"S'ha de ser optimistes, i els economistes és el que fem". El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, surt de les oscil·lacions dels darrers prop de dos anys amb un missatge moderadament esperançador. La situació de l'economia catalana, segons més de 1.600 dels membres de la institució, deixa veure una recuperació sostinguda del país des de la primavera. L'Enquesta de Situació Econòmica d'aquesta tardor mostra una imatge molt diferent dels anteriors informes de l'any: més i millor creixement i projeccions més benvolents pels propers exercicis. També, però, noves preocupacions, noves potencials tanques que poden "frenar la recuperació" d'una economia catalana que encara no ha assolit l'estat que presentava abans de la crisi provocada per la pandèmia.
La visió general dels col·legiats és eminentment positiva. L'avaluació absoluta de la situació econòmica catalana interanual mostra que una majoria aclaparadora dels experts catalans – un 65,4% dels enquestats – veuen el país en una situació millor que la de finals de la tardor de 2020, mentre que al voltant d'un 33% opinen que està en el mateix lloc o que ha empitjorat. Puig De Travy, flanquejat pel responsable tècnic de l'Enquesta Xavier Segura, atribueix aquestes bones dades a la vacunació massiva i la reducció dels efectes de la pandèmia – uns efectes que han caigut substancialment entre les preocupacions dels economistes, que veuen a prop la fi, com a mínim la fi econòmica, de l'emergència sanitària. L'economia catalana no arriba encara a l'aprovat dels experts – rep un 4,88 sobre 10 – però l'avaluació contínua és positiva. Les darreres puntuacions situaven el país entre el 3,3 i el 4,2, i la millora és sostinguda.
Puig de Travy: "S'ha de ser optimistes, i els economistes és el que fem"
Els grans problemes de l'economia catalana, de fet, han canviat molt en els darrers sis mesos. L'atur en el context d'ERTOs, la pandèmia abans de la vacunació massiva o la inestable situació política enmig de les negociacions per la investidura del president Pere Aragonès que ocupaven les agendes dels col·legiats a la primavera. La primera tanca per al creixement del país és l'elevat preu de l'electricitat, una situació que els economistes catalans consideren "conjuntural, però amb trets estructurals". Els col·legiats consultats consideren, segons l'estudi, que una reforma a escala europea (48,5%) seria la solució idònia per a aquesta amenaça; tot i que una eliminació dels elements aliens a la factura (35,3%) o una modificació del sistema de subhastes (38,4%) també estarien acceptats pels col·legiats.
Més enllà dels preus de l'energia, els economistes catalans mostren una preocupació elevada per la crisi global dels subministraments – un ítem que no apareixia a la darrera enquesta, i que consideren principalment conjuntural i a relativament curt termini. Només un 30% dels enquestats entenen encara la pandèmia com un gran problema econòmic de país – encara entre els quatre primers, però lluny del 70% registrat fa uns mesos – una xifra similar a la que roman preocupada per la inestabilitat política. La pressió fiscal en el context de recuperació de les empreses també emergeix com un dels conflictes a tenir en compte durant els pròxims mesos.
Més enllà de les preocupacions generals de l'economia, aquesta edició de l'Enquesta ha posat especial èmfasi en l'efecte econòmic de la mobilitat i el transport. El Col·legi ha consultat els seus membres sobre el traspàs íntegra de la gestió del servei de rodalies i regionals de Renfe a la Generalitat, una qüestió que ha despertat un consens altament favorable: un 71,6% dels enquestats n'és partidari, mentre que només un 16,6% està clarament en contra d'aquesta decisió.
Les borses del 22
L'Enquesta de la tardor ha dedicat tot un capítol de les seves preguntes a l'estat de les borses espanyola i europea en el que queda d'exercici 2021 i l'any vinent. Les previsions sobre les cotitzades continentals són positives: dues terceres parts dels col·legiats consultats consideren que l'índex EuroStoxx 50 se situarà a finals de 2021 entre els 4.000 i els 4.500 punts. De cara a 2022 les opinions són més diverses, però igualment optimistes: tot i que més del 34% esperen que l'índex es mantingui en la mateixa forquilla, un proper 33,7% dels economistes consultats projecten un increment encara més significatiu, que situaria la borsa europea per sobre dels 4.500 punts.
El bon rendiment de la borsa europea vindrà marcat per la política monetària del BCE, la inflació al continent i la demanda interna a la Unió
Les bones previsions dels membres del Col·legi venen donades principalment per tres factors – els tres que consideren més influents pel rendiment d'EuroStoxx. La política monetària del BCE és, amb diferència, la qüestió que més definirà el camí de les cotitzades en el pròxim any i escaig, mentre que la inflació al continent i la demanda interna dels estats membres serien altres components de la puntuació de l'índex borsari.
Sobre l'IBEX 35, tot i que els membres de l'organisme són cautelosos, la progressió que s'espera és positiva. En una comparació amb l'índex europeu, els economistes enquestats esperen un apropament entre la cotitzada espanyola i els seus homòlegs continentals. El comportament de la borsa espanyola serà, opinen, d'un 4,8 sobre 10 en el que queda de 2021, mentre que superarà el 5,1 en 2022 – és a dir, serà similar al d'EuroStoxx, si no lleugerament millor en l'exercici que ve.
Economia territorial
La presència a tot el país del Col·legi els permet apropar-se a alguns dels problemes específics del territori. En el seu darrer apartat, l'Enquesta ha fet una consulta als col·legiats de cadascuna de les demarcacions catalanes al voltant d'un conflicte o projecció concret de la seva conjuntura econòmica. Així, els economistes barcelonins han estat preguntats per l'ampliació de l'Aeroport del Prat, una intervenció amb el suport majoritari dels membres – tot i que més de la meitat, fins a un 50,5% dels enquestats, considera imprescindible que "s'internalitzin els impactes ambientals i socioeconòmics generats". Només un 12,6%, però, s'hi oposa incondicionalment.
El debat aeroportuari es manté entre els economistes lleidatans. Preguntats per la influència sobre el teixit econòmic i productiu de les comarques de Lleida de l'aeroport d'Alguaire, els economistes de la província són substancialment més crítics que els barcelonins pel que fa a la seva infraestructura. Un 63% dels enquestats opina que l'Alguaire no ha tingut cap efecte sobre el rendiment econòmic del territori, mentre que prop d'un 17% considera que l'efecte ha estat negatiu o molt negatiu.
Els economistes tarragonins han estat consultats sobre el creixement econòmic de la província el 2022, amb previsions optimistes. Fins al 54,1% preveu un creixement moderat a Tarragona, mentre que el 12,2% projecta una millora "substancial" del rendiment econòmic del territori. Pel que fa a Girona, la demanda dels habitatges d'ús turístic a la demarcació deixa bones sensacions entre els membres del Col·legi. Prop d'un 63% opina que la reducció de la contractació d'aquest tipus d'allotjaments és conjuntural i respon exclusivament als efectes de la pandèmia, mentre que només un 25,5% diagnostica que els mals resultats dels darrers mesos responen a qüestions estructurals i, per tant, se sostindrien en el temps.