Sis bancs formen part de l'índex Ibex-35 avui. El que més pesa és el Santander, amb un 11,99%, i el que menys Unicaja, amb un 0,46%. Caixabank i el Banc Sabadell ocupen el tercer i quart lloc respectivament. En conjunt tots suposen un 30,7% de l'índex, en el que és un cas clar de sobreponderació a l'índex borsari respecte al pes que tenen a l'economia real.
Com és prou conegut, dos fets -molt interrelacionats entre si- varen fer patir molt alts bancs des de l'any 2008 fins ben entrat el 2022. Per una banda, l'esclat de la bombolla immobiliària, que els va disparar la morositat i, per l'altra, la prolongada situació de tipus d'interès baixos (i fins i tot negatius), que va disminuir fortament la part dels seus ingressos provinents dels interessos. Els tipus d'interès oficials del Banc Central Europeu (BCE) es van mantenir a zero des de març del 2016 fins a setembre de 2022. Pitjor encara en el cas de l'anomenat tipus depo, que és molt rellevant pels bancs, donat que és el tipus d'interès que ells perceben quan dipositen els diners al seu particular banc, el BCE. Aquest es va posar a zero ja el setembre de 2012, va passar a ser negatiu el setembre de 2014 i va continuar en aquest valor durant vuit anys més, fins a setembre de 2022.
Avui el tipus depo és del 3,75%. Els bancs recorden prou bé aquests anys en els quals dipositar els diners al BCE els costava diners en lloc de meritar-los interessos. Aquesta situació els va generar una forta pèrdua dels ingressos provinents del negoci tradicional dels bancs, els interessos o altrament coneguts com a NII (Net Interest Income). Com varen reaccionar els bancs? Per una banda, augmentant una altra partida dels seus ingressos, les comissions i, per una altra, racionalitzant fortament els seus costos. Hom recorda encara la forta reducció d'oficines i de personal que varen fer.
Es tracta d'una situació idíl·lica pels bancs: han recuperat l'ingrés dels interessos i han mantingut elevats els ingressos provinents de les comissions
La situació actual dels bancs és avui totalment diferent, molt favorable. Per un costat, amb la normalització dels tipus d'interès han recuperat l'ingrés dels interessos (NII), i per un altre, han mantingut elevats els ingressos provinents de les comissions. Si bé en el seu dia tingueren un fort caràcter compensatori, la realitat és que són aquí per quedar-se. Les racionalitzacions de costos que varen fer al seu moment els han generat un fort palanquejament operatiu, i, per acabar-ho d'adobar, l'actual bonança empresarial i les elevades taxes d'ocupació han fet que les xifres de morositat siguin molt baixes i que estiguin molt sota control. Es tracta, doncs, d'una mena de situació idíl·lica pels bancs.
De cara al 2024, l'estimació és que aquests sis bancs tinguin uns beneficis nets de més de 28.000 milions d'euros. Aquesta xifra és gairebé un 50% superior als beneficis que els mateixos bancs van obtenir l'any 2007, uns 19.000 milions. Cal tenir en compte, però, que per passar l'època dolenta aquests bancs varen haver d'afrontar diverses ampliacions de capital, bé per recaptar més capital directament dels accionistes o bé per absorbir-ne d'altres entitats financeres. Donat que ara hi ha més accions de les que hi havia abans de la crisi, en termes de benefici per acció, aquests resultats són aproximadament un 22% inferiors als del 2007.
Tots sis bancs han presentat ja els balanços corresponents al primer semestre de l'any. En termes generals han estat resultats molt positius, i han superat les expectatives. De fet, a finals de l'any passat el consens del mercat pensava que l'any 2023 els bancs havien fet els seus resultats màxims, ja que donaven per fet que durant l'any 2024 hi hauria molts descensos del tipus d'interès. Mai vaig compartir aquesta opinió. La realitat és que n'hi ha hagut només una de baixada fins ara, i a més molt minsa, de tan sols un 0,25%, i no va produir-se fins al mes de juny. Això està fent que els ingressos d'interessos dels bancs siguin molt superiors a les previsions.
A més, s'ha registrat també un augment del volum del crèdit, com a moviment anticipat del descens del tipus de l'interès que vindrà. Els ingressos per comissions es mantenen molt forts, les despeses operatives u opex es mantenen sota control, i la morositat no repunta gens ni mica. Com a conseqüència, la previsió actual és que els beneficis siguin, aquest 2024, un 7% superiors als de 2023, amb la pràctica totalitat dels bancs augmentant-los.
Esperem que els tipus d'interès oficials baixin d'una manera més intensa durant l'any 2025, fins a arribar a situar-se, a la zona euro, cap al 3% des del 4,25% actual
I els anys següents? Cal tenir en compte que esperem que els tipus d'interès oficials baixin d'una manera més intensa durant l'any 2025, fins a arribar a situar-se, a la zona euro, cap al 3% des del 4,25% actual, donada l'expectativa que la taxa d'inflació s'estabilitzi cap al 2,5%. Es tracta, però, de tipus d'interès molt còmodes encara pels bancs, que si bé farien que els beneficis previstos ja per l'any 2026, amb uns tipus ja normalitzats, fossin entre un -3% i un -5% inferiors als del 2024, serien força sòlids encara. Tot plegat contempla una situació còmoda de morositat. Això deixaria marge de pujada a les cotitzacions dels bancs, que podrien tenir uns repunts addicionals que se situarien entre un 20% i un 30% com a mitjana respecte a les seves cotitzacions actuals.
I l'OPA del BBVA cap al Banc Sabadell? Cada dia que passa n'augmenta la probabilitat d'èxit. Avui, la relació d'intercanvi entre les accions del BBVA i del Banc Sabadell és ja de 5,00 (9,456/1,8895). El dia 29 d'abril, abans de conèixer la intencionalitat de l'OPA, la relació era de 6,27 (10,90/1,7375). S'ha recorregut, per tant, el 88% del camí ja fins al 4,83 ofert pel BBVA. Res de nou aquí. Crec que el BBVA millorarà l'oferta en els pròxims trimestres, i tot dependrà molt de la sensibilitat dels accionistes del Sabadell a aquesta millora del preu que, malauradament, s'estima, ara com ara, elevada.