Àngels Chacón és consellera d'Empresa i Coneixement de la Generalitat | Àngel Bravo
Àngels Chacón és consellera d'Empresa i Coneixement de la Generalitat | Àngel Bravo

Chacón: "He de ser la primera venedora de l'economia del nostre país"

La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, defensa que "entre prohibir i liberalitzar, s'ha d'obrir els ulls" davant la realitat

Tot i no tenir-ho previst en el seu guió personal, Àngels Chacón (Igualada, 1968) és consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat des de fa dos mesos. La primera dona en una paret plena de fotografies d’homes, en blanc i negre. Tot just ben dinat, rep VIA Empresa al seu despatx en procés de modernització amb nous quadres i fins i tot un mapa del món que reflecteix el seu passat, present i futur més internacional. De vocació advocada, ha treballat com a directora d’exportacions en mercats com Orient Mitjà o Europa de l’Est, ha dirigit la Unió Empresarial de l’Anoia, ha coordinat projectes innovadors com l’Urbac 3D Cities o l’Urbact Reailink i ha sigut directora general d’Indústria de la Generalitat.

Enmig de l’entrevista, ens confessa que a tot arreu l’acompanya un escrit del Dalai-Lama que parafraseja així: “El veritable sentit de la vida és contribuir a la felicitat dels altres” i “La diferència entre on ets avui i on seràs demà és allò que diguis, pensis o facis". La felicitat també és política, la felicitat també és empresa i al cap i a la fi, la felicitat és vida.

Ja fa dos mesos que va agafar les regnes de la Conselleria d'Empresa i Coneixement. Primeres sensacions?

No tenia previst ser consellera dins el meu guió personal. El primer obstacle és que no hem fet un relleu i hem hagut de definir organigrama, estratègies, activitat al Parlament, Govern... Tot plegat combinat amb actes institucionals. La posició que tinc ara és de respecte i responsabilitat, però sóc conscient que es pot treballar molt i estic decidida a afrontar els reptes que tenim.

"El perill que tenim els polítics és perdre el contacte amb la realitat"

Un gran poder implica una gran responsabilitat. Què li agradaria canviar?

Hi ha un repte molt important que és visualitzar la transformació de l’entorn condicionada per la irrupció de les noves tecnologies. Es transformaran models de negoci i tota l'economia. Volem aconseguir que el nostre teixit empresarial de pimes sigui capaç de ser competitiu en aquest nou entorn. El món evoluciona independentment d'allò que fem aquí i per això, hem de definir una estratègia i posar les condicions perquè no existeixi aquest buit entre unes empreses i tota la resta. També és molt important adequar l’oferta i la demanda de perfils professionals que ara ja no estem cobrint.

És la primera consellera d’Empresa i Coneixement, tot un reflex de la masculinització de la política i l'empresa...

Ha estat un món molt masculinitzat per diferents motius. Una dona no va poder ser titular d'un negoci o d'un compte corrent fins l'entrada de la democràcia i fa molts anys, els únics referents que hi havia a la direcció empresarial eren homes. Això ha masculinitzat els horaris més que la gestió i ho hem d'anar desfent. Estem canviant alguna cosa quan comencem a veure dones en política i diferents llocs de responsabilitat. Ara bé, segons un estudi del Departament d'Indústria, les dones estan sobrerepresentades en tasques administratives i infrarepresentades en tasques directives.

Àngels Chacón és consellera d'Empresa i Coneixement

Fotografia d'Àngel Bravo

Un referent en política o empresa?

Defujo sempre de grans herois o referents. No vull posar cap nom. Tot aquell que, sigui home o dona i malgrat les seves circumstàncies, és capaç de comprometre's a escala social, tenir generositat, obertura de mires i ganes de transformar en positiu la nostra realitat.

Quins valors creu que ha de tenir un bon líder?

Ha de ser coneixedor de la realitat a escala local però també global. El perill que tenim els polítics és perdre el contacte amb la realitat. S'ha de tocar molt de peus a terra, relativitzar, inspirar i aconseguir implicació, consens i voluntat transformadora.

"No hem de ser només un país de grans empreses"

Pot Catalunya liderar la quarta revolució industrial al sud d’Europa?

Catalunya té tots els elements per ser un país 4.0, però malauradament no tenim totes les eines. Per exemple, ens falta la titularitat d'infraestructures clau com l'aeroport o la gestió de ports... A l’hora de fer polítiques és com gestionem i els recursos que hi destinem. Podríem liderar si tinguéssim estructures de país.

