Pocs dies abans d’una nova edició de les jornades del Cercle d’Economia, dilluns a la tarda, la plana major de l’empresariat i l’ecosistema bancari de Catalunya s'ha congregat en un altre altaveu de referència com és el Cercle Financer.
A l’auditori de la Fundació La Caixa, Pablo Hernández de Cos, ha dibuixat la situació econòmica i la política monetària a Europa. Tot i visibilitzar l’horitzó de la recuperació, el governador del Banc d’Espanya insta a conviure amb les incerteses, sobretot per l’aparició de “nous brots d'inestabilitat financera” com els casos de la fallida del Credit Suïsse i el Silicon Valley Bank o la guerra a Ucraïna.
Malgrat aquest plantejament, l’organisme supervisor no s’ha volgut desmarcar del posicionament de les entitats i la patronal bancària sobre els darrers afers succeïts a Suïssa i els Estats Units.
Respecte de la crisi energètica, vinculada principalment al conflicte amb Rússia, Hernández de Cos vaticina que a l’estiu “podem començar a veure els efectes de la reducció de preus”. En clau fiscal, el governador aposta per fixar mesures “no generalitzades i de caràcter temporal per atendre els col·lectius vulnerables”.
Assoliment del pic inflacionista
A cavall de les dades del primer trimestre i les primeres previsions del segon, el dirigent del Banc d’Espanya assegura que la zona euro “ha assolit el pic inflacionista”. Hernández de Cos vincula aquest escenari a la reducció dels preus energètics.
Els darrers informes elaborats des de Brussel·les i compartits pel supervisor espanyol descriuen una “reducció gradual” de la inflació al continent: del 5% (2023), el 2,9% (2024) i el 2,1% (2025). Uns objectius que, segons el criteri d’Hernández de Cos, s’aniran assolint per la consolidació de la recuperació post-covidi el desbloqueig de l’economia xinesa i el consegüent increment de la demanda de matèries primeres.
Durant la seva intervenció, el governador del Banc d’Espanya ha indicat que cal tenir en compte com el Banc Central Europeu “sempre construeix les seves previsions, a partir de les perspectives dels mercats d’aquell moment”.
Sense deixar el context de la pandèmia, Hernández de Cos ha puntualitzat que “l’estalvi forçós de la covid-19 ha anat a inversions menys líquides”. El Banc d’Espanya tampoc obvia el fet “d’un increment molt ràpid dels tipus d’interès.
Una transmissió “lenta” de la política monetària
Hernández de Cos dona per fet uns tipus d’interès alts “per un període prolongat” i, a la vegada, anticipa una transmissió “lenta” de la política monetària. Des del Banc d’Espanya es recorda que l’economia s’ha vist impulsada per una llarga política expansiva “amb mesures no convencionals”.
Les explicacions de l’economista han sigut escoltades per figures com Josep Antoni Duran i Lleida, Salvador Alemany, Josep Sánchez Llibre, Miquel Roca i Junyent o Isidre Fainé, entre altres. En resposta a les preguntes del públic assistent, el governador veu “compatible” una inflació del 2% amb “la recuperació dels salaris” del 2025, tot i reconèixer “l’existència d’una negociació en mercats laborals molt tensats”.
Punt dèbil de les mesures d’estabilitat
En paral·lel a l’acció del Banc Central Europeu, Hernández de Cos també ha tractat altres actuacions de les institucions comunitàries. “El pacte d’estabilitat ha tingut debilitats i una d’elles és el fet que no es va saber incentivar els països, durant l’època de bonança, a fer coixí”, lamenta el supervisor.
En el cas d’Espanya, Pablo Hernández de Cos adverteix que “s’ha d’iniciar el procés de consolidació ja, perquè tenim uns nivells elevats de deute públic i això vol dir vulnerabilitat”. Un pas amb el qual, l’Estat “envia un senyal d’estabilitat i confiança als mercats”.