Ariadna Font Llitjós (Barcelona, 1974) ha viscut en primera persona la desaparició de Twitter, el que pretenia ser “la plaça pública del món”. Llicenciada en traducció i interpretació per la Universitat Pompeu Fabra, Font va liderar, el 2019, un equip d’un centenar d’enginyers per crear l’àrea d’ètica algorítmica de la plataforma. Però a Elon Musk, quan va adquirir Twitter l’octubre del 2022, no li va agradar la idea. Va ser aleshores quan Twitter es va convertir en X, quan va acomiadar milers de persones -entre aquestes, Font- i només cal entrar a aquesta popular xarxa social per veure en què s’ha convertit; segons l’enginyera catalana, “el megàfon de Musk, on pot dir el que vol i on la gent l’aplaudeix”.
Fa qüestió de minuts, ha exposat com acostar-nos cap a una intel·ligència artificial general de manera responsable. Si l’actual propietari d’X hagués assistit a la ponència probablement li hauria explotat el cap.
(Riu). No, no ho crec, perquè passa de tot. Passa també de la IA responsable i passa de tot això, per tant, no li explotaria el cap, simplement passaria.
Per què creu que passa?
És difícil d'entendre, però la gent de Silicon Valley està ficada en una bombolla i tenen una por... Musk té por de la IA, però alhora no pot deixar de voler ser el primer. Encara que sigui destruir el món, però vol ser el primer. I saben que la IA pot destruir el món, ho parlen i ho comenten, però diuen, “si ho ha de fer algú, almenys que sigui jo”. Quan parlo en plural és perquè Musk no és l’únic, hi ha un parell més que estan en aquesta cursa desenfrenada de la qual no saben com sortir. No se sap ben bé on acaben els seus interessos personals i professionals.
"Musk té por de la IA, però alhora no pot deixar de voler ser el primer"
Considera X un cas de falta de responsabilitat?
A veure, ben segur que hi ha aquest component, però més enllà d’això, considero que es tracta d’un canvi d'objectiu. El Twitter antic, l’original, volia ser la plaça pública del món, sona molt utòpic, però és que era així. Jack Dorsey, que era el fundador i conseller delegat quan jo hi era, era una persona molt hippie i ell considerava que Twitter havia de ser com l'electricitat i que tothom havia de tenir accés. I va passar d'això, a que vingués la persona més capitalista del món. Va ser un canvi molt bèstia, d'un extrem a l'altre, i Musk va aconseguir el que volia, un megàfon per poder dir el que ell volgués, que la gent li aplaudís, manipular el discurs també polític... estava jugant al Monopoli, i Twitter és una peça del seu imperi, llavors li importa un rave. La IA responsable no entra en el seu esquema mental.
Des que Twitter és X, molts usuaris lamenten l’augment de notícies falses. Per molt que aquesta plataforma fos un espai idíl·lic, no creu que, per informar-se, ja estan els mitjans de comunicació?
A veure... una cosa que em xoca força, de fet, és que els mitjans de comunicació catalans encara esteu a X. Què foteu allà? Digui-m'ho vostè, per què continueu allà?
Aquesta entrevista sortirà publicada a X, però també a Bluesky.
És molt fort, no? Hi ha molta gent que ha decidit marxar d'X, però, en canvi, crec que per Catalunya continua sent un punt de trobada, que al final és la idea original de Dorsey. Els diaris hem d’esperar que es publiquin, és cert que els digitals són més ràpids, però la gent no té l'hàbit d'anar al diari quatre o cinc cops al dia, i menys els joves. Ara tothom busca el segon a segon, i si està passant alguna cosa a l'altra punta del món, doncs vull tenir la versió crua, l’original, de la gent que està allà. Això és el que es feia al Twitter d'abans, sense filtres i sense ningú amb interessos polítics per entremig. Llavors em xoca que molta gent encara hi sigui, i penso que potser és perquè tot i que ho hagin intentat destrossar, encara queda l’essència.
És per aquest motiu que alternatives com Bluesky no han acabat d’enlairar?
Penso que ha estat per un tema que la gent no s’ha volgut sumar. Vostès han estat responsables i ho heu fet, però jo crec que hi ha mitjans que ni ho han fet. Ha d’haver-hi aquesta crítica a Musk per poder tenir aquest efecte de flywheel, i que la gent es vagi sumant i la bola es faci gran. Twitter no va néixer del no-res, també hi ha molta inèrcia, tothom té els seus contactes, les seves llistes... i si no deixes de publicar allà, doncs no te’n vas a un altre lloc. Per mi és decebedor que no hagin nascut més iniciatives com Bluesky, però jo no ho desestimaria, perquè tot això porta temps i la gent té uns hàbits, i el dia que el Musk la faci grossa, toco fusta perquè hi hagi un èxode.
"Hi ha molta gent que ha decidit marxar d'X, però, en canvi, crec que per Catalunya continua sent un punt de trobada"
En què va consistir exactament el seu pas per Twitter?
Jo liderava l'equip d’aprenentatge automàtic -machine learning-, que estava format per uns 100 enginyers. Concretament, tenia set equips, tots als Estats Units, i la nostra tasca era crear la infraestructura i les eines perquè la resta d'enginyers de Twitter poguessin fer servir models. Era com un servei intern.
Va arribar a dialogar amb Musk?
No, mai. Quan va arribar, va començar a fer bestieses, i jo pensava, com més lluny millor. És el típic que si et crida hi has d'anar, però si no, t'amagues sota la taula.
Bestieses?
