15
de Gener
de
2015
Act.
16
de Gener
de
2015
Són alguns dels perfils més perjudicats pel desert que la crisi ha generat a la nostra economia. Treballadors amb llarga experiència que es veuen ara a l'atur després d'haver dirigit equips de treball, grans obres de construcció i tancat pressupostos magnànims, any rere any. També són empleats de primera línia, fidels a la seva empresa, que no esperaven viure en primera persona el drama de l'atur. Fins que la crisi i la gràfica descendent no van aparèixer, no sabien què era redactar un currículum. Molts no havien passat un procés de selecció des de feia anys. Ara cerquen la seva segona oportunitat.
Aquest dijous tornen a ser notícia perquè vora 450.000 persones, per les seves condicions econòmiques i laborals, podran beneficiar-se de la nova ajuda de 426 euros que el Govern espanyol ha aprovat aquest desembre –amb el suport de les patronals i els sindicats- i que ara entra en vigor. Un subsidi que els beneficiaris cobraran durant sis mesos a partir d'aquest 15 de gener, sempre i quan siguin aturats de llarga durada amb responsabilitats familiars, entre altres condicions. A més, els qui accedeixin al programa hauran d'adquirir un compromís d'activitat i acreditar la cerca activa de treball i comptaran amb un orientador-tutor que els facilitarà les ofertes d'ocupació.
Tot i que la nova mesura és necessària pels sindicats –Cándido Méndez, de la UGT, va recalcar que és un acord "imprescindible per a una situació insostenible"-, matisen que no tot acaba aquí. Encara hi ha feina per fer.
El mateix que vénen a dir els que han viscut i viuen, en carn pròpia, les dificultats de no trobar feina durant un llarg període de temps i a una edat, diguem-ne, complicada. A Catalunya, les últimes xifres d'atur registrat deixen 281.264 aturats d'edat igual o superior als 45 anys. Són el 49% de l'atur català. "Hauria de ser una ajuda més segura i més estable perquè el col·lectiu de majors necessita més ajudes, i si no té uns certs avantatges davant dels joves (que també tenen molts problemes) els serà molt difícil". És la reflexió de Francesc Gil, 52 anys, comptable a una empresa de Calella després d'haver superat un any a l'atur. Amb 50 anys es va quedar sense feina i va començar una cerca activa que l'ha portat de nou al mercat laboral.
Encara que la seva és una història amable, amb final feliç, reconeix les dificultats i la duresa d'enfrontar-se als dies buits quan ets una persona gran. "Sents neguit per culpa de l'edat, però quan aconsegueixes superar aquesta barrera i creure't que és possible tornar a treballar, és més fàcil", apunta Gil. És el que va explicar, juntament amb altres ponents, en una recent trobada (organitzada per Rosaura Alastruey, de ProyectosTIC) celebrada a Barcelona Activa amb altres treballadors majors de 45 anys en situacions similars. "Tots vam coincidir en què és difícil, perquè després d'estar 30 anys treballant, trobar-te de cop i volta a l'atur... El primer tràngol costa, però no t'has de desanimar, has de buscar de tot, totes les feines que et vegis capaç de fer", anima Gil.
"No he tirat la tovallola"
En el bàndol oposat, el dels qui encara no han aconseguit tornar a signar un contracte laboral, està Javier López. Des de fa més de quatre anys no té feina, però tampoc s'ha quedat quiet. Ex treballador del departament de logística d'una empresa assolada per un ERO, López ha estat un dels treballadors catalans més implicats en la defensa dels drets del col·lectiu d'aturats majors de 45 anys. Membre de l'Associació d'Aturats Majors Actius de Santa Coloma de Gramenet i secretari del primer Congrés d'Aturats Majors de 45 anys de Catalunya (celebrat en 2013), López critica durament la mesura que entra en vigor aquest dijous. "Crec que és inaudit, perquè si des del Govern es bolquessin de debò en el nostre col·lectiu, amb el nostre bagatge cotitzat, haurien de duplicar les pensions", assenyala.
Decebut amb el sistema (i amb la seva duresa), López considera que molts empresaris es desfan dels currículums dels treballadors grans quan veuen l'edat. "Alguns m'ho han reconegut personalment. Tal vegada el lloc de treball que proposen suposa un salari de només 700 euros i pensen que aquest treballador exigirà més i, per tant, no volen ni perdre el temps trucant el candidat", apunta. Amb tot, López no defalleix. Acceptaria una feina demà mateix. "No és que hagi tirat la tovallola, ni de bon tros, segueixo enviant currículums i estic interessat a trobar un treball, però després d'aquests anys en la meva família sí que hem arribat a la conclusió que gairebé em dedico més en exclusiva a les qüestions familiars", reconeix.
