Una de les entitats rectores de Barcelona i dels municipis propers és l’entitat anomenada Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que possiblement soni més com a espai geogràfic que com a entitat política, però el cert és que té les seves competències, que no són menors. Des del punt de vista històric, en temps llunyans existia una proto-AMB que va funcionar entre 1974 i 1987. Al final del franquisme, ja resultava evident que Barcelona necessitava una gestió que fos més enllà del municipi, davant l’evidència que existia una realitat urbana que no estava tancada als límits municipals, sinó que s’estenia per tot el pla en un contínuum urbanitzat entre Castelldefels i Montgat. Per tal de fer una gestió adient de tot aquest territori es va crear un ens anomenat Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), formada pels vint-i-vuit municipis metropolitans, i simultàniament un espai geogràfic batejat com a Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona (EMMB). En altres paraules, el territori era l’EMMB i l’òrgan rector d’aquest territori era la CMB.
El naixement de totes dues entitats es va produir mitjançant un decret-llei de data 24 d’agost del 1974. En el llenguatge legalista-franquista de l’època, les raons per crear totes dues entitats era contundents: “El fenómeno de desarrollo de la ciudad de Barcelona ha determinado la formación de una zona de influencia que progresivamente ha superado los límites de su término municipal incidiendo en el espacio comarcal adyacente, con implicaciones en otras áreas provinciales y con un extraordinario dinamismo de la misma y de los Municipios de su comarca. Resulta, por lo tanto, insoslayable abordar la ordenación de esta realidad metropólitana desde una perspectiva unitaria y con clara visión de futuro, configurando el correspondiente marco institucional para su planeamiento, y gestión urbanística".
Les funcions de l'AMB abasten un territori de 636 quilòmetres quadrats amb una població de 3,2 milions de persones
Així doncs, el 1974 va començar a caminar aquest gestor supramunicipal, que tenia tres òrgans de govern: el Consell Metropolità (el de rang superior), la Comissió Administrativa i la Gerència Metropolitana. El primer president del Consell va ser l’aleshores alcalde de Barcelona, Enric Masó. La vida d’aquest entramat no va arribar a la dècada i mitja, perquè el 1987 va ser desballestat en tres noves entitats de caràcter operatiu, però amb menys poder polític. Els nous òrgans rectors que van sorgir d’aquest canvi van ser l'Entitat Metropolitana del Transport, l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient i la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana. En aquest cas, els organismes en qüestió van tenir una vida més llarga que el seu antecessor, ja que van estar en funcionament fins el 2010, any en que es dissolen dins una nova entitat, transsumpte de l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona, que es dirà Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
En conseqüència, l’organisme que avui dia gestiona l’espai metropolità és l’AMB, que en aquest cas està format per trenta-sis municipis, vuit més que l’extinta CMB. Les seves funcions abasten un territori de 636 quilòmetres quadrats amb una població de 3,2 milions de persones. Conjuntament amb les competències en transports i medi ambient que ha heretat de les seves antecessores, avui dia disposa d’un àmbit de treball molt ampli, en el que s’hi inclou la formulació de pla director urbanístic, la vertebració del territori, els assumptes urbanístics, l’habitatge social, la promoció de les noves tecnologies, la preservació d’espais naturals, la gestió de platges, el manteniment de parcs, la gestió de les rondes de Barcelona, el projecte Medcities de col·laboració internacional, l’elaboració del Pla Metropolità de Mobilitat Urbana, el transport de viatgers en superfície i competències generals en el desenvolupament econòmic i social de la zona. O sigui, de tot.
L’organització interna de l’AMB és realment complexa, per la quantitat d’òrgans de govern existents. A dalt de tot, trobem el nivell de màxima responsabilitat, l’anomenat Consell Metropolità, que té la potestat per nomenar el president, per aprovar el pla d’actuació metropolità i per determinar ordenances, reglaments i tarifes dels serveis. Està integrat ni més ni menys que per 90 consellers, que representen de manera proporcional als diferents municipis del territori (lògicament, qui més consellers aporta és la ciutat de Barcelona, amb 25 representants). Des del punt de vista de colors polítics, qui controla l’organisme és el PSC, amb el 48% dels representants, seguits per ERC i En Comú Guanyem, amb un 15,5% cadascú.
