Un pla B a la banca tradicional

Economistes com Oriol Amat o Joan Cavallé posen en valor la tasca de la banca ètica i cooperativa a l'hora de finançar "l'economia real"

Banca ètica Banca ètica

Un 76% dels consumidors de productes financers desconfia de la banca. Amb aquesta dada de Grayling, l'economista Oriol Amat recorda que "la crisi econòmica va fer sortir les males pràctiques d'algunes entitats a la llum". Com a alternativa a la tradició emergeix amb força la banca ètica i cooperativa: "Financen l'economia real, no operen en paradisos fiscals i prioritzen la transparència". 

"Tots els bancs tenen valors, el que passa és que hi ha bons i mals valors", etziba. Una sentència que desperta una onada de somriures entre els assistents a la conferència sobre banca ètica i cooperativa celebrada al Col·legi d'Economistes de Catalunya. En clau humorística, el president d'Accid recorda que "per a Milton Freedman, la RSC de les empreses era guanyar diners".

Amat: "Tots els bancs tenen valors, però hi ha bons i mals valors"

En ple segle XXI hi ha un 30% de consumidors interessats en productes de banca ètica o amb valors però les quotes de penetració es troben al voltant del 5%. "Hi ha un gap entre la demanda d'aquest tipus d'entitat i la quota que realment tenen", alerta Amat. Les comparacions són odioses: la banca cooperativa té més d'un 60% de quota a França, un 33% a Holanda o un 20% a Alemanya. 

D'on venim? 

Catalunya ha sigut durant molts anys una terra de caixes que aglutinaven fins a un 40% de la quota d'estalvi però la duresa de la crisi va posar-les en mans dels bancs tradicionals. Segons el director general de Caixa d'Enginyers, Joan Cavallé, "estem veient una caiguda terrorífica de la confiança en les finances i ja és el sector més mal considerat juntament amb la política".

Cavallé: "La banca és el sector més mal considerat juntament amb la política"

Els motius? El directiu té molt clar que tot plegat és resultat d'uns incentius mal plantejats: ​"La bogeria de crear uns bancs que tenen com a objectiu comerciar entre ells, guanyar un ROE descomunal i encolomar un problema a algú és el que ens ha portat fins aquí". Tot i això, la banca viu del "compromís i la confiança" dels seus clients. Paradoxes a banda. 

Cap a on anem?

Per a la banca ètica, el triple resultat (benefici econòmic, social i mediambiental) va per davant d'aquesta tradicional obsessió pel compte de resultats. Això implica no donar finançament a sectors com el tabac o l'armament. Segons Amat, l'interès principal són "les persones amb òptica de llarg termini", així com el retorn cap a la societat.

Conferència Banca ètica al Col·legi d'Economistes | Cedida

Conferència "Banca ètic: banca amb valors per millorar el món i les persones" | Cedida 

Bona prova d'això és que tant la banca ètica com la cooperativa (els seus socis són els clients) tenen "menys fluctuacions en els resultats perquè en els anys bons no especulen tant". Tal com ha recordat Cavallé, "cap cooperativa ha necessitat un rescat públic". Així doncs, una cooperativa com Caixa d'Enginyers que va complir 50 anys el passat 29 de setembre vol mantenir intacta la confiança com a late motive.

En aquest sentit, Cavallé defensa que "l'ètica és absolutament indispensable en les finances" i que les pimes són el seu mercat natural. Actualment, les cooperatives ja representen un 8% del mercat del conjunt d'Espanya. "Les cooperatives creen comunitats gràcies als valors compartits pels seus socis i permeten el desenvolupament social de manera innovadora", ha afegit. 

El banc ideal

L'economista Arturo de las Heras ha explicat que "la banca ètica neix d'una discriminació negativa contra valors pacífics". Corrien els anys 60 quan diferents col·lectius pacífics dels Estats Units es van manifestar escandalitzats pel fet que els seus estalvis estiguessin invertits en la indústria militar. 

De las Heras: "El banc ideal ha de ser democràtic, accessible, estable, sense ànim de lucre, competitiu, transparent i igualitari"

El banc ideal ha de ser "democràtic, accessible, estable, sense ànim de lucre, competitiu, transparent i igualitari", segons un document elaborat pel moviment Occupy Wall Street de 2012. I segons De las Heras, la banca ètica va pel camí amb: "Accés del finançament, eficiència com a responsabilitat ètica, no enriquiment especulatiu, transparència, participació democràtica de socis i estalviadors, ús de fons amb criteris de sostenibilitat i compromís ètic". 

Tan convençut es mostra l'ex-coordinador de Barcelona de Fiare Banca Ètica de les virtuts d'aquest model que fins i tot s'atreveix a convidar als assistents a anar al banc i preguntar on tenen els seus diners. D'aquesta manera, no ha dubtat en posar sobre la taula un rànquing sobre "la banca armada espanyola" que conté primeres espases com BBVA, Banc Santander, Banc March, Bankia, CaixaBank, Banco Popular, Banc Sabadell i Bankinter. Per aquest ordre. 

L'essència de l'ofici

El director general de Triodos Bank, Miquel García-Prieto, ha assegurat que la gran part d'institucions financeres ja tenen inversions en "productes sostenibles i polítiques de RSC". A parer seu, ja no es tracta només d'una qüestió de reputació sinó de recuperar l'essència de l'ofici bancari davant els reptes de rendibilitat, influència tecnològica, fintech i allau reguladora. "Fer banca és avorrit", bromeja Cavallé.

Triodos Bank va néixer el 1980 i respon amb "absoluta transparència" a la pregunta de què fa amb els diners dels seus clients. I contra els tòpics, García-Prieto reivindica que el servei de la banca ètica és "igual d'operatiu" que el de qualsevol banc tradicional. Potser per això ja tenen més de 700.000 clients que els fan confiança arreu d'Europa.

"M'agradaria dir que som famosos però almenys som significatius que ja és una gran fita", confessa el directiu de Triodos. A tall d'autocrítica, admet que encara queda molta feina per fer en el servei financer a l'emprenedor, ja que fins ara la tradició partia de la màxima "el banc dóna i la societat estalvia". Però, l'ètica i el cooperativisme sembla que han fet escac a la tradició. 

Més informació
Emiliano Bermúdez: “El 90% dels pisos dels bancs es troben en zones marginals”
La morositat dels bancs marca mínims de 2012
Per què marxen els bancs
Avui et destaquem
El més llegit