Dona i aturada de llarga durada, l'altre perfil
Des de l'Associació d'Aturats50 de L'Hospitalet de Llobregat (Assat50), la presidenta Maria Hilda López Pérez critica la nova mesura: "És molt pobra. Un aturat de llarga durada el que vol és treballar però, com a mínim, aquesta hauria de ser una ajuda del valor del salari mínim, com una renda garantida que durés mentre estigues a l'atur", reclama. Ho sap bé perquè ella també ho és: abans treballava en el departament de prevenció de riscos laborals d'una multinacional de l'hostaleria; actualment suma dos anys i un mes a l'atur.
Moguda per ajudar els qui estan com ella, presideix l'associació Assat50 formada per 260 associats. "A l'entitat està l'aturat que s'ha quedat fora per un ERO i que no sap ni fer un currículum, però també qui treballava a la banca i té un nivell més alt", apunta López Pérez. Assat50 s'encarrega d'oferir la candidatura dels seus associats: durant l'any passat un total de 22 treballadors van aconseguir un lloc de treball. Tanmateix, es reuneixen cada dimecres a la seu de l'associació per parlar de les problemàtiques del col·lectiu, que pugen de nivell en el moment que la complicada situació econòmica afecta als pagaments de la llar, a la supervivència diària i, com a conseqüència, a l'ànim de tota la família.
En aquest context, l'actitud és fonamental. Ho confirma Irene Durany, tècnica d'orientació i inserció laboral del Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. "A la gent gran s'ha d'animar-la, perquè ells saben que poden, a ells no els has d'explicar la feina. Són gent que no ha passat mai per un procés de selecció... Cadascun té la seva tessitura", descriu Durany.
A la seva oficina entren candidats que han estat enginyers en l'àmbit industrial, en empreses d' enginyeria, departaments de prevencions de riscos laborals o que han sigut caps d'obra al malaurat sector de la construcció. "Sé que la gent està esgotada i necessita molt de suport. Tenen ganes i volen solucions, però molt d'ells han de saber que amb aquesta actitud no els agafaran, perquè les empreses no volen pomes podrides, sinó gent amb bon ànim, amb positivisme i energia positiva", alerta la tècnica.
Aquest dijous tornen a ser notícia perquè vora 450.000 persones, per les seves condicions econòmiques i laborals, podran beneficiar-se de la nova ajuda de 426 euros que el Govern espanyol ha aprovat aquest desembre –amb el suport de les patronals i els sindicats- i que ara entra en vigor. Un subsidi que els beneficiaris cobraran durant sis mesos a partir d'aquest 15 de gener, sempre i quan siguin aturats de llarga durada amb responsabilitats familiars, entre altres condicions. A més, els qui accedeixin al programa hauran d'adquirir un compromís d'activitat i acreditar la cerca activa de treball i comptaran amb un orientador-tutor que els facilitarà les ofertes d'ocupació.
Tot i que la nova mesura és necessària pels sindicats –Cándido Méndez, de la UGT, va recalcar que és un acord "imprescindible per a una situació insostenible"-, matisen que no tot acaba aquí. Encara hi ha feina per fer.
El mateix que vénen a dir els que han viscut i viuen, en carn pròpia, les dificultats de no trobar feina durant un llarg període de temps i a una edat, diguem-ne, complicada. A Catalunya, les últimes xifres d'atur registrat deixen 281.264 aturats d'edat igual o superior als 45 anys. Són el 49% de l'atur català. "Hauria de ser una ajuda més segura i més estable perquè el col·lectiu de majors necessita més ajudes, i si no té uns certs avantatges davant dels joves (que també tenen molts problemes) els serà molt difícil". És la reflexió de Francesc Gil, 52 anys, comptable a una empresa de Calella després d'haver superat un any a l'atur. Amb 50 anys es va quedar sense feina i va començar una cerca activa que l'ha portat de nou al mercat laboral.