Tant de bo l’Àrea Metropolitana de Barcelona compleixi tots els objectius que té assignats i sigui un ens útil per al ciutadà, perquè la seva missió és crítica i el seu cost és molt rellevant
En paral·lel al Consell Metropolità, hi ha la presidència de l’AMB, que actualment és en mans d’Ada Colau Ballano, batllessa de Barcelona. Aquest càrrec està escortat per una vicepresidència executiva, ocupada per Antonio Balmón Arévalo (alcalde de Cornellà) i per deu vicepresidències, on trobem noms ja coneguts de la política municipal com Eloi Badia Casas, Ernest Maragall Mira o Jordi Martí Grau. Però amb aquest exèrcit de vicepresidents no acaba tot, perquè també hi ha un òrgan anomenat Junta de Govern. Les tasques que té assignades són delegades pel Consell Metropolità i la presidència, en certa manera com si fos una comissió delegada. Està formada per la presidència de l'AMB i els consellers metropolitans nomenats per la presidència a proposta del Consell Metropolità i es reuneix com a mínim dos cops al mes. L’estructura la formen una presidència (Ada Colau), onze vicepresidències i cinc vocals... tot un exèrcit. Però encara tenim més capes, com l’anomenat Consell d’Alcaldes, que té com a principal funció designar el candidat a la presidència de l’AMB, que com recordarem serà ratificat o no pel Consell Metropolità. El Consell d’Alcades està format pels trenta-sis batlles dels municipis que formen l’AMB.
Tota aquesta munió de personatges que hem vist fins ara són només els directius, és a dir, els càrrecs polítics, perquè per sota hi ha tota l’estructura executiva que cal suposar que són els que fan la feina. Això no vol dir que tots els polítics que hem vist fins ara no cobrin, perquè tot i ser càrrecs formalment no retribuïts, sí que perceben dietes per assistència a reunions. Les dietes oscil·len entre els 145 i els 500 euros per sessió. Al cim de la piràmide executiva hi ha el Gerent de l’AMB, un càrrec que ocupa Ramon Torra Xicoy, un arquitecte que treballa al món municipal des del 1982. La seva retribució anual ascendeix a prop de 119.000 euros. Per sota d’ell, existeix una estructura de 19 directors d’àrea o similars, amb uns salaris que majoritàriament oscil·len entre els 94.000 i els 111.000 euros. En la nòmina d’aquest nivell executiu trobem noms coneguts, com Salvador Milà Solsona, que va ser Conseller de Medi Ambient entre 2003 i 2006. També Imma Mayol Beltrán, llicenciada en filosofia i molt vinculada a la política, ja que va ser tinent d’alcalde a Barcelona i diputada durant set anys (1992-1999). Curiosament, quan va deixar el càrrec de medi ambient a l’Ajuntament de Barcelona, va passar, sense solució de continuïtat, a treballar per a Agbar. El seu sou actual supera els 111.000 euros anuals. Un altre nom que ens sonarà és el de Gemma Calvet Barot, ex-tertuliana habitual als mitjans catalans, vinculada a ERC i que avui dia és la directora de l’Agència de Transparència a canvi de més de 85.000 euros anuals. Per tancar la llista, cal afegir-hi els assessors, que estan retribuïts entre 55.000 i 73.000 euros anuals.
Tant de bo l’Àrea Metropolitana de Barcelona compleixi tots els objectius que té assignats i sigui un ens útil per al ciutadà, perquè la seva missió és crítica -clarament Barcelona és una àrea metropolitana i com a tal s’ha de gestionar- i el seu cost és molt rellevant.