08
d'Octubre
de
2015
Act.
08
d'Octubre
de
2015
Ells també són pares, tot i que sovint ens oblidem de la part masculina de la paternitat. I com a pares, també tenen permís per absentar-se de la feina durant els primers dies de vida dels seus nens. Aquest any, l'absència de les pantalles de TV3 del periodista Toni Cruanyes va ser molt comentada i l'expectació generada no deixa de sorprendre, ja que no hi havia res excepcional en la seva actuació. Cruanyes s'acollia al seu dret al permís de paternitat després d'adoptar un nen: 13 dies ininterromputs (tot i que pot variar segons convenis o situacions especials) per començar a gaudir d'aquesta nova experiència.
Quant als 24.553 processos de prestació de maternitat gestionats a Catalunya, un total de 24.119 han estat per a la mare i només 434 han estat cedits al pare. És a dir, de les 10 setmanes que la mare té per llei –després de les 6 de baixa obligada-, només en 434 casos elles han cedit el seu permís als homes perquè puguin ampliar un permís que molts consideren curt i injust.
En aquesta línia reivindicativa es troba l'associació Homes per la Igualtat de Gènere (AHIGE) Catalunya. El seu president i coordinador, Paco Abril, assenyala que "el període de maternitat és molt curt. Volem que els homes tinguin altres 16 setmanes perquè, quan s'acaba el permís de maternitat, o porten als nens amb els avis, o a la llar d'infants o algun dels dos ha de renunciar i quedar-se a casa". En opinió d'aquest sociòleg, "si els pares s'ho poguessin repartir entre tots dos, seria genial per a les parelles, la societat, la demografia i inclús per l'economia".
Segons Abril, "hi ha aproximadament un 80% dels homes que agafen els 15 dies, que el 20% d'homes que no ho agafen són gent amb càrrecs de responsabilitat, directius i quadros intermitjos". És amb ells amb els que Abril considera que s'ha de fer "una gran feina per fer-los entendre que ser un bon exemple és agafar aquest permís".
L'exemple del directiu
Albert Riera, director de comunicació de La Fageda, és un d'aquests pares que, tot i no poder fer res davant la normativa actual, ha preferit modificar el seu permís per poder compartir amb la seva dona la cura del seu nadó. Pare de família nombrosa, en aquest cas ha acumulat un total de 20 dies que ha preferit transformar en 40 dies a mitja jornada. "Ho he fet així perquè en empreses petites com la meva, on has de posar-ho tot perquè tiri endavant, costa absentar-se, però també té a veure una mica la cultura de l'empresa", al·lega. No en va, La Fageda va rebre en 2014 el premi "Família" –atorgat pel Grup d'Entitats Catalans (GEC) de la Família- per la seva acció social i familiar i per la conciliació de la vida laboral i familiar dels seus empleats, respectivament i Riera confirma que la flexibilitat és una característica que defineix l'organització.
És evident que el rol dels pares està canviant a Europa i els treballadors es preocupen cada cop més per passar temps amb la família. És una de les conclusions d'Abril, qui com a professor a la Universitat de Girona és autor (juntament amb Alfons Romero) de l'estudi Medidas para incorporar a los hombres en las políticas de conciliación (2008) en què analitza les polítiques d'igualtat en diferents països, inclòs l'Estat espanyol. A l'estudi relaten el resultat de les entrevistes a 55 treballadors i directius d'empreses públiques i privades d'Alemanya, Eslovènia, Islàndia, Noruega i Espanya, i al mateix informe constaten, a més de les diferències entre països, les que existeixen en funció del càrrec dels treballadors.
"Recordo entrevistes amb directius en què el permís de paternitat no l'agafaven perquè semblava que donaven una mala imatge; o les reunions, que són tardíssim i els hi resulta molt difícil dir que volen fer-les més aviat perquè no està ben vist". En aquest sentit, Riera hi està d'acord, considera que al directiu li resulta "complicat" gestionar ambdues prioritats, per això el tarannà de l'empresa és un factor clau. A La Fageda, hi ha cinc dones directives i d'elles, dues són mares, dues no i una cinquena ho és des de fa poc. "Ella compleix el seu horari i marxa d'hora, però aquí es respecta moltíssim. L'empresa té molta flexibilitat", explica Riera.
