Tecnovigilància, rànquing, tecnologia 5G, un sopar premium i declaracions de patrimoni. Aquest és el menú de temes més llegits pels lectors de VIA Empresa aquest any 2019. Fem una repassada, doncs del què ha donat de sí aquest any que deixem enrere i que ens ha servit com a articles amb més lectures la guia de com fer que l'INE no segueixi els nostres mòbils; el rànquing de millors ciutats del món; com la tecnologia 5G farà desaparèixer el telefon mòbil tal com el coneixem avui en dia; el reportatge sobre el sopar més car del món, servit a Eivissa; i l'evolució dels declarants de l'Impost de Patrimoni.
1. Com fer que l'INE no segueixi el meu mòbil?
El 29 d'octubre ens despertàvem amb un titular als nostres telèfons mòbils. Els mitjans ens havíem fet resó de la notícia que l'INE (Institutio Nacional de Estadística) seguiria milions de telèfons mòbils de l'Estat espanyol per tal de conéixer els patrons de mobilitat dels ciutadans. Així, l'INE seguiria durant quatre dies laborables de novembre, un diumenge i tres dies de vacances els moviments dels terminals. Això sí, les dades serien completament anònimes gràcies a un acord pioner a Europa amb les tres grans empreses operadores. L'institut estadístic rebrà les posicions agregades dels números, però no els titulars de les línies. La informació és rellevant per esbrinar quins són els desplaçaments habituals de la població i, per tant, on s'han de prestar els serveis públics i reforçar les infraestructures.
L'enrenou va ser immediat. Els dubtes sobre l'anonimat de les dades, què se'n faria, la necessitat de l'estudi, les preguntes sobre com s'obtindrien aquestes dades i què en pagaria l'INE i, per sobre de totes, com fer que l'INE no segueixi el meu mòbil. Davant aquestes preguntes, les respostes que vàrem brindar des de VIA Empresa han fet que la guia explicativa sobre les intencions de l'institut estadístic s'ha coronat com a l'article més llegit de l'any.
2. Les 10 millors ciutats del món el 2019
Barcelona és la cinquena millor ciutat del món. Com no aquest titular no podia deixar indiferent els amants de la capital catalana. El rànquing de l'assessora de turisme i economia nord-americana Resonance va situar Barcelona en el top 5 de millor urbs del planeta. Platja, arquitectura i creativitat. La fórmula màgica que caracteritza la ciutat és clau perquè es posicioni dins del rànquing mundial. Només per darrere de Londres, París, Nova York i Tòquio, Barcelona no té res a envejar a les que la segueixen: Moscou, Chicago, Singapur, Dubai i San Francisco.
El llistat té en compte els reptes urbans basats en la innovació i la creativitat, en què Barcelona sobresurt. L'estudi destaca el bon clima de la capital catalana, els quilòmetres de platja que la sostenen, els seus parcs, arquitectura i "barris colorits", la seva cultura, història... Però també recorda l'atemptat terrorista de l'agost del 2017 i les manifestacions sobiranistes que marquen el clima barceloní, sobretot des del referèndum del primer d'octubre; així mateix també recull els conflictes amb els lloguers turístics i el preu de l'habitatge. Llums i ombres de la cinquena millor ciutat del món.
3. 5G, el principi de la fi dels smartphones
Eduard Martín, el responsable de 5G del Mobile World Capital, en sap un tou d'aquesta tecnologia. La crònica sobre un col·loqui sobre intel·ligència artificial i connectivitat intel·ligent 5G organitzat pel despatx especialitzat en noves tecnologies Font Advocats escala fins al bronze d'articles més llegits de l'any 2019.
La visió de futur de l'evolució dels telèfons intel·ligents amb l'aparició del 5G de Martín és clara: els smartphones tal com els coneixem avui en dia desapareixeran per donar pas a la veu, a interaccions més enllà del telèfon físic per repartir-se en altres dispositius, com ara el vehicle connectat, robòtica i internet de les coses. Més seguretat, rapidesa, intel·ligència, processament de dades i un canvi d’infraestructura són només algunes de les novetats que presenta. A més, el 5G serà molt més que una xarxa per a mòbils, ja que oferirà avantatges a molts sectors diferents. De fet, serà el principi de la fi dels smartphones.
4. El sopar més car del món
Una frivolitat s'enfila fins a la quarta posició de temes més llegits de l'any. La factura de 1.650 euros per comensal del sopar més car del món ha cridat -i molt- l'atenció dels lectors d'aquest digital. El reportatge de l'excentricitat o elevat preu del menú del restaurant eivissenc Sublimotion ha estat digne de la quarta plaça amb més lectures de l'any.
L'illa és sinònim de diversió, glamur i luxe, i, des del 2014, el local uneix aquests conceptes i molts d'altres per justificar la seva posició com a sostre mundial de la despesa gastronòmica. El xef Paco Roncero es va associar amb l'empresa de comunicació Vega Factory i la inversió econòmica va anar a càrrec del grup hoteler Palladium de l'empresari eivissenc -i exministre d'exteriors- Abel Matutes per cuinar el sopar més car del món. Com aconsegueix un restaurant de preus disparitats que els seus clients es barallin per aconseguir taula i pagar gustosament la factura? Només cal rellegir l'article per tenir la resposta.
5. Grans fortunes: mites i certeses del patrimoni espanyol
Tanquem aquest article del més llegit de l'any amb un reportatge sobre macroeconomia amb totes les lletres. L'Agència Tributària ha publicat enguany l'informe sobre declarants de l'Impost de Patrimoni i l'anàlisi de les dades va tenir prou suc.
Catalunya és el territori de tot l'Estat espanyol amb més declarants de l'Impost de Patrimoni el 2017, però és el setè pel que fa a la quantitat declarada, que de mitjana se situa en els 2,5 milions d'euros, per sota la mitjana espanyola que és de 3,3 milions d'euros. Si bé és cert que la xifra de declarants de l'Impost de Patrimoni quasi es triplica en 10 anys -del 2007 al 2017-, també ho és que no han sortit milionaris de sota els bolets. Tot i que el percentatge d'increment de les persones amb fortunes patrimonials superiors als 30,5 milions d'euros en aquesta dècada és del 162,23%, passant de 233 a 611, aquest augment rau en l'entrada en vigor de l'amnistia fiscal el 2012, quan es va donar la possibilitat de regular diner negre pagant només el 10% dels tributs.
Ens acomiadem del 2019 amb aquest top 5 i frisem per saber quins seran els articles que despertaran més interès entre els nostres lectors. Aviat ho sabrem! Bon 2020.