Encara que la seva és una història amable, amb final feliç, reconeix les dificultats i la duresa d'enfrontar-se als dies buits quan ets una persona gran. "Sents neguit per culpa de l'edat, però quan aconsegueixes superar aquesta barrera i creure't que és possible tornar a treballar, és més fàcil", apunta Gil. És el que va explicar, juntament amb altres ponents, en una recent trobada (organitzada per Rosaura Alastruey, de ProyectosTIC) celebrada a Barcelona Activa amb altres treballadors majors de 45 anys en situacions similars. "Tots vam coincidir en què és difícil, perquè després d'estar 30 anys treballant, trobar-te de cop i volta a l'atur... El primer tràngol costa, però no t'has de desanimar, has de buscar de tot, totes les feines que et vegis capaç de fer", anima Gil.
"No he tirat la tovallola"
En el bàndol oposat, el dels qui encara no han aconseguit tornar a signar un contracte laboral, està Javier López. Des de fa més de quatre anys no té feina, però tampoc s'ha quedat quiet. Ex treballador del departament de logística d'una empresa assolada per un ERO, López ha estat un dels treballadors catalans més implicats en la defensa dels drets del col·lectiu d'aturats majors de 45 anys. Membre de l'Associació d'Aturats Majors Actius de Santa Coloma de Gramenet i secretari del primer Congrés d'Aturats Majors de 45 anys de Catalunya (celebrat en 2013), López critica durament la mesura que entra en vigor aquest dijous. "Crec que és inaudit, perquè si des del Govern es bolquessin de debò en el nostre col·lectiu, amb el nostre bagatge cotitzat, haurien de duplicar les pensions", assenyala.
Decebut amb el sistema (i amb la seva duresa), López considera que molts empresaris es desfan dels currículums dels treballadors grans quan veuen l'edat. "Alguns m'ho han reconegut personalment. Tal vegada el lloc de treball que proposen suposa un salari de només 700 euros i pensen que aquest treballador exigirà més i, per tant, no volen ni perdre el temps trucant el candidat", apunta. Amb tot, López no defalleix. Acceptaria una feina demà mateix. "No és que hagi tirat la tovallola, ni de bon tros, segueixo enviant currículums i estic interessat a trobar un treball, però després d'aquests anys en la meva família sí que hem arribat a la conclusió que gairebé em dedico més en exclusiva a les qüestions familiars", reconeix.
Dona i aturada de llarga durada, l'altre perfil
Des de l'Associació d'Aturats50 de L'Hospitalet de Llobregat (Assat50), la presidenta Maria Hilda López Pérez critica la nova mesura: "És molt pobra. Un aturat de llarga durada el que vol és treballar però, com a mínim, aquesta hauria de ser una ajuda del valor del salari mínim, com una renda garantida que durés mentre estigues a l'atur", reclama. Ho sap bé perquè ella també ho és: abans treballava en el departament de prevenció de riscos laborals d'una multinacional de l'hostaleria; actualment suma dos anys i un mes a l'atur.
Moguda per ajudar els qui estan com ella, presideix l'associació Assat50 formada per 260 associats. "A l'entitat està l'aturat que s'ha quedat fora per un ERO i que no sap ni fer un currículum, però també qui treballava a la banca i té un nivell més alt", apunta López Pérez. Assat50 s'encarrega d'oferir la candidatura dels seus associats: durant l'any passat un total de 22 treballadors van aconseguir un lloc de treball. Tanmateix, es reuneixen cada dimecres a la seu de l'associació per parlar de les problemàtiques del col·lectiu, que pugen de nivell en el moment que la complicada situació econòmica afecta als pagaments de la llar, a la supervivència diària i, com a conseqüència, a l'ànim de tota la família.
En aquest context, l'actitud és fonamental. Ho confirma Irene Durany, tècnica d'orientació i inserció laboral del Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. "A la gent gran s'ha d'animar-la, perquè ells saben que poden, a ells no els has d'explicar la feina. Són gent que no ha passat mai per un procés de selecció... Cadascun té la seva tessitura", descriu Durany.
A la seva oficina entren candidats que han estat enginyers en l'àmbit industrial, en empreses d' enginyeria, departaments de prevencions de riscos laborals o que han sigut caps d'obra al malaurat sector de la construcció. "Sé que la gent està esgotada i necessita molt de suport. Tenen ganes i volen solucions, però molt d'ells han de saber que amb aquesta actitud no els agafaran, perquè les empreses no volen pomes podrides, sinó gent amb bon ànim, amb positivisme i energia positiva", alerta la tècnica.