L'ampliació de l'aeroport del Prat, la transformació del Port de Barcelona, la Copa Amèrica 2024, els Jocs d'Hivern 2030... Barcelona té sobre la taula de debat un ventall de projectes que poden esdevenir motors econòmics i, sobretot, marcar un rumb decisiu en el model econòmic de la ciutat, cada dia més qüestionat; i més tenint en compte que les eleccions municipals estan a tocar. S’hi suma, a més, el moment “convuls” que viu l’economia i el projecte europeu, marcat per la pujada dels preus de l’energia, la inflació, les tensions geopolítiques causades per la guerra d’Ucraïna i la transició energètica. Tot plegat esