Antoni Gómez és president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, des de l’any 2018, una organització que defensa els interessos de 1.600 professionals i 200 firmes de l’univers auditor. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, Gómez rep VIA Empresa al seu despatx de la firma Auren per parlar del paper que juga un auditor en el dia a dia d’una empresa i quin impacte produeix el sector en la societat.
Què és un auditor?
L’auditor és un professional independent que analitza els comptes de les entitats mercantils, les no lucratives o les vinculades a l’administració pública. Tenim un règim d’incompatibilitats i normes ètiques molt estrictes per assegurar que la nostra visió sigui independent, sempre amb escepticisme professional.
Partint d’aquesta definició, l’auditor és amic o enemic de l’empresa?
És un professional neutral. Com els notaris, un auditor s’encarrega de donar fe pública d’uns determinats comptes. Ara bé,sovint, en el nostre àmbit trobem errors o diferències d’interpretació. El responsable de fer els comptes és l’empresa o entitat. La nostra responsabilitat és opinar si els comptes són adients o no per reflectir la situació. En molts casos, aquesta opinió es té en compte i en altres, si l’empresa no comparteix el criteri, aleshores es deixa per escrit a l’informe. Aquest últim cas no vol dir que els comptes estiguin malament, simplement que no hem pogut determinar si està bé per les circumstàncies de l’empresa.
Quins són els reptes més importants a l’hora de fer un informe?
Un repte molt rellevant és la sostenibilitat. La nova directiva comunitària, aprovada al desembre de l’any passat, estableix que les empreses amb més de 250 treballadors i treballadores tenen l’obligació de fer un informe de sostenibilitat corporativa. El procés abraça tres grans àmbits: medi ambient, social (Bretxa salarial, formació, atenció al client o canals de denúncia) i sostenibilitat (Compliment de normes ètiques i lluita contra la corrupció). La figura més adient per tutelar i verificar-ho tot és l’auditor. Més enllà d’això, a mesura que la societat evoluciona, també van apareixent nous fronts com les operacions realitzades amb la tecnologia blockchain.
Tenim un règim d’incompatibilitats i normes ètiques molt estrictes per assegurar que la nostra visió sigui independent
Sovint, la societat veu l’auditor com un element supeditat als interessos de l’empresa o entitat que contracta els serveis. Quina opinió li mereix?
Primer de tot, informació. El conjunt del sector fa més de 70.000 informes a tot l’Estat i els organismes supervisors només sancionen 60 casos. Qualsevol entitat que es pugui sentir perjudicada per un informe d’auditoria pot demanar una revisió a les oficines del ministeri d’Economia.
Durant els darrers anys, en el debat públic, ha aparegut amb força la necessitat que la gent tingui uns mínims d’educació financera. S’hauria d’incloure les nocions bàsiques d’auditoria en aquest escenari?
Sí, com a mínim cal tenir un coneixement més alt de tot el que és el tema comptable i financer. Més que res, perquè és molt important de cara a la vida quotidiana. Un dels problemes com a sector és que necessitem més gent que vulgui aterrar al món de l’auditoria.
Quin és l’obstacle?
Arrosseguem l’estereotip que l’auditoria és una feina molt estressant. És veritat que totes les empreses volen tancar els seus informes al mateix instant, però també és cert que com a sector ens hem adaptat força als nous temps i això vol dir més flexibilitat. Avui en dia, a totes les nostres firmes, el teletreball està plenament instaurat. Si féssim un passeig per les oficines, segurament veuríem moltes taules buides. El sector de l’auditoria és una font extraordinària d'aprenentatge i els estudiants universitaris de les nostres branques troben ràpidament ocupació. A la llarga és un problema, perquè retenir aquest talent costa molt.
El conjunt del sector fa més de 70.000 informes a tot l’Estat i els organismes supervisors només sancionen 60 casos
Hi ha un període determinat per fer l’auditoria?
Depèn de la complexitat. La llei estableix que l’auditor necessita, com a mínim, un mes per fer la seva feina. La pressió del mercat i del client fa que el procés no superi els dos mesos, des del moment on rebem tota la documentació.
Coincidint amb la campanya del 28-M, Antoni Gómez ha dut a terme una sèrie de plantejaments sobre les auditories a les administracions públiques. En quin sentit va el seu discurs?
Hi ha un cert desequilibri entre les obligacions que tenen les empreses privades i el que succeeix amb l’administració pública. Per exemple, firmes amb més de 50 treballadors, un actiu superior als 2,7 milions d’euros o 5,7 milions de facturació tenen l’obligació d’auditar perquè es considera que, malgrat que hi hagi uns accionistes privats, l’activitat de l’empresa és d’interès públic.D’acord amb la legislació espanyola, a Catalunya, la Sindicatura de Comptes és qui ha d’auditar els comptes dels ajuntaments. Dels 947 municipis de Catalunya, la Sindicatura només ha revisat un consistori durant l’any 2022. D’aquí a què des del Col·legi creiem que hi ha un desequilibri.
Com es reverteix aquest desequilibri?
El més adient seria seguir el camí d’altres països, un exemple és Portugal, on la corresponent sindicatura de comptes utilitza els auditors privats per dur a terme les revisions. Això no vol dir que la decisió final del procés, després recaigui en la figura pública. L’auditoria és una feina molt concentrada en el temps i, a la vegada, necessita una piràmide de professionals. Aquestes condicions no es donen al sector públic. La posició del Col·legi no va vinculada a un interès econòmic o professional.