La immensa alegria que els socis i sòcies del Barça ens vam endur la setmana passada a la final de la Copa del rei, a Sevilla, quedarà per sempre a la nostra memòria. Va quedar clar que, una vegada més, la potència inigualable de la Masia ha tornat a donar fruits d’una qualitat extraordinària. Cubarsí, Fermín, Gavi, Pedri, Lamine... Són noms que ja estan fent història al Barça i sabem que la faran al futbol mundial per poc bé que continuïn creixent. I tot això quan encara està tot per acabar d’escriure a la Champions i ja comença a estar tot escrit a la Lliga. I resulta també, que l’equip juvenil acaba de guanyar la Youth League (la Champions juvenil), la Lliga i la Copa d’una manera incontestable, amb tota una colla de jugadors cridats a fer encara més poderós, ben aviat, el potencial del primer equip. I el femení torna a ser a una final de la Champions, exhibint un futbol d’alt nivell. Fantàstic!
És tan cert que la majoria d’aquests nanos no estarien jugant al Barça si el Club hagués tingut una economia sanejada com que Hansi Flick serà l’enorme encert de Joan Laporta en aquest segon mandat. El tècnic alemany s’ha convertit en l’entrenador que acumula totes les virtuts que qualsevol culer hauria anotat a un full que recollís les seves exigències més ambicioses i sofisticades.
Sigui perquè la realitat econòmica l’ha empès, sigui perquè l’exhibició de talent fa difícil l’errada, sigui per l’experimentada visió que té del futbol, sigui per la força dels agents amb què treballa o per tot plegat, Joan Laporta ha aconseguit crear un futur esplèndid pel futbol del Barça.
En aquests moments esportius tan dolços ningú pot discutir que Laporta genera un somriure gamberro i divertit quan saluda Szczesny a la llotja de La Cartuja simulant-li amb els dits que agafa una cigarreta. O quan veus que es deixa anar del tot, i de manera espontània i natural, celebra la Copa com ho faria un culer pletòric de felicitat. Això per no parlar de la lliçó magistral a l’hora de no caure a la trampa i deixar que el Real Madrid s’equivoqui sol i faci un ridícul institucional clamorós, davant de tot el món, maltractant els àrbitres i perdent els nervis al terreny de joc, més enllà de la derrota.
Hi ha imatges de la final de Copa que es va viure a Sevilla que quedaran a la nostra retina per sempre. Però n’hi ha una, que s’ha cuidat el Club de no ensenyar gaire, que no s’hauria de passar per alt i que mereixeria una explicació, si bé és cert que actualment ja gairebé ningú s’alarma per coses d’aquestes.
A la fotografia que em refereixo es veu a Felip VI, amb Florentino Pérez a la seva dreta i Joan Laporta a la seva esquerra, aguantant una samarreta de cada equip. Totes dues porten el nom de “Felipe” al darrere, la del Real Madrid amb números romans (VI), la del Barça amb el número 6. Al costat de Florentino hi ha el president de la Junta de Andalucia, Juanma Moreno, i després la ministra d’Educació, Formació Professional i Esports, Pilar Alegria. A l’altra banda, al costat de Laporta, hi trobem la vicepresidenta primera del govern d’Espanya, Maria Jesús Montero i a continuació al president de la Federación Española de Fútbol, Rafael Louzán.
Fins aquí tot molt correcte en un entorn protocol·lari, tot i que a Laporta no sigui la foto que més li agradi ensenyar i que segurament criticaria un altre president que s’hagués prestat a fer-la. Servituds del càrrec. Però el que crida l’atenció i sorprèn de la foto és el primer personatge que apareix a la segona fila: Alejandro Echevarria.
L’excunyat
Alejandro Echevarría és l’excunyat de Joan Laporta. El 2003, quan Laporta va guanyar per primer cop les eleccions a la presidència del FC Barcelona, Echevarría va formar part de la seva junta directiva, però va haver de dimitir quan el soci Luis de Val va denunciar que Echevarría era patró de la Fundación Francisco Franco. En aquell moment, aquest fet encara generava rebuig social i era important per molta gent.
Laporta va intentar defensar inicialment la gestió d'Echevarría, de qui va dir que no era patró de la Fundació Francisco Franco, com havia denunciat l’exdirectiu Luís de Val. No obstant això, De Val va aportar proves que acreditaven la vinculació d'Echevarría amb l'esmentada fundació des de 1996 i desmentien les paraules de Laporta en una de les seves primeres assemblees de compromissaris com a president.