L'exconseller Andreu Mas-Colell m'assegurava en una entrevista a VIA Empresa que “El FLA és una gàbia i serà difícil sortir-ne”

A vegades quan parlem de finançament estem dispersos en els símptomes i no tractem la causa. És com quan ens recepten un calmant, però sense cop ja no caldria calmant. Amb el finançament que ens correspon per població i PIB potser ja no caldria FLA.

Es diu sovint que som terra de pimes. Com fem que creixin, s’internacionalitzin i integrin la indústria 4.0?

El nostre teixit és el que és i no el canviarem de la nit al dia. La diversificació empresarial i els serveis a les indústries fa que hi hagi pimes. És ideal aquest entorn canviant i tampoc hem de ser només un país de grans empreses. Per la internacionalització, la dimensió és important. Ho treballem des d'Acció, amb eines destinades a pimes, missions empresarials o polítiques de clústers. La forma no determina que siguem més o menys competitius, però sí la unió a l’hora de definir polítiques empresarials.

"Els joves no tenen prou coneixement de la realitat empresarial del país"

El president de Pimec, Josep González, alertava durant l’Anuari de la Pime que “una pime, moltes vegades, no sap ni a quina universitat ha d'anar per buscar el talent".

Hi ha un primer problema i és que els joves no tenen prou coneixement de la realitat empresarial del país, de com es poden desenvolupar. Fins fa poc, l'empresa i la indústria no estava ben vista perquè s'associava l'empresari a l'especulador i l'explotador... Aquest no és el model. Ens cal conscienciació, posar en valor l'economia productiva per despertar vocacions i no només emprenedoria. No tothom neix per ser emprenedor, ni té totes les condicions. S'ha de veure les empreses i la indústria com un lloc on anar a treballar. Hem parlat de dades, excel·lència en recerca, publicacions però no hem posat blanc sobre negra al voltant de quanta transferència arriba al mercat o quin és el retorn. Més enllà de dir-ho, tots tenim deures per fer.

Segons l’estudi de l’Impacte laboral de la indústria 4.0, el 37% de les tasques dels treballadors tenen una alta probabilitat de ser automatitzades. Hauríem d’orientar l’economia a ser feliços?

No només l’economia sinó tot i també l’acció del Departament. Les noves tecnologies són una manera diferent d’actuar, l'usuari està hiperinformat i hiperconnectat i té molt més poder del que ha tingut fins ara. Tots nosaltres hauríem de buscar la felicitat cada dia i intentar aplicar-la al nostre equip perquè hi ha gent que mira el més i descuida el menys. Al Parlament també. Diuen que l’autoritat política no ha d’estar marcada pel poder sinó pel coneixement i la capacitat d’interactuar... Ens canvien els paradigmes.

Víctor Costa entrevista a la consellera Àngels Chacón

Fotografia d'Àngel Bravo

Qui sap si s'acabarà fent una Conselleria de la felicitat, com a les empreses.

Potser, però el nom no fa la cosa. L’hem de començar a aplicar. Tinc una oració emmarcada del Dalai-Lama que porto allà on vaig sobre el veritable sentit de la vida. Comença dient: “Com a molt som aquí durant 100 anys, el veritable sentit de la vida és contribuir a la felicitat dels altres”. També en tinc una altra que diu així: “La diferència entre on ets avui i on seràs demà és allò que diguis, pensis o facis".

Seríem més feliços amb la renda mínima universal?

Dependrà de com la fem, potser cal algun sistema de compensació per a la petita franja que quedi exclosa del sistema. Aquest 2018 hem demanat un estudi sobre la renta garantida als economistes Oriol Amat i Xavier Ferrás i tenen posicions diferents. No tindrem criteri fins que no contrastem totes les informacions.

"He de ser la primera venedora de l'economia del nostre país"

Catalunya és poderosa i rep una inversió internacional cada cinc dies. Quina és la fórmula per vendre's a l’exterior?

Cadascun dels consellers i directors fem la venda de Catalunya a l'exterior en cadascun dels actes on coincidim amb inversors i empreses estrangeres. Som proactius, ens posicionem i posem en valor els actius que tenim. Les oficines exteriors capten directament un 20% de la inversió estrangera. La posició geoestratègica i física ens ve de natural: pol de coneixement, universitats, investigació i centres tecnològics. També som un territori molt diversificat econòmicament, petit i gran alhora, amb ports i aeroports... He de ser la primera venedora de l'economia del nostre país.

Tot i això, la inversió estrangera ha caigut un 21,7% el 2017.

Ho veurem a finals d'any. Veníem de 2015 i 2016 amb un comportament excel·lent i igualar les xifres era difícil. Si mantenim aquest ritme seríem els reis del mambo. A finals d'any ho tornarem a avaluar, mirarem la tipologia de les inversions i s'haurà de fer pedagogia de quina metodologia apliquem a l'hora de fer càlculs d'inversions. Hi ha ens internacionals, el Ministeri que inclou ampliacions de capital de més del 10% de l'accionariat, Acció... Farem un quadre competitiu.