A l'estudi que signa Abril s'analitzen les mesures de conciliació del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i les de l'empresa MRW, i després d'estudiar ambdues organitzacions, constaten que els homes es queixen de falta d'informació i, fins i tot, de "certa confusió" pel que fa a les mesures de conciliació a la seva disposició.
Per altra part, a l'Administració pública catalana aquesta 'flexibilitat' està més que assolida des que en 2005 s'aprovés que els pares funcionaris tenen un permís de quatre setmanes. Ara, la nova Llei d'igualtat efectiva de dones i homes aprovada al juliol de 2015 apunta que les empreses que vulguin ser excel·lents hauran de tenir establert un permís de paternitat, de caràcter individual i intransferible, de quatre setmanes consecutives des del finiment del permís de maternitat, afegit al permís que estableix la legislació vigent. Amb tot, l'ampliació del permís de paternitat de 15 dies a un mes, tot i que es va aprovar en la Llei d'igualtat del 2007 i hauria d'haver entrat en vigor el 2011, continua congelada pel Govern espanyol.
Un permís 'igualitari'
En opinió de Ángeles Tejada, presidenta de la comissió de Relacions Laborals i Recursos Humans de la patronal Foment del Treball, encara hi ha molta feina per fer en aquesta matèria. "L'ideal seria tenir un permís igualitari, perquè la desconnexió de l'empresa no recaigui únicament en la dona, però crec que en aquests moments encara hi hauria molts problemes perquè s'acceptés per part dels empresaris i per part de les persones perquè les dones pensem que som superwoman. Pensem que el que fem nosaltres no ho podria fer la nostra parella", reflexiona.
Tejada, que alhora és directora general de Public Affairs de Randstad, assegura que hi ha moltes empreses que encara no contemplen el permís de paternitat. "Sobretot passa perquè al nostre país la majoria d'empreses són pimes i en aquestes, la majoria de vegades, no està interioritzada la cultura de canvis permanents d'acord a què està ocorrent al mercat. Són les grans empreses les que implanten mesures que després la resta segueixen".
Tanmateix, Tejada –qui també és mare i des d'aquesta perspectiva també analitza el mercat- considera que "hauria d'haver-hi un permís altern entre pares i mares, però no crec que la cultura del nostre país estigui tan madura en aquests moments", al·lega. En la seva opinió, les empreses encara han de preparar-se, ja que "moltes no estan acostumades a què els homes s'agafen les baixes i és sorprenent per a l'empresa. Tot necessita temps", conclou.
Volia compartir amb vosaltres que el meu marit i jo hem estat pares, i és per això que no presentaré el #TNTV3 durant unes setmanes (1/3)
— Toni Cruanyes (@Toni_Cruanyes) abril 7, 2015Quant als 24.553 processos de prestació de maternitat gestionats a Catalunya, un total de 24.119 han estat per a la mare i només 434 han estat cedits al pare. És a dir, de les 10 setmanes que la mare té per llei –després de les 6 de baixa obligada-, només en 434 casos elles han cedit el seu permís als homes perquè puguin ampliar un permís que molts consideren curt i injust.
En aquesta línia reivindicativa es troba l'associació Homes per la Igualtat de Gènere (AHIGE) Catalunya. El seu president i coordinador, Paco Abril, assenyala que "el període de maternitat és molt curt. Volem que els homes tinguin altres 16 setmanes perquè, quan s'acaba el permís de maternitat, o porten als nens amb els avis, o a la llar d'infants o algun dels dos ha de renunciar i quedar-se a casa". En opinió d'aquest sociòleg, "si els pares s'ho poguessin repartir entre tots dos, seria genial per a les parelles, la societat, la demografia i inclús per l'economia".
Segons Abril, "hi ha aproximadament un 80% dels homes que agafen els 15 dies, que el 20% d'homes que no ho agafen són gent amb càrrecs de responsabilitat, directius i quadros intermitjos". És amb ells amb els que Abril considera que s'ha de fer "una gran feina per fer-los entendre que ser un bon exemple és agafar aquest permís".
