dels mateixos treballadors- però com els números seran petits els resultats també en seran petits".
En aquest sentit, i amb l'escàs rèdit que pressuposa Catalunya pot obtenir d'aquest nou aeròdrom, Fageda considera que a hores d'ara el beneficiat de l'aeroport és el Govern d'Andorra. "Ha d'haver-hi algun tipus de relació bilateral per explicar aquesta inversió. Al final els recursos públics afectaran més a Andorra i no hi veig ni elements de política de transport ni de connexió territorial. Ha d'haver-hi algun tipus de compensació, si no, no s'entén". El professor de la UB defensa que "el cas de l'aeroport de Lleida es pot justificar en termes de política territorial perquè el territori de Lleida està més despoblat, encara que la rendibilitat sigui menor, però el cas de la Seu crec que és diferent", declara.
En la mateixa línia es troba l'andorrà Ramon Ginesta, qui coincideix amb Fageda i afegeix que, amb la infraestructura actual, "no hi ha competència directa". Apunta que el gran ús d'aquest aeroport serà "per gestionar una sèrie de vols semi privats, de gent que buscarà comoditat màxima. Vindran aquells que no volen fer cua, ni estar tres hores conduint per esquiar", conclou. Viatjaran, per tant, els que busquen el luxe d'aterrar en ple Pirineu.
Tal com recull ACN, una avioneta amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha estat la primera a tocar terra i s'ha simbolitzat així la posada en servei d'aquesta infraestructura que ha comptat amb una inversió pública d'un milió d'euros per adaptar-se a la seva nova categoria. La Generalitat i el Govern d'Andorra col·laboraran en la gestió i la promoció de l'aeroport. Quant a la gestió i explotació de l'aeroport continuarà a càrrec de la Generalitat, a través d'Aeroports de Catalunya, mentre que el Govern d'Andorra aportarà el 50% del dèficit d'explotació de la infraestructura, fins a un màxim de 300.000 euros, així com una part variable en funció del nombre de passatgers que arribin a l'aeroport en vols comercials.
L'entusiasme empresarial d'Andorra
En declaracions a VIAempresa, Armengol ha declarat que l'empresariat andorrà confia molt en aquest aeroport. "Volem un turisme de qualitat, no el que fa tres hores de cotxe des de Toulose o Barcelona, sinó turistes de cert gran nivell". Armengol apunta que el sondeig fet a "empresaris i ciutadans" revela que hi ha un gran interès. "Molta gent és escèptica a creure, perquè als anys vuitanta no va funcionar, però pensem que és una oportunitat perquè hi ha negocis que es poden obrir al darrere", afegeix Armengol. En la mateixa línia es manifesta el president de la comissió d'aviació civil de l'entitat andorrana i, a més, pilot de professió, Ramon Ginesta, per a qui té un clar interès estratègic per Andorra. "Es podrà fer l'ús de l'aeroport com a plataforma tècnica i industrial per l'aviació corporativa i privada i també atraurà turistes a la comarca de l'Alt Urgell".
Però, què aportarà a Catalunya? Fa un any, en la signatura de l'acord entre el ministre d'Economia andorrà, Jordi Alcobé, i el conseller Vila, aquest últim va explicar que la inversió d'un milió d'euros realitzada per la Generalitat de Catalunya permetria convertir la infraestructura "en un gran element de dinamització de tot el Pirineu i de promoció de les estacions d'esquí catalanes".
Per la seva part, la ministra espanyola de Foment, Ana Pastor, va afegir que l'aeroport seria "molt important per a tota Catalunya, tot el Pirineu i Espanya". D'acord o no amb el positiu vaticini dels polítics, els experts consultats asseguren que els resultats es veuran a molt llarg termini i que, a priori, el principal beneficiat serà el Principat d'Andorra. "A curt termini no és una gran oportunitat. L'impacte serà molt petit perquè ara mateixa és un aeroport amb moltes limitacions. Tot i això, sí que penso que les comarques catalanes podran beneficiar-se del turista que visiti Andorra", apunta Athina Sismanidou, professora d'EADA Business School i experta en gestió d'aero-línies.