El secretari general d’Empresa i Competitivitat, Joaquim Ferrer, parla de "campanya proactiva”, "intencionalitat política” i “deslleialtat institucional”​ amb la fuga d'empreses. Les empreses com a arma política?

S'han posat totes les facilitats amb el decret perquè hi hagués un trànsit i s'ha incrementat amb tota la intencionalitat del món el clima de caos, inseguretat i negativitat de l'economia. S'ha fomentat un escenari i s'han creat les condicions per actuar-hi, volent crear l'opinió que això s'esfondra i que estem en el caos més absolut. Les empreses estrangeres no han caigut en aquest parany.

"Les empreses estrangeres no han caigut en el parany del caos i la inseguretat"

S’està preparant un informe on, i cito textualment, “No volem noms i cognoms, sinó separar el gra de la palla”.

No hem de donar noms perquè hi ha una casuística molt variada. Hi ha empreses que han marxat perquè el consell d'administració així ho ha votat, d'altres per raons comercials i n'hi ha que ho han fet amb tota la intenció del món. Crec que és important reflectir quina tipologia de sectors i activitats han marxat i mirar els percentatges de cadascun. Que cadascú tregui les conclusions que vulgui.

Si no hi ha incentius fiscals, quin és el discurs per fer tornar les empreses que han marxat?

Igual de clar que diem que no les ajudarem econòmicament, també diem que estaríem encantats que tornessin. Una cosa no treu l'altre. Ja estem parlant amb algunes empreses i els exposem que no hem deixat de fer política de reactivació de l'economia productiva, 20% PIB industrial, turisme, comerç... Si se sentien còmodes abans, s'hi sentiran igual perquè no ha canviat res més. Si separem els criteris purament polítics, els resultats han estat els que han estat. El compromís de seguir mantenint l'activitat econòmica hauria de ser suficient.

Àngels Chacón és consellera d'Empresa i Coneixement

Fotografia d'Àngel Bravo

Què hi ha després de la fuga d'empreses i les set plagues d'Egipte?

Hem d'internacionalitzar, hem d'innovar? Sí, però ara també toca treballar perquè les nostres empreses siguin competitives en aquest nou entorn. Hem d'actuar ràpidament i conjugar formació, capacitació i realitat. També tenim un repte molt gran de no deixar d'estar posicionats a escala internacional perquè se'ns associï a l'economia del coneixement sostenible, integradora, responsable... A escala internacional, som un actor i ho volem seguir sent i en clau local, tot això ha de revertir en teixit. . Això no és la selva ni els Estats Units i no ens val segons quins models que s'estan aplicant al món. Què voldríem tenir? Plena autonomia i poder decidir.

En quina situació es troben el Pacte Nacional per la Indústria o la Llei catalana de comerç?

El Pacte Nacional per la Indústria es va complint. L'any passat es va executar al voltant del 78% del pacte, malgrat les circumstàncies que teníem. Si no es compleix, hem de donar explicacions al Consell Català d'Empresa i ens estiraran les orelles. I la Llei catalana de comerç té una part impugnada pel Tribunal Constitucional i durant la reunió d'aquest dimarts amb la ministra Reyes Marot li hem demanat que es retirin els articles impugnats.

"Entre prohibir i liberalitzar, s'ha d'obrir els ulls"

La nova economia també és aquí... Millor legislar-la o deixar que el lliure mercat flueixi?

És bo que legislem sense interferir perquè és com posar portes al cel. Moltes vegades no passa per prohibir o promoure sinó per integrar una realitat global oberta i una altra realitat del dia a dia.

És vox populi que l'administració sempre va tard...

Tenim l'obligació d'estar informats i avançar-nos a tot allò que està passant aquí i al món. Per molt que vulguem, nosaltres no serem una illa en aquest mar. Moltes vegades s'ha arribat tard i jo no vull arribar tard. Entre prohibir i liberalitzar, s'ha d'obrir els ulls. Per mi val igual una empresa que es dedica a la fabricació d'un producte, té una seu física i una estructura productiva que aquesta nova economia.

Més Informació
Mas-Colell: "El FLA és una gàbia i serà difícil sortir-ne"
Per què les pimes són imprescindibles?
Sala-i-Martin: "La mateixa tecnologia pot salvar el Titànic o fer-te avortar a la Xina"
"Si et donen 1.000 euros al mes, perquè has d'anar a rentar lavabos?"
Avui et destaquem
Comentaris