Representativitat institucional, lluita contra la morositat abusiva, flexibilitat laboral i fiscalitat diferenciada per a les petites i mitjanes empreses són els eixos principals de l'acció de govern d’Antoni Cañete, president de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec), elegit el mes de febrer de 2021 en substitució del veterà Josep González Sala, després d’haver fet equip amb ell durant més de 15 anys com a secretari general d’aquesta patronal.
Cañete és una persona optimista, extraordinàriament sociable i activa, que va entrar a treballar a Pimec l'any 2001 i on només quatre anys més tard, el setembre de 2005, ja n’era nomenat secretari general. Amb aquest bagatge i amb una oposició pràcticament inapreciable, el dofí in pectore de González Sala va assolir una contundent victòria electoral davant del candidat impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), una plataforma tal vegada massa confiada en sí mateixa després d'haver assolit una victòria, en aquell cas ben treballada, a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Cañete es convertia llavors en el segon president de la Pimec després de la fusió amb la Societat d'Estudis Financers, Econòmics i Socials (Sefes), produïda l'any 1997, i en el primer que hi accedia després d’un llarg aprenentatge intern de treball de gairebé 20 anys de durada en la mateixa institució.
Inicialment, Sefes havia estat una organització patronal creada sota inspiració de Foment del Treball Nacional amb un àmbit d'acció centrat a la comarca del Baix Llobregat
Als seus inicis, Sefes havia estat una organització patronal creada sota inspiració de Foment del Treball Nacional amb un àmbit d'acció centrat a la comarca del Baix Llobregat, que va començar funcionant com a societat anònima fins que l‘any 1987 va canviar els seus estatuts i es va convertir en patronal. La seva vinculació a Foment va quedar suspesa en el moment que els seus dirigents van voler superar el seu territori original de referència i actuar en altres comarques de Catalunya.
La fusió va ser producte d’un pacte ben travat entre totes dues entitats, que, d’una banda, va modificar l’evident proximitat de Pimec, fundada l’any 1975, amb la vella Convergència Democràtica de Catalunya, fundada per Jordi Pujol un any abans al monestir de Montserrat, i, per l’altra, va ampliar l'àrea d’influència de Sefes, fins llavors poc present a la ciutat de Barcelona. Sefes havia estat fundada l’any 1976.
Segons persones coneixedores d’aquell procés de fusió, Pimec hi aportava una excel·lent xarxa de relacions institucionals, mentre que Sefes una economia prou sanejada i una organització interna prou eficient. L'operació també va servir per distanciar i distingir lideratges polítics de lideratges empresarials, tenint en compte que tant el president Agustí Contijoch, que va signar la fusió amb Sefes, com els tres presidents de Pimec anteriors a la fusió (Carles Sumarroca, Sebastià Alegre i Josep Lluís Rovira) van ser empresaris de prestigi i militants de primera hora de Convergència.
Entre els pactes acordats pel president González Sala en nom de Sefes i Contijoch, mort l’any 2002, com a president de Pimec, hi figurava que la presidència de la nova organització passaria al Sefes i que el nom definitiu de l'organització, passat un temps, seria només Pimec. González va ser al capdavant de l'organització fins que les circumstàncies van permetre deixar el càrrec en mans del seu home de confiança.
L'eterna lluita per la representativitat
Actualment, Pimec compta amb uns 146.000 afiliats, es mostra satisfeta amb l'actual mapa patronal català, en el qual hi ha representades dues organitzacions empresarials (Pimec i Foment) amb el 50% de la representativitat i reclama que les pimes també estiguin representades amb veu pròpia a l'Estat espanyol.
El pacte català de representativitat data de l’any 2019, i va ser signat per Pimec, Foment del Treball (matriu de la CEOE) i el Departament de Treball de la Generalitat. És degut a aquesta mancança que el president Cañete acusa la CEOE de voler-se atribuir la representació de tot l'empresariat català i retreu en unes recents declaracions “no haver fet encara la transició”.
Cañete, juntament amb altres empresaris i empresàries d’arreu de l’Estat espanyol, ha impulsat Conpymes, una confederació de pimes a escala estatal
A més del seu treball a Catalunya, Cañete, juntament amb altres empresaris i empresàries d’arreu de l’Estat espanyol, ha impulsat Conpymes, una confederació de pimes a escala estatal, que ha aconseguit èxits significatius, com l'entrada en el Consell Estatal de la Pime i l'Observatori Estatal de la Morositat Privada.
Aquest moviment marca un canvi en el panorama de la representació empresarial a Espanya, tradicionalment dominat per la CEOE i la Confederación de la Pequeña y Mediana Empresa (CEPYME), integrada a la CEOE i en competència històrica amb Pimec.
En aquest context, en el decurs de la darrera Assemblea General Ordinària de l'entitat celebrada el proppassat mes de maig, Cañete va celebrar que Pimec “sigui la primera i única organització patronal d'àmbit autonòmic amb representació al Consejo Estatal de la Pyme”, on finalment una patronal d’àmbit autonòmic podrà ocupar una vocalia.
Segons Cañete, “una fita històrica i de justícia democràtica amb les petites i mitjanes empreses catalanes, que ens permet estar presents amb veu pròpia als espais de presa de decisions de l'administració de l’Estat”, que interpreta com un èxit de l’activisme empresarial que practiquem".
“Els abusos de poder”
És des d’aquesta instància, com des de tot arreu on arriba la seva paraula, que el president de Pimec pretén lluitar amb més eficiència contra “les condicions que impedeixen que les petites i mitjanes empreses puguin créixer i fer-se grans”, tal com explicava a La Vanguardia al cap de 100 dies d'iniciar el seu mandat, tot assenyalant que el valor de les factures pendents de pagament per damunt de 60 dies al mercat continu era de més de 80.000 milions d’euros, segons dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Altres condicions negatives que frenen el creixement de les petites i mitjanes empreses són, segons assegura, una morositat calculada en una mitjana de 193 dies, un preu de l’energia un 25% més cara que a Portugal, una fiscalitat inversament proporcional al volum de les empreses (“com més petites, més paguen”) i un escàs percentatge del 19% en contractació pública “quan Europa diu que hauria de ser del 60%”.
El president considera que cobrar factures “a 200 dies” suposa un abús de poder per part de les empreses i institucions que tenen una posició dominant al mercat, que d'aquesta manera disposen d’un magnífic flux de caixa, mentre les “perjudicades” perden marge, liquiditat, competitivitat, i en definitiva, viabilitat. Per això valora el fet de tenir veu pròpia al Consejo Económico y Social, que “és el Parlament de la societat civil, per on passen les lleis de contingut econòmic i social abans d'anar al Congrés dels Diputats”, segons les seves paraules.
Els informes previs del Consejo, tot i no ser vinculants, són obligatoris i tenen una indiscutible influència a l’hora de legislar
Efectivament, els informes previs del Consejo, tot i no ser vinculants, són obligatoris i tenen una indiscutible influència a l’hora de legislar. En aquest aspecte, celebra que Catalunya hagi aconseguit homologar-se amb Europa, però qualifica "d'anomalia" el fet que a l’estat espanyol, on “el 99,8% de les empreses són petites i generen un 70% de l’ocupació i un 60% del PIB, la seva representativitat encara no estigui prou reconeguda”.
Cañete, que també presideix des de 2013 la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat (PMcM), amb seu a Madrid, també va celebrar a l'assemblea general de Pimec del proppassat mes de maig l'aprovació del reglament europeu contra la morositat aprovat pel plenari del Parlament de la UE. Una decisió que facilitarà “el final dels terminis abusius que minen la competitivitat i la viabilitat de les pimes, tot afectant la seva productivitat i capacitat de creació d’ocupació”, segons va declarar a l’assemblea.
La PMcM és una confederació de patronals creada l’any 2008, centrada en l'objectiu de combatre la morositat i impulsar una cultura ètica sobre el compliment dels terminis de pagament, en aplicació de la directiva europea de lluita contra la morositat en les operacions comercials. La plataforma aplega al voltant d’un milió d'empreses espanyoles, amb una xifra de negoci propera als 150.000 milions d’euros, que donen feina a més de 4,5 milions de treballadors i autònoms.
Altres aspectes en què Pimec reclama reformes en profunditat són la fiscal i la laboral. En el primer cas, Cañete fa servir un exemple prou explícit: “Si un hotel de 20 habitacions ha d’estar sotmès a la mateixa fiscalitat que un de 1.000, serà molt difícil que l’hotel petit pugui créixer”, tal com va manifestar a La Vanguardia.
La flexiseguretat com a eina de competitivitat
En l'aspecte laboral, Pimec defensa la implantació d’un sistema de flexiseguretat com a instrument capaç de potenciar la competitivitat de les empreses i les seves possibilitats d'esdevenir més grans, “com passa a la resta de països europeus”. La flexiseguretat, acrònim de flexibilitat i seguretat, és un model d'organització del mercat de treball, força desenvolupat a Dinamarca, que requereix un suport proactiu per part de l’estat i les administracions públiques, amb l'objectiu de garantir la viabilitat econòmica de les empreses i la protecció social dels treballadors afectats.
El sistema es basa en tres principis bàsics: una flexibilitat contractual pactada i fiable, un alt grau de protecció social dels treballadors temporalment desocupats i una política de formació i reinserció laboral permanent capaç d’assegurar l’adaptabilitat contínua dels treballadors.
Aquesta aposta, assegura Pimec, respon a la necessitat de construir un mercat laboral més adaptatiu i segur, compatible amb els canvis tecnològics i les necessitats de creixement de les empreses petites i mitjanes.
Cañete s'ha reclamat sempre com un dirigent empresarial independent amb voluntat de representació global per damunt d'ideologies o interessos de partit
Des del punt de vista institucional, Cañete s'ha reclamat sempre com un dirigent empresarial independent amb voluntat de representació global per damunt d'ideologies o interessos de partit, i ha desenvolupat aliances estratègiques amb diferents governs i institucions. Així ho va fer durant el mandat de Pere Aragonès, amb qui va mantenir una correcta col·laboració “per impulsar el desenvolupament econòmic de Catalunya” i així ho ha començat a fer amb el Govern de Salvador Illa, segons indiquen fonts consultades.
La seva visió de futur és clara: legislar en petit per poder fer-se gran, una frase que sintetitza el seu enfocament cap a una legislació més ajustada a les necessitats reals de les pimes, permetent així que aquestes puguin créixer i competir en igualtat de condicions amb les altres empreses.
És a dir, amb les més grans.