La Xina no vol més brossa aliena. Per això aquest mes de gener va entrar en vigor la prohibició d’importar residus d’altres països. I per l’any nou xinès les restriccions seran més fermes. Per analitzar quins efectes tindrà en les empreses aquesta prohibició, Foment del Treball ha organitzat unes jornades en què ha participat la directora general de la Federación Española de Recuperación y Reciclaje (FER), Alicia García Franco.
Segons les lleis internacionals, el modus operandi a l’hora d’exportar residus a la Xina és preguntar al país, per cada tipus de residu, quin procediment s’aplica. La Xina respon si la seva exportació “es prohibeix, si demana notificació i autorització per escrit, si demana un procediment d’informació general o si estableix el seu propi procediment, com en el cas dels metalls, el paper i el cartró, etc.”. Darrerament, en la majoria de casos la Xina ha respost la darrera opció i en altres, la primera. És a dir, la Xina s’ha posat dura a l’hora d’importar brossa d'altri.
Segons diu García, la Xina ja tenia estàndards per a la importació de residus dels anys 1996, 2005 i ara les ha modificat pel 2018 amb la llei Enviromental Protection and Control Standart of Solid Waste Imported as a Raw Materials. “Ja tenien llistats de residus que estan permesos, prohibits i amb controls especials”, especifica. Una decisió que ha agafat les empreses de la resta del món amb els pixats al ventre.
Abocador de matèries
Però, per què es realitzen exportacions a la Xina? La resposta és bàsicament perquè en cert moment el país necessita matèries primeres, “a partir del 2005 és quan més es nota la seva necessitat de consumir matèries primeres, pel creixement econòmic del país”, indica. Precisament per la major producció d’equips electrònics i d’acer. Per la seva banda, a Europa li interessa pels seus objectius de reciclatge i valorització: “Es recullen i gestionen més residus que mai”.
La poca capacitat i la crisi a Europa, amb retallades de producció, ha fet que no es consumeixi al Vell continent tot el que es recicla. A més, la falta d’iniciatives que fomentin l’ús dels materials procedents del reciclatge i el desenvolupament de les aplicacions on es puguin fer servir, ha incentivat l’exportació de brossa. Les anteriors regulacions permetien un 1,5% d’impureses en els materials importats, “que ja era molt poc”.
García durant la seva ponència a Foment | Cedida
Les exportacions espanyoles a la Xina ascendeixen a 1.0500938,03 tones de residus, sobretot paper i cartró en un 78% i plàstics en un 13%. “No exportem gaire, per exemple en cartró, no enviem ni un 20% del total”, afirma la portaveu. Cal destacar, diu García, que “no parlem de brossa, sinó de matèries primeres tractades” de les quals fer la separació aquí és més car que allà, perquè “la mà d’obra és més barata”. Així, el que s’envia al país asiàtic són “matèries primeres o secundàries reciclades que abasteixen la indústria manufacturera xinesa, com ara siderúrgies o papereres ,etc.”.
Un tancament anunciat
Què ha passat fins a arribar a la situació actual? Segons recita l’experta, els antecedents ja apuntaven a un possible tancament de les exportacions d’aquests materials. El 1986, el Govern xinès anuncia on limita la seva dependència de les importacions de metalls amb la finalitat de protegir la seva producció d’aquests materials. No és fins a l’any 2013 que l’Executiu arrenca l’operació Green Fence “per garantir la correcta aplicació de la legislació existent sobre importacions de residus per part de les autoritats duaneres en tots els principals ports d’entrada de la Xina”, diu. “Van posar controls a tot arreu”, recorda.
El pla que abraça de l’any 2016 al 2050 s’anomena l’estratègia Beautiful China: “L’objectiu és millorar la protecció ambiental de cara al 2050, donats els grans problemes ambientals que tenen, abraça molts àmbits d’actuació, com ara la gestió de residus i pretén aconseguir una infraestructura nacional de reciclatge més sòlida”.
Segons explica la portaveu de FER, “han obligat les ciutats més grans de la Xina a fer una ordenada recollida de residus: abans passava com aquí abans de la Guerra, que hi havia recollida de residus d’ens privats, però no a tot arreu ni de manera generalitzada”, afirma.