Escepticisme a curt termini
Les qualitats de l'aeròdrom de La Seu, el cinquè de caràcter comercial a territori català (Barcelona, Lleida-Alguaire, Girona i Reus) condicionen el tipus de vols que aterraran i també el perfil de les companyies. Tal com explica Ginesta, "els avions només poden transportar unes 50 persones; la pista és de 1.200 metres i, a més, recordem que és un aeroport que no està equipat amb sistema IFR, per la qual cosa, mitja hora abans i mitja després de la caiguda del sol no es pot utilitzar la pista". De fet, Alcobé va avançar que ja s'han definit els horaris d'ús: 8.30 a 17 hores a l'hivern, i de 8 a 19 hores a l'estiu.
Les limitacions, per tant, filtren el perfil d'usuari i també la quantitat de vols a realitzar. Des del juny de 2010, quan es va reobrir l'aeroport de la Seu d'Urgell (tancat des de 1984, quan era privat), s'han registrat un total de 7.128 operacions amb uns 2.000 vols cada any. De moment, però, no hi ha una estimació dels que podran realitzar-se pròximament.
Tanmateix, Sismanidou apunta que el futur del nou aeròdrom comercial estarà lligat a l'existència d'una companyia aèria que s'assenti i que, presumiblement, serà Air Andorra. "En tot aeroport, perquè hi hagi una oportunitat de creixement, ha d'haver seu d'una aero-línia i s'espera que sigui aquesta", apunta la docent. Ara per ara, el Govern català manté contacte amb 8 companyies interessades a portar avions amb capacitat fins a 40-50 persones però de moment encara no hi ha cap acord tancat.
També en l'acte inaugural el conseller Vila ha dit que al llarg d'aquest 2015 confien que l'Estat espanyol concedeixi els permisos per poder volar fora de l'espai Schengen, una opció que els empresaris andorrans, tal com confirmen des de la Cambra de Comerç d'Andorra, esperen amb entusiasme per les moltes oportunitats de negoci que atorgaria. Escoles de vol i empreses d'aviació comercial ja estan temptejant les opcions disponibles.
I tot i que tampoc s'espera que sigui nínxol per les companyies de vols low cost per l'escassa massa crítica de viatgers, Sismanidou no descarta que, en uns anys, no puguin haver-hi operacions "si s'amplia l'aeroport".
Lleida, un territori i dos aeroports
Tanmateix, en absència d'estudis econòmics de repercussió, generació de negoci o ocupació, el professor d'Economia de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en transports i connexions, Xavier Fageda, considera que l'activitat que tindrà l'aeroport "pot generar ocupació directa –la dels mateixos treballadors- però com els números seran petits els resultats també en seran petits".
En aquest sentit, i amb l'escàs rèdit que pressuposa Catalunya pot obtenir d'aquest nou aeròdrom, Fageda considera que a hores d'ara el beneficiat de l'aeroport és el Govern d'Andorra. "Ha d'haver-hi algun tipus de relació bilateral per explicar aquesta inversió. Al final els recursos públics afectaran més a Andorra i no hi veig ni elements de política de transport ni de connexió territorial. Ha d'haver-hi algun tipus de compensació, si no, no s'entén". El professor de la UB defensa que "el cas de l'aeroport de Lleida es pot justificar en termes de política territorial perquè el territori de Lleida està més despoblat, encara que la rendibilitat sigui menor, però el cas de la Seu crec que és diferent", declara.
En la mateixa línia es troba l'andorrà Ramon Ginesta, qui coincideix amb Fageda i afegeix que, amb la infraestructura actual, "no hi ha competència directa". Apunta que el gran ús d'aquest aeroport serà "per gestionar una sèrie de vols semi privats, de gent que buscarà comoditat màxima. Vindran aquells que no volen fer cua, ni estar tres hores conduint per esquiar", conclou. Viatjaran, per tant, els que busquen el luxe d'aterrar en ple Pirineu.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.