AstraZeneca per fi ha trobat les oficines on ubicarà el seu nou hub europeu d'investigació de noves teràpies, que ha anomenat AstraZeneca Global Hub de Barcelona. L'edifici escollit és l'antiga seu de Telefónica a Barcelona, actualment propietat de FREO, que es troba en aquests moments en construcció i que serà entregat a principis del 2025. Segons ha avançat La Vanguardia aquest matí, aquest serà un projecte pioner a Europa, pel qual preveuen invertir fins a 800 milions d'euros en els pròxims cinc anys i contractar 1.000 persones.
Segons ens informen fonts del sector immobiliari, l'operació es va tancar a finals de desembre, encara que s'ha comptabilitzat aquest gener. L'operació l'han tancat conjuntament CBRE i JLL, que són les dues agències immobiliàries que portaven l'exclusiva de l'edifici Estel. L'edifici, ubicat a l'avinguda Roma de Barcelona, té una superfície de 49.500 metres quadrats d'oficines, dels quals AstraZeneca n'ocuparà 25.000 metres. També compta amb 1.900 metres quadrats que aniran destinats a serveis i 1.500 metres per a espais comercials. Malgrat que no s'ha fet públic el preu de tancament de l'operació, el preu del metre quadrat de l'edifici Estel està entre els 23 i els 30 euros.
L'edifici, ubicat a l'avinguda Roma de Barcelona, té una superfície de 49.500 metres quadrats d'oficines, dels quals AstraZeneca n'ocuparà 25.000 metres
L'edifici Estel, antiga seu de Telefónica, acumulava una dècada d'obres i infortunis. La gestora de fons alemana FREO i el fons Bain Capital Credit el van comprar l'any 2021 per 120 milions i han invertit -segons confirmen fonts del sector immobiliari- fins a 85 milions d'euros en la seva reforma. Abans d'aquesta adquisició, però, l'edifici havia passat per cinc propietaris diferents, que van veure truncats els seus intents de convertir-lo en un edifici d'habitatges i fins i tot en un hotel.
Telefónica va deixar la seva seu el 2011 per traslladar-se al Fòrum i, des de llavors, ha sigut considerat un "edifici fantasma", que ha romàs buit, ocupant mitja illa de l'Eixample, durant més d'una dècada. Durant aquest temps, ha patit robatoris de material d'obra (com coure) i okupacions, que es van acabar amb l'adquisició de FREO i Brain Capital Credit.
El futur de l'edifici, però, res té a veure amb aquesta darrera dècada de foscor. De fet, amb el nom d'Estel, els propietaris han volgut plasmar el que aquest edifici d'oficines representarà per a la seva història i per a la ciutat de Barcelona: "Oferirà una tendència per a les oficines del futur i un nou exemple a seguir", assegurava CBRE en el catàleg de l'edifici.
Els plans d'AstraZeneca a Barcelona
Com ja vam informar a VIA Empresa el 2023, AstraZeneca preveu encabir en aquest espai iniciatives vinculades a cinc àrees terapèutiques: oncologia, cardiovascular, renal, malalties respiratòries i malalties rares. “Estem molt il·lusionats de poder establir-nos a Barcelona i estudiar les necessitats no cobertes dels pacients”, va descriure Rick Suárez, president d’AstraZeneca a Espanya, a la presentació del hub d'investigació. De fet, Rick Suárez ha sigut nomenat president del AstraZeneca Global Hub de Barcelona.
Suárez és president de la companyia a Espanya des de l'any 2020 i, amb aquest nomenament, afegeix al seu càrrec el lideratge de l'estratègia del hub, amb el propòsit de convertir-lo en un dels majors centres d'excel·lència i innovació clínica a Europa i enfortir el paper d'Espanya com a referent en recerca científica a escala mundial.
Les àrees del nou hub comptaran amb personal destinat a l’estudi de la seguretat dels medicaments, assumptes normatius, informàtica, intel·ligència artificial i bioestadística. El centre -que fins ara ha funcionat a un edifici a l'av. Diagonal- compta actualment amb més de 500 professionals de 33 nacionalitats diferents, dels quals el 60% són dones, però preveu doblar la plantilla en un període de 5 anys.
En els darrers anys, AstraZeneca ha intensificat significativament la seva aposta per Espanya com a país prioritari dins de la seva estratègia de creixement global, sent per a la companyia el primer país europeu en nombre d'assajos clínics i el segon a escala mundial, només per darrere de la Xina. Segons ha afirmat Suárez en un comunicat aquest matí -enviat a correcuita després de l'avançament de La Vanguardia-, “Espanya i Barcelona s'han consolidat amb enclavaments neuràlgics en l'àmbit de la innovació i les ciències de la vida. El seu ecosistema biomèdic representa grans oportunitats de col·laboració, tant amb el sector públic com amb el privat, per escalar la nostra aposta pel desenvolupament d'estratègies disruptives, com la genòmica o la teràpia cel·lular, i per la transformació digital i la ciència de dades”.
L'impacte d'aquesta operació en el mercat d'oficines
La notícia, que era un secret de domini públic dins del sector immobiliari, és rebuda amb optimisme per al mercat d'oficines català, que enguany es lamentava d'haver patit una caiguda de la contractació del 39% respecte al 2022. La xifra és, de fet, la més baixa des del 2013 amb l'excepció del 2020, l'any de la covid-19.
En la presentació de l'informe del mercat d'oficines de Forcadell del 2023, presentat la darrera setmana, apuntaven com a una de les causes d'aquesta davallada de la contractació la manca d'operacions de grans superfícies, fet que canvia radicalment amb l'operació d'AstraZeneca, que posa el marcador del 2024 en molt bona posició.