La crisi a Credit Suisse -que perd un 20% a la borsa- desploma aquest dimecres els parquets europeus, que tornen a caure després de les pèrdues generades a principi de setmana per la fallida de Silicon Valley Bank (SVB). Tot i la treva de dimarts, les borses tornen als números vermells arrossegades, sobretot, per la banca i els temors d'un efecte contagi de les dificultats d'SVB i Credit Suisse. L'Ibex 35 perd aquest dimecres al migdia un 3,5%, amb caigudes al Banc Sabadell (-8,5%), Santander (-7,49%), BBVA (-7,1%), Bankinter (-6,7%), Caixabank (-5,7%) o Unicaja (-5,42%). Fins i tot Inditex, que ha presentat uns beneficis rècord, perd un 5,2% en el selectiu espanyol. També tornen al vermell les borses europees: París cau un 3,2%, Frankfurt un 2,7% i Londres un 2,3%.
La situació de Credit Suisse és especialment delicada després que el seu principal accionista, el banc saudita SNB, hagi afirmat en declaracions a Bloomberg que no hi injectarà més diners si cal una ampliació de capital. El banc va reconèixer al febrer unes pèrdues de 7.400 milions d'euros. A més, s'ha vist immers en diversos escàndols i aquesta setmana ha reconegut "debilitats materials" en el control de la seva informació financera.
En un escenari de creixent nerviosisme per SNB i l'exposició de la banca als bons a llarg termini en un context de tipus a l'alça, els mercats castiguen també Credit Suisse. Els seus CDS, les assegurances per impagaments de bons o credit default swaps, es disparen a màxims històrics, mostrant la preocupació dels inversors per les perspectives de l'entitat.
El BCE debat la pujada de tipus mirant de reüll Credit Suisse i Silicon Valley
La fallida del banc nord-americà Silicon Valley ha tornat a situar la política monetària al nucli del debat. La pujada de tipus dels últims mesos -als Estats Units han passat del 0,25% al 4,75% en menys d'un any- ha estat un dels desencadenants del col·lapse i algunes veus han qüestionat l'agressivitat de l'estratègia monetària per controlar l'increment de preus. En un context on la inflació es manté alta -però tendint a la baixa, la pregunta és si cal mantenir accions restrictives o assegurar l'estabilitat financera. El primer pas el farà el Banc Central Europeu (BCE) aquest dijous. Si bé els experts consideren que l'entitat seguirà l'estratègia anunciada el febrer passat, preveuen un relaxament dels tipus els pròxims mesos.
En la seva darrera reunió celebrada a principis de febrer, el consell de govern del BCE va decidir apujar els tipus d'interès en 0,5 punts, situant-los en el 3%. Però no només això, sinó que també va avançar un increment dels tipus de 0,5 punts en la pròxima trobada prevista per aquest dijous 16 de març. Llavors es desconeixia per complet el cas de Silicon Valley Bank. A més, la decisió arribava just després que tant la Reserva Federal dels Estats Units com el Banc d'Anglaterra anunciessin una nova pujada de tipus.
Per ara, els acadèmics creuen que el BCE mantindrà l'estratègia que va avançar. "No espero una reducció de tipus a menys que hi hagi un estrès financer molt gran", apunta l'economista del think tank Bruegel, Gregory Claeys. Segons remarca aquest expert, les autoritats de la Unió Europea han reiterat durant els últims dies que l'efecte contagi és mínim i considera que, en casos com la fallida d'un banc, la gent tendeix a "sobre reaccionar".
Per altra banda, un canvi de política del Banc Central Europeu també generaria un problema de credibilitat en l'entitat, que fins ara ha mantingut un full de ruta basat en l'anàlisi dels mercats i seguint un enfocament de "reunió a reunió".
Canvi d'actitud
Malgrat tot, la crisi al Silicon Valley Bank sí que podria fer replantejar al BCE la seva estratègia pel que fa al timing dels seus anuncis. Fins ara, l'entitat presidida per Christine Lagarde ha apostat pel que s'ha batejat com a forward guidance, una maniobra en què el BCE avançava quines eren les seves intencions en política monetària o en la compra d'actius per donar seguretat als mercats.
Per Claeys, l'escenari econòmic actual -amb tipus d'interès lluny del 0% i constants augments- fa que aquesta estratègia "ja no sigui una bona idea". "El forward guidance elimina graus de llibertat, i donada la incertesa al mercat estatunidenc, fer pujades més graduals potser seria millor", apunta.
De fet, aquest expert considera que abandonar aquesta estratègia hauria permès al BCE adoptar una nova decisió tenint en compte el cas de Silicon Valley Bank. En aquest sentit, vaticina que el banc central no trigarà a canviar. "L'única cosa bona d'aquesta fallida és que ha posat de manifest que, quan es fan adaptacions ràpides en la política monetària, hi haurà problemes pel camí; s'ha d'estar a l'aguait, ser prudent i gradual", afegeix.