L'exemple del directiu
Albert Riera, director de comunicació de La Fageda, és un d'aquests pares que, tot i no poder fer res davant la normativa actual, ha preferit modificar el seu permís per poder compartir amb la seva dona la cura del seu nadó. Pare de família nombrosa, en aquest cas ha acumulat un total de 20 dies que ha preferit transformar en 40 dies a mitja jornada. "Ho he fet així perquè en empreses petites com la meva, on has de posar-ho tot perquè tiri endavant, costa absentar-se, però també té a veure una mica la cultura de l'empresa", al·lega. No en va, La Fageda va rebre en 2014 el premi "Família" –atorgat pel Grup d'Entitats Catalans (GEC) de la Família- per la seva acció social i familiar i per la conciliació de la vida laboral i familiar dels seus empleats, respectivament i Riera confirma que la flexibilitat és una característica que defineix l'organització.
És evident que el rol dels pares està canviant a Europa i els treballadors es preocupen cada cop més per passar temps amb la família. És una de les conclusions d'Abril, qui com a professor a la Universitat de Girona és autor (juntament amb Alfons Romero) de l'estudi Medidas para incorporar a los hombres en las políticas de conciliación (2008) en què analitza les polítiques d'igualtat en diferents països, inclòs l'Estat espanyol. A l'estudi relaten el resultat de les entrevistes a 55 treballadors i directius d'empreses públiques i privades d'Alemanya, Eslovènia, Islàndia, Noruega i Espanya, i al mateix informe constaten, a més de les diferències entre països, les que existeixen en funció del càrrec dels treballadors.
"Recordo entrevistes amb directius en què el permís de paternitat no l'agafaven perquè semblava que donaven una mala imatge; o les reunions, que són tardíssim i els hi resulta molt difícil dir que volen fer-les més aviat perquè no està ben vist". En aquest sentit, Riera hi està d'acord, considera que al directiu li resulta "complicat" gestionar ambdues prioritats, per això el tarannà de l'empresa és un factor clau. A La Fageda, hi ha cinc dones directives i d'elles, dues són mares, dues no i una cinquena ho és des de fa poc. "Ella compleix el seu horari i marxa d'hora, però aquí es respecta moltíssim. L'empresa té molta flexibilitat", explica Riera.
A l'estudi que signa Abril s'analitzen les mesures de conciliació del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i les de l'empresa MRW, i després d'estudiar ambdues organitzacions, constaten que els homes es queixen de falta d'informació i, fins i tot, de "certa confusió" pel que fa a les mesures de conciliació a la seva disposició.
Per altra part, a l'Administració pública catalana aquesta 'flexibilitat' està més que assolida des que en 2005 s'aprovés que els pares funcionaris tenen un permís de quatre setmanes. Ara, la nova Llei d'igualtat efectiva de dones i homes aprovada al juliol de 2015 apunta que les empreses que vulguin ser excel·lents hauran de tenir establert un permís de paternitat, de caràcter individual i intransferible, de quatre setmanes consecutives des del finiment del permís de maternitat, afegit al permís que estableix la legislació vigent. Amb tot, l'ampliació del permís de paternitat de 15 dies a un mes, tot i que es va aprovar en la Llei d'igualtat del 2007 i hauria d'haver entrat en vigor el 2011, continua congelada pel Govern espanyol.
Un permís 'igualitari'
En opinió de Ángeles Tejada, presidenta de la comissió de Relacions Laborals i Recursos Humans de la patronal Foment del Treball, encara hi ha molta feina per fer en aquesta matèria. "L'ideal seria tenir un permís igualitari, perquè la desconnexió de l'empresa no recaigui únicament en la dona, però crec que en aquests moments encara hi hauria molts problemes perquè s'acceptés per part dels empresaris i per part de les persones perquè les dones pensem que som superwoman. Pensem que el que fem nosaltres no ho podria fer la nostra parella", reflexiona.
Tejada, que alhora és directora general de Public Affairs de Randstad, assegura que hi ha moltes empreses que encara no contemplen el permís de paternitat. "Sobretot passa perquè al nostre país la majoria d'empreses són pimes i en aquestes, la majoria de vegades, no està interioritzada la cultura de canvis permanents d'acord a què està ocorrent al mercat. Són les grans empreses les que implanten mesures que després la resta segueixen".
Tanmateix, Tejada –qui també és mare i des d'aquesta perspectiva també analitza el mercat- considera que "hauria d'haver-hi un permís altern entre pares i mares, però no crec que la cultura del nostre país estigui tan madura en aquests moments", al·lega. En la seva opinió, les empreses encara han de preparar-se, ja que "moltes no estan acostumades a què els homes s'agafen les baixes i és sorprenent per a l'empresa. Tot necessita temps", conclou.