Des de llavors, Echevarría va fer un pas enrere, però ja havia aconseguit una relació molt bona amb els pesos pesants del vestidor del Barça, com ara Carles Puyol, Eto'o, Ronaldinho, Deco i el mateix Xavi Hernández. "Era una persona que solucionava molts problemes", recorden alguns d’aquests jugadors.
Quan comença la segona etapa de Laporta a la presidència del FC Barcelona, el març del 2021, Echevarría ha fet gestions i campanya electoral a favor de Laporta, però no s’ha presentat a les eleccions. No té cap càrrec ni a la junta directiva ni a l’organigrama oficial del Club, però de forma molt discreta, torna a moure els fils des del primer moment del nou mandat del seu excunyat. El tema de la seguretat al Club és un dels primers que manega. Laporta ja havia avisat que portaria el Club “com una empresa familiar”, i la magnífica relació i estima que Echevarría manté amb els fills de Laporta i de la seva germana Constanza, els manté units familiarment.
Per això, una vegada més, Echevarría va ser clau perquè el president del Barça reprengués el contacte amb Xavi, a qui Laporta havia posat la creu per formar part de la candidatura de Víctor Font. Va ser clau també perquè Deco fos nomenat nou director esportiu del Barça, un cop desapareixen de l’escena Jordi Cruyff i Mateu Alemany. Echevarría i Deco havien fet negocis junts a Gabón i l’excunyat del president va facilitar el fitxatge d'Aubameyang pel Barça el gener del 2022. També tenia una relació especialment estreta amb Guim Laporta, fill del president, a qui va introduir en el món del futbol professional com a ajudant de Deco, que va ser nomenat director esportiu de Gabón sent-ne Camacho el seleccionador.
Laporta ja havia avisat que portaria el Club “com una empresa familiar”
Echevarría també va ser l’encarregat de negociar amb Jorge Messi el possible retorn de Leo al Barça. No era una tasca fàcil perquè les relacions entre el futbolista i Laporta estaven rotundament trencades des del dia que el president li va notificar al futbolista que no renovaria el seu contracte, l'agost del 2021. Echevarría va aconseguir que Jorge Messi es reunís amb Laporta, però el pare del crack no va rebre mai les garanties que volia perquè el futbolista tornés al Barça. És ben cert que la credibilitat de Joan Laporta amb la família Messi és inferior a zero.
Echevarría també té mà en el món bancari. La seva influència va ser clau per facilitar les relacions amb el Banc de Sabadell a l'hora de signar el primer aval, signat amb nocturnitat i sobre la botzina, que va possibilitar el retorn de Laporta a la presidència. Des d'aleshores, s'han signat cinc avals més amb la mateixa entitat bancària. Diferents injeccions de 10, 6,6 i 12 milions, han estat decisius per a la inscripció d’alguns dels fitxatges recents.
És ben cert que la credibilitat de Joan Laporta amb la família Messi és inferior a zero
Cal tenir present que l’actual cap de gabinet de Marc Murtra, nomenat nou president de Telefónica a principis d’aquest any, és Álvaro Echevarría Arévalo. Murtra va fitxar Echevarría com el seu cap de gabinet el més de març passat. Fins llavors, Álvaro Echevarría era subdirector general de Banc Sabadell i responsable de l’àrea de Relacions Institucionals i Seguretat Corporativa, amb una trajectòria de més de 22 anys en el banc de Josep Oliu. Alejandro i Álvaro Echevarría Arévalo són germans.
D’un temps ençà, és tal el poder i la xarxa d’influència que Alejandro Echevarría s’ha anat construint dins i fora del Club, que ha abandonat la discreció que el caracteritzava i es comença a deixar veure, en representació del FC Barcelona, a tot arreu on calgui: als llocs d’honor de la final de la Copa del Rei, a les llotges dels estadis, a les zones nobles dels vestidors, a la llotja del torneig Godó de tenis... Fonts ben informades expliquen que també li ha sobrevingut una especial devoció per dirigir la política comunicativa del Club. El preocupa especialment que no circulin notícies o rumors que no hagi escampat ell.
I tot això passa sense haver-se presentat a les eleccions del març de 2021, sense tenir cap càrrec a la junta directiva del Club, ni a l’organigrama, ni enlloc on hagi de donar cap mena d’explicació als socis i sòcies del Club. N’hi ha prou amb la confiança cega del seu excunyat i president del FC Barcelona, Joan Laporta.
Ens retrobem el 17 de maig si vostès ho volen.