Així, l’any passat el Govern xinès anuncia l’estratègia National Sword 2017, una campanya per combatre el contraban i es va centrar en residus, productes agrícoles, recursos naturals, béns subjectes a fiscalitat, drogues, armes i altres activitats il·legals de contraban. En concret i pel que fa als residus, es volia eliminar el trasllat il·legal, cooperar estretament amb els canals policials internacionals i projectar una posició implacable contra el trasllat il·legal de residus. Per assolir aquests objectius, el Ministeri de Medi Ambient xinès crea 60 equips d’inspecció que van treballar durant el mes de juliol per inspeccionar i revistar totes les empreses xineses que importen residus i els seus enviaments.
Un mes més tard, el 18 de juliol, el Govern xinès notifica a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) que deixarà d’acceptar certes importacions de residus a final d’any, i també va publicar els esborranys dels nous estàndards. “En un principi es va comentar de passar d’impureses de l’1,5% al 0,3%, cosa que és molt poc, una barbaritat”, afirma l’experta. Així mateix es va passar a inspeccionar certes instal·lacions com siderúrgies, que poden tenir impacte en el medi ambient, “i tot això en poc de temps per fer comentaris, sense traducció oficial a l’anglès del comunicat en xinès, amb tota la incertesa que comporta no saber a quins residus afecta realment”, diu.
Aquesta situació va agafar desprevinguts molts països d’Europa, o d’altres com el Canadà, els Estats Units o el Japó. A finals de l’any passat, doncs, el Govern xinès aprova els nous estàndards de control de protecció ambiental: “Llavors apuja el percentatge d’impureses majoritàriament al 0,5%, almenys ja no era el 0,3%”, explica. I també anuncia prohibicions per a 24 tipus de residus, però que encara avui dia no se saben “si són nous o ja estaven prohibits”. Aquests nous estàndards entren en vigor el dia 1 de març del 2018, “per l’any nou xinès”, apunta García.
L’experta diu que s’ha publicat un llistat d’empreses ubicades a la Xina que poden importar certs productes i la quantitat límit que poden importar en tones cadascuna d’aquestes companyies: “Especifiquen quantitat total i per cada tipus de residu, com fusta, paper, ferro, metalls, residus de motors elèctrics, cables, envasos, plàstics o vehicles”, per exemple, i sempre amb un grau d’impuresa específic. Segons creu la portaveu, el Govern xinès “deixarà morir alguns mercats, algunes empreses xineses les deixaran morir perquè són molt grans o perquè ja no els interessa importar certes matèries”.
Alhora, però, denuncia que “van deixar molt poc temps” a les empreses de la resta del món per adaptar-se als nous canvis. I Europa, pel que ens afecta, s’haurà d’emmotllar a aquesta nova realitat.
Des de la FER es demanen si totes aquestes accions de la Xina tenen realment més a veure amb la protecció del medi ambient o estan més relacionades amb el fet que el creixement del país asiàtic ha baixat i ja no necessiten tantes matèries primeres.
Què poden fer les empreses?
“És el moment d’adaptar-se”, afirma. Segons la FER, sobre la nova normativa, primer s’ha d’aclarir i distingir els residus que són brossa i les matèries primeres secundàries o reciclades que es podran acceptar. També és essencial que s’especifiqui quins es podran exportar a la Xina, perquè “les matèries primeres secundàries s’han de poder seguir exportant”. A més, creuen, s’han d’ajustar els límits de materials estranys (estèrils) permesos a la realitat de la indústria que fa servir aquestes matèries.
La portaveu també reivindica claredat sobre com es duran a terme les inspeccions d’aquests límits d’impureses en les matèries: “Es faran als ports xinesos o en origen? Si es fan a la Xina i no te l’accepten, qui paga el transport?”, es demana.
Garcia reivindica un termini més gran per l’entrada en vigor de la nova normativa. De totes maneres, i mirant de portes endins, l’experta creu que “s’ha de fomentar l’ús de materials procedents del reciclatge i donar suport al desenvolupament de les aplicacions on es puguin fer servir a Europa”, en una clara mirada cap a l’economia circular.