El primer que va fer en arribar va ser demanar que tots els enginyers imprimissin el seu codi en paper, perquè el volia revisar. Llavors, primer problema, no estàvem a Silicon Valley, Twitter era molt remote first i estàvem tots repartits. Segon, imprimir el codi en paper? (riu). Tots els enginyers pensaven “però què diu aquest home?”. A més ens va dir que estiguéssim atents perquè ens cridaria un a un per revisar el codi, i hi havia gent que el va imprimir, gent que no... un caos. I és que, a més, era una organització de 2.000 persones! Està com un llum.
Tenint en compte el poder que té, considera a Musk una amenaça?
Una amenaça a la humanitat, sí. Sé que hi ha una certa admiració cap a ell, perquè és molt bo agafant projectes que ja existeixen i fent-se'ls seus, apropiant-se de la propietat intel·lectual d'altres i vendre-ho com seu... és el típic que vol estar al centre i, per mi, és una amenaça, perquè ell no es pararà a pensar “ostres, un moment, això deixa a mig món malparat?”. No, li és absolutament igual.
Respecte a Alinia AI...
Gràcies! (riu). Odio parlar de Musk.
... és semblant a allò que va voler impulsar a Twitter, però al teixit empresarial?
Alinia AI ha consistit a seguir la preocupació de fer un bon ús de la IA. És una eina, i el problema que té la majoria de la gent és que no sap fer-la servir. En el seu dia, a Twitter vam fer servir un algoritme que perjudicava desproporcionalment la gent de color. Evidentment, no ho havíem dissenyat així, però aquesta era una conseqüència real, i això és molt fàcil que passi sense que tu ho vulguis. És molt fàcil acabar fent-se mal, i a partir de la meva experiència i de veure com estava evolucionant tot, vaig veure que les empreses també podien prendre mal, i vaig voler crear un marc d’ajut, i això és el que estem fent a Alinia AI.
Creu realment que existeix la possibilitat que la IA escapi del nostre control? En cas que sí, per què es continua desenvolupant? En cas que no, per què es creen aquestes alarmes?
És clar que existeix aquesta possibilitat, de fet, ja està passant. El cas d'OpenAI i Hugging Face és un exemple fascinant, i hi ha més exemples. Llavors, per què continuen desenvolupant IA? Doncs perquè volen ser els primers a fer-ho. Així de clar. Després de la dimissió de Coxon, Dario Amodei va veure que la situació era greu i va voler fer una crida a la desacceleració i a posar una mica d’ordre perquè veia que la situació se’ns està escapant de les mans. Ara bé, per què ho va voler intentar, si després no ha parat? Bona pregunta.
Fins fa no gaire, tota evolució tecnològica era una bona notícia. Des que coneixem la IA i el ritme al qual pot evolucionar, potser no tot és motiu d’alegria.
Si s'hi fixa, amb les armes nuclears, que és una altra comparació que es fa, és similar. L'energia nuclear ens ajuda en moltíssims àmbits, però, podem dir que no és perillosa? Clarament no. És una qüestió de governança i de control. En aquest sentit, crec que la gran diferència és que, per algun motiu, es va veure que l’energia nuclear s'havia de coordinar globalment, i en el cas de la IA ens estem rendint perquè veiem impossible trobar un acord global. Estem en un context geopolític molt tens i el que ens cal és una governança a escala global perquè no serveix de res que uns desaccelerin el desenvolupament de la IA si la Xina no s’atura, o viceversa. Crec que es podria aplicar el mateix protocol que amb l’energia nuclear, no seria tan diferent, però, novament, el protocol el tindria el Trump. No seria un escenari gaire millor.
Segons Trump, l’únic mecanisme de control que necessita la IA és “un president fort i intel·ligent”...
És que potser per això no hi ha coordinació global, perquè donar-li les claus a Trump potser és encara pitjor idea... així estem.
A propòsit d'això, en quina posició queda Europa?
Europa ens deixa en una posició en què ens agrada molt parlar, però no fem res. Val a dir que l’àmbit regulador penso que l'estem desenvolupant bé, perquè estem fent una regulació que incideix en l'impacte i l'ús de la tecnologia. Estem fent les coses amb cap, ens estem assessorant bé i l’AI Act té sentit, però... si ens trobem en un moment en què les forces geopolítiques són molt importants, què tenim a Europa? Hi ha l'aposta de França, que és molt forta, la d'Alemanya, però crec que nosaltres ens estem quedant una mica enrere. I talent i ganes n'hi ha, sens dubte, però crec que és més aviat un problema d'inversió, de cultura i de mentalitat.
"Europa ens deixa en una posició en què ens agrada molt parlar, però no fem res"
És la inversió la principal barrera amb què topem?
És un problema que sempre hem tingut. Aquí no hi ha tanta inversió privada com per exemple als Estats Units, i això ens condiciona molt perquè aquí som unes quantes empreses que intentem fer coses, però en un ecosistema més pobre i amb menys recursos. Mistral seria l'excepció europea, però pocs projectes més hi ha amb aquesta capacitat.
Si el 2030 la torno a entrevistar, què creu que li estaré preguntant?
Jo li puc dir què voldria que em preguntés (riu). Tant de bo el 2030 estem en una situació en què la IA ha servit per millorar la qualitat de vida de totes les persones, en comptes de quatre rics que estan tocats de l'ala. La capacitat de la IA de millorar el món és molt clara, podem tenir models més sostenibles i més nets, també en clau mediambiental. Imagini un món on poguéssim fer el que més ens agrada gairebé totes les hores del dia, potser hauríem de dedicar una hora del dia a revisar alguna tasca de la IA i ja. Podem anar cap allà, però no hi anirem accidentalment.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat