El passat 10 de setembre, els pagesos de l'avellana van tornar a sortir al carrer. Després del 2018, un any nefast per la mala collita i els preus baixos, el sector s'esperava una cotització a l'alça durant la campanya d'aquest any, però finalment no va ser així: la Llotja de Reus va marcar preus per sota dels previstos, més baixos que els de competidors com Itàlia i Turquia. "La mitjana de preus en aquests països és d'uns dos euros la lliura d'avellana, però la nostra mitjana és d'1,55 euros. Aquest preu tan baix no és viable per al pagès: és molt per sota del preu de cost", explica Rafel Español, responsable nacional del sector de la fruita seca de la Unió de Pagesos. De fet, les xifres de l'Observatori Agroalimentari de Preus del Departament d'Agricultura de la Generalitat deixen clara una dada: la fruita seca catalana és la més barata d'Europa als mercats.
Després de la protesta, la Llotja de Reus va emetre un comunicat en què es va defensar de les crítiques dels sindicats i va assegurar que el seu rol és neutral, que el preu que fixa és orientatiu i és resultat d'un consens entre els operadors del sector, en un procés marcat per la "llei de l'oferta i la demanda". També va lamentar l'actitud de la Unió de Pagesos, posant "per enèsima vegada" en entredit la seva activitat, i va denunciar que s'ha ofert al sindicat la possibilitat de ser a la taula de preus però l'ha rebutjat, "optant per la dinàmica de la crítica pública, que perjudica la imatge del sector i del producte". Des de la Unió de Pagesos asseguren que van estar un temps anant a la taula de preus, fins que se'n van adonar que les seves aportacions no servien per a res perquè tot estava ja acordat entre les empreses comercialitzadores.
L'eterna lluita pels preus
La d'aquest mes de setembre és l'última de les grans protestes protagonitzades pels pagesos de l'avellana, però no l'única. Des dels anys 80, la tensió entre els comercialitzadors, l'administració i els sindicats afecta contínuament aquest conreu. La gran indústria agroalimentària i les empreses comercialitzadores estan en el punt de mira pels baixos preus que es paguen als pagesos. "No pot ser que el comerç cada cop hi guanyi més i els pagesos cada cop estem més ofegats", assegura Rafel Español. En els últims anys, s'havia aconseguit que una seixantena de joves agricultors s'incorporessin a l'avellana, però des de la Unió de Pagesos expliquen que el futur del sector al Camp no està assegurat. "Només queden unes 400 famílies com a professionals. Si això segueix així, s'acabarà", sentencia Español. La situació contrasta, en canvi, amb la de França: l'any 1986 no cultivaven avellaners, però ara ja ocupen més superfície que a Espanya. O amb la d'Itàlia, Turquia, Estats Units o la Xina, on l'avellana no para de créixer.
Protesta dels pagesos de l'avellana el 10 de setembre a Tarragona | ACN
Precisament Itàlia és un clar exemple d'un país que ven productes elaborats a partir de la seva avellana i que dóna més valor al producte local que al producte exterior. "Si aquí ho féssim així, gastaríem la nostra avellana en quatre dies. I el consumidor tindria un producte de proximitat i bo, amb menys quota ambiental i menys contaminació pel transport", assegura Español. Des de la Unió de Pagesos també recorden que els pagesos de la Unió Europea són els que produeixen amb més qualitat, perquè els tractaments estan molt restringits i han de treballar molt bé. "Per això s'encareix el producte, perquè la resta de llocs no tenen aquestes restriccions", expliquen. Comprar avellana local és, també, una manera d'assegurar-se la conservació i cura del territori. "Però per aconseguir això els governs han de creure en la nostra avellana i apostar-hi, i fer bones polítiques agràries. I la nostra agroindústria ha de pensar una mica més en el país i no tant en els seus beneficis", explica Español.
Comprar avellana local és, també, una manera d'assegurar-se la conservació i cura del territori
Un conreu emblemàtic del Camp
L'avellana no és un conreu qualsevol al Camp de Tarragona. Per entendre el seu impacte, és necessari remuntar-se a finals del segle XIX, quan la fil·loxera va començar a arrasar la vinya catalana. En aquell moment, i també per culpa del retrocés d'altres conreus com l'oliver, el garrofer i el cereal, l'avellaner es va convertir en la millor alternativa per salvar les explotacions agrícoles en un territori on s'adaptava perfectament per les condicions climàtiques. L'èxit de l'avellana va convertir la ciutat de Reus en el centre més important d'exportació de fruita seca de tot l'Estat espanyol. Una part molt important de l'activitat agrària de les comarques del Baix Camp, l'Alt Camp i el Tarragonès girava entorn a l'avellana, i ho feia amb un model basat en petites explotacions agrícoles i familiars.
Tot i els alts i baixos, el segle XX va ser el segle d'or de l'avellana a Catalunya. Fins que va arribar un punt d'inflexió: l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) l'any 1986. Turquia, el principal productor mundial d'avellana, tenia un acord preferencial amb la CEE que li permetia l'entrada dels seus productes. La competència de l'avellana turca, amb un preu de producció molt inferior a la catalana, va fer caure el sector en una crisi d'on ja no hi tornaria a sortir.
L'època de la "guerra de l'avellana"
L'anomenada "guerra de l'avellana", liderada per la Unió de Pagesos, va ser la primera gran conseqüència de la crisi. Van ser anys d'assemblees pageses, de marxes lentes de tractors, de crema de pneumàtics i talls de carreteres. Anys de boicot a les grans empreses importadores que compraven avellana turca, o de l'incendi que va arrasar tota la planta de l'empresa Borges a Reus. Però mentre el Menja avellanes d'Els Pets es convertia en un himne de les protestes dels productors de fruita seca, començava un altre fenomen: la pèrdua continuada de superfície de plantació d'avellaner.
A Catalunya, on es concentrava el 95% de la producció de l'Estat, la superfície dedicada a l'avellaner va caure a menys de la meitat en 30 anys; l'any 1986 hi havia 33.000 hectàrees; el 2016, un total de 10.000
L'any 1986, Espanya tenia un total de 35.000 hectàrees dedicades a aquest conreu. L'any 2016, la xifra ja havia baixat fins a 13.000. A Catalunya, on es concentrava el 95% de la producció de l'Estat, la superfície dedicada a l'avellaner va caure a menys de la meitat en 30 anys; l'any 1986 hi havia 33.000 hectàrees; el 2016, un total de 10.000. Actualment, 9.000 d'aquestes hectàrees es concentren al Camp de Tarragona, i 1.000, a les comarques de Girona. Amb la "guerra de l'avellana" es va aconseguir que les institucions comunitàries establissin una certa protecció d'aquesta fruita seca a través d'ajuts econòmics, i van allargar la supervivència d'algunes explotacions fins a l'actualitat.
Posar en valor l'avellana local
L'altra gran lluita del sector de l'avellana durant aquests anys ha estat aconseguir que es valori més el producte local i potenciar-ne el consum a Catalunya. El mes de novembre del 2018, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació presentava a Reus el "Pla estratègic per a la valorització de l'avellana", un document amb tres objectius: millorar la presència de l'avellana als territoris on es produeix, establir nous canals de valorització i contribuir a mantenir el conreu, el paisatge i l'estructura social que hi està vinculada. Aquest pla sorgia com una de les mesures impulsades pel Grup de Treball de l'Avellana, creat l'any 2016, i definia 37 accions diferents per impulsar l'avellana del territori.
Una de les primeres mesures que van néixer del pla va ser la creació de la iniciativa "Temps d'avellana", que aquest any arriba a la segona edició i se celebra entre el 5 i el 24 d'octubre. És una proposta del Departament d'Agricultura i del Grup de Treball de l'Avellana per fer més visible el producte entre els consumidors, i consisteix en diverses activitats pel territori. "L'objectiu és conscienciar que aquí tenim avellanes i que són molt bones. En molts lineals de supermercats hi ha avellanes, però si ens fixem en la procedència, veiem que no són d'aquí", explica Tina Veiga, tècnica de la DOP Avellana de Reus, una de les entitats vinculades a la iniciativa. La meta final és aconseguir un consum conscient, més sostenible, que permeti conservar el territori i fer viable la feina dels productors.
La iniciativa 'Temps d'avellana' vol donar més visibilitat al producte, provinent d'un sector en lluita | ACN
Precisament durant la presentació del "Temps d'Avellana", es va anunciar que les cinc principals cooperatives de l'avellana del Camp de Tarragona constituiran una associació d'organitzacions de productors per assolir el reconeixement de Circumscripció Econòmica, una figura d'abast europeu. "Amb això es vol aconseguir unir el sector i crear línies d'actuació que serveixin per tot el territori i siguin d'obligat compliment per tothom", assegura Veiga. La iniciativa també ha de permetre que el sector pugui anar més unit en accions de promoció o investigació.
La DOP Avellana de Reus també treballa per aconseguir que l'avellana que no es consumeix sencera com a snack es pugui certificar amb el segell de la denominació d'origen. Quan ho aprovi la Unió Europea, productes com la pasta d'avellana, la farina o l'avellana mòlta, que s'utilitzen en l'elaboració de pastissos o torrons, podrà portar el segell de la DOP. "Potser llavors la DOP podrà créixer, perquè tindrà més producte que es pot certificar. El consum de snack és un percentatge molt petit", explica Veiga. Actualment, només un 1,75% de l'avellana que es produeix a la província de Tarragona se certifica amb el segell de la DOP.
Un futur incert
De moment, el futur de l'avellana al Camp de Tarragona encara és difícil de pronosticar. Les accions de promoció o la Circumscripció Econòmica poden donar més impuls a l'avellana local, però sense uns bons preus per als pagesos, la lluita no s'acabarà mai. "Si no s'arregla aquesta qüestió dels preus no hi haurà productors, i per tant, no hi haurà producte ni res a promocionar", asseguren des de la DOP Avellana de Reus. De totes maneres, la bona producció a altres països europeus com França i Itàlia fan preveure que el futur de l'avellana pot ser positiu si s'aposta pel sector. "Ens ho hem de creure tots. No només el pagès. Les nostres empreses també", assegura Rafel Español.