L'Aran i el Gironès són les comarques on la renda per habitant va créixer més el 2019, amb un 7,5% (16.900 euros) i un 7,1% (17.600 euros) més respectivament, seguides de l'Alta Ribagorça (16.100 euros), l'Alt Urgell (14.600 euros) i la Terra Alta (14.700 euros), amb increments d'entre el 6,7% i el 6,1%. Les rendes més altes es van registrar al Barcelonès, amb 20.400 euros i un 12,2% per sobre de la mitjana catalana, seguida del Baix Llobregat (18.900 euros), el Garraf (18.600 euros), el Vallès Occidental (18.500 euros) i el Maresme (18.400 euros). Per municipis, dels 458 analitzats amb més de 1.000 habitants, encapçalen la llista Sant Just Desvern (29.700 euros), Matadepera (28.100 euros) i Cabrils i Alella (ambdues amb 27.600 euros). Per contra, els increments més moderats es van situar al Berguedà (2,1%) i a l'Alt Empordà (1,8%), segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, que ha analitzat la renda familiar disponible bruta territorial del 2019, any anterior a la pandèmia.
Pel que fa a la renda per càpita en xifres absolutes, el Baix Ebre (14.500 euros), la Noguera i les Garrigues (amb dues amb 14.300 euros) i el Montsià (13.200 euros) se situen un 20% per sota de la mitjana catalana, que al 2019 va ser de 18.200 euros. Per municipis, hi ha set que tenen una renda per càpita inferior al 30% de la mitjana. Són la Pobla de Mafumet i el Perelló (ambdues amb 12.700 euros), la Sénia (12.500 euros), Salt (12.400 euros), Lloret de Mar (12.300 euros) i, Ulldecona i Aitona, ambdues amb 12.100 euros.
Els principals components de la renda van créixer en relació amb l’any anterior. Pel que fa als ingressos, la remuneració d’assalariats va augmentar un 5,3%, l'excedent brut d'explotació un 4,4% i les prestacions socials un 6,6%. Pel que fa als usos, les cotitzacions socials es van incrementar un 7,7% i els impostos un 4,2%. La remuneració d'assalariats va representar un 58,8% dels principals recursos de les llars a Catalunya i va ser la major font d'ingressos en totes les comarques catalanes. El Gironès i el Baix Llobregat van ser les comarques amb una proporció més elevada de les rendes salarials, amb un 62,2% i un 61,6%, respectivament. Per contra, no arriben al 50% el Pallars Sobirà (49,9%), el Pallars Jussà (el 49,3%), el Berguedà (48,6%), el Priorat (48,5%), i la Terra Alta (42,7%).