05
d'Octubre
de
2016
Act.
05
d'Octubre
de
2016
Maria Vilanova ha passat bona part de la seva vida a prop del taulell de la ferreteria familiar –"és un mini Leroy Merlin", apunta- i ara forma part de l'empresa. El comerç Vilanova Fustes, a Móra d'Ebre, s'ha renovat amb les seves aportacions, exportades de l'ESCODI, l'escola de comerç de Barcelona en què va decidir estudiar perquè "vaig pensar perquè així podia portar informació a casa, vàlida per a tots i per a mi créixer és fantàstic", explica la jove, de 29 anys.
Vilanova assegura que l'estudi l'ha fet "conduir-me a casa per ajudar a fer empresa i tirar endavant la història de casa". Vilanova Fustes va començar com un magatzem de fusta fins a evolucionar a botiga de bricolatge on és possible trobar quasi de tot. Empresa familiar en què tots estan implicats, el seu pare està "activament" jubilat. "Ell ha delegat el tema decisiu però ve molt perquè quan has començat un negoci, si et trauen d'aquí, et maten. En la pràctica decideix el meu germà i jo li dono suport en tot moment", assegura qui actualment s'encarrega de l'atenció al públic i del departament de compres.
Per aquesta implicació actual sap ara veure els matisos que li han ensenyat a les classes. "Mai m'haguera pensat que el comerç estigués tan poc professionalitzat i ho he vist com a usuària també. Estudiant t'adones que tot té un per què i que les coses s'han de fer bé en qualsevol sector. La metodologia serveix per a qualsevol botiga", argumenta la jove.
Un nou carnisser a Sabadell
Un altre que està començant de zero és Àlex Castany, sisena generació del comerç Sanmartí 1850. Amb 28 anys, fa cinc que s'encarrega d'una nova divisió de les carnisseries de Sabadell però en aquest cas dedicat a les carns vermelles. "Va sortir l'oportunitat de fer un grau de comerç i com que tenia intenció de quedar-me a l'empresa, em va anar molt bé perquè no tenia ni idea de la carnisseria", declara Castany.
Al seu negoci treballen 12 persones i entre elles, els seus pares. El pare porta la comptabilitat i la mare, la gestió de personal, entre altres gestions. Ell és qui ara està innovant en el comerç, aplicant mesures com per exemple, la venda de carn per Internet. "Des de fa tres mesos que ho estem fent i tot i que aquí en Espanya la gent encara és reticent a comprar producte fresc online, les xifres parlen per si soles", explica el jove carnisser.
Joves amb un protocol familiar sota el braç
Les noves lliçons que Llorenç Juliá va aprendre a classe han portat la seva empresa familiar, la mallorquina Pintures Juliá, a instaurar un protocol familiar. "La carrera m'ha servit per canviar el xip i aplicar noves idees a la gestió interna, al tracte amb els nostres empleats i clients. Per exemple, vam crear un protocol familiar arran una assignatura que vaig tenir: hem decidit que les nostres dones no poden entrar a l'empresa perquè ja tenim l'experiència que quan fiques familiars, s'embolica la cosa", apunta sincer aquest jove de 31 anys i director general d'operacions del negoci.
Juliá va estudiar a l'Escodi després d'anys d'apatia i estancament cursant Administració i Direcció d'Empreses. Ho combinava amb el treball i res no el feia sentir còmode, contràriament al que viu ara, quan comparteix amb el seu germà noves tasques en aquesta empresa de 27 treballadors i facturació al voltant dels tres milions d'euros. "Jo només havia treballat en aquesta empresa i estudiant he pogut obrir els ulls", explica el jove directiu.
La dificultat de jugar a casa
"La teoria a la pràctica no és tan fàcil d'aplicar. Tot costa molt", explica Mariona Comerma, jove de 24 anys pertanyent a la firma Barruguet de Terrassa, distribuïdora i productora de joguines. "En treballar a l'empresa familiar tens un sentiment molt teu i intentes donar-ho tot i a vegades els resultats no són tan bons com esperes", reconeix Comerma. Tot i que coneixia el comerç des de sempre, només havia despatxat a les botigues quan tenia 14 anys i jo feia com a hobby, "vaig començar al magatzem preparant comandes i a les botigues venent, sempre m'ha al·lucinat", apunta.
Però per preparar-se no només ha jugat a casa sinó que també ha decidit provar sort fora. Una estada de nou mesos a la Xina li va permetre 'assajar', ja que el seu disseny d'un pla de Social Media i un de màrqueting quant a esdeveniments perquè els distribuïdors l'aplicaren li va servir per veure com es treballa a la direcció d'un negoci comercial. "Només tornar vaig començar a fer de tot. Sobretot estic al departament de màrqueting i vendes nacionals. Intento de mica en mica treballar molt aquesta part", declara l'aprenent, deixeble de la seva mare i de l'àvia, qui fa 63 anys va fundar el negoci familiar que ella s'encarregarà de millorar i perpetuar a poc a poc.
Vilanova assegura que l'estudi l'ha fet "conduir-me a casa per ajudar a fer empresa i tirar endavant la història de casa". Vilanova Fustes va començar com un magatzem de fusta fins a evolucionar a botiga de bricolatge on és possible trobar quasi de tot. Empresa familiar en què tots estan implicats, el seu pare està "activament" jubilat. "Ell ha delegat el tema decisiu però ve molt perquè quan has començat un negoci, si et trauen d'aquí, et maten. En la pràctica decideix el meu germà i jo li dono suport en tot moment", assegura qui actualment s'encarrega de l'atenció al públic i del departament de compres.
Per aquesta implicació actual sap ara veure els matisos que li han ensenyat a les classes. "Mai m'haguera pensat que el comerç estigués tan poc professionalitzat i ho he vist com a usuària també. Estudiant t'adones que tot té un per què i que les coses s'han de fer bé en qualsevol sector. La metodologia serveix per a qualsevol botiga", argumenta la jove.
Un nou carnisser a Sabadell
Un altre que està començant de zero és Àlex Castany, sisena generació del comerç Sanmartí 1850. Amb 28 anys, fa cinc que s'encarrega d'una nova divisió de les carnisseries de Sabadell però en aquest cas dedicat a les carns vermelles. "Va sortir l'oportunitat de fer un grau de comerç i com que tenia intenció de quedar-me a l'empresa, em va anar molt bé perquè no tenia ni idea de la carnisseria", declara Castany.
Al seu negoci treballen 12 persones i entre elles, els seus pares. El pare porta la comptabilitat i la mare, la gestió de personal, entre altres gestions. Ell és qui ara està innovant en el comerç, aplicant mesures com per exemple, la venda de carn per Internet. "Des de fa tres mesos que ho estem fent i tot i que aquí en Espanya la gent encara és reticent a comprar producte fresc online, les xifres parlen per si soles", explica el jove carnisser.
Joves amb un protocol familiar sota el braç
Les noves lliçons que Llorenç Juliá va aprendre a classe han portat la seva empresa familiar, la mallorquina Pintures Juliá, a instaurar un protocol familiar. "La carrera m'ha servit per canviar el xip i aplicar noves idees a la gestió interna, al tracte amb els nostres empleats i clients. Per exemple, vam crear un protocol familiar arran una assignatura que vaig tenir: hem decidit que les nostres dones no poden entrar a l'empresa perquè ja tenim l'experiència que quan fiques familiars, s'embolica la cosa", apunta sincer aquest jove de 31 anys i director general d'operacions del negoci.
Juliá va estudiar a l'Escodi després d'anys d'apatia i estancament cursant Administració i Direcció d'Empreses. Ho combinava amb el treball i res no el feia sentir còmode, contràriament al que viu ara, quan comparteix amb el seu germà noves tasques en aquesta empresa de 27 treballadors i facturació al voltant dels tres milions d'euros. "Jo només havia treballat en aquesta empresa i estudiant he pogut obrir els ulls", explica el jove directiu.
La dificultat de jugar a casa
"La teoria a la pràctica no és tan fàcil d'aplicar. Tot costa molt", explica Mariona Comerma, jove de 24 anys pertanyent a la firma Barruguet de Terrassa, distribuïdora i productora de joguines. "En treballar a l'empresa familiar tens un sentiment molt teu i intentes donar-ho tot i a vegades els resultats no són tan bons com esperes", reconeix Comerma. Tot i que coneixia el comerç des de sempre, només havia despatxat a les botigues quan tenia 14 anys i jo feia com a hobby, "vaig començar al magatzem preparant comandes i a les botigues venent, sempre m'ha al·lucinat", apunta.
Però per preparar-se no només ha jugat a casa sinó que també ha decidit provar sort fora. Una estada de nou mesos a la Xina li va permetre 'assajar', ja que el seu disseny d'un pla de Social Media i un de màrqueting quant a esdeveniments perquè els distribuïdors l'aplicaren li va servir per veure com es treballa a la direcció d'un negoci comercial. "Només tornar vaig començar a fer de tot. Sobretot estic al departament de màrqueting i vendes nacionals. Intento de mica en mica treballar molt aquesta part", declara l'aprenent, deixeble de la seva mare i de l'àvia, qui fa 63 anys va fundar el negoci familiar que ella s'encarregarà de millorar i perpetuar a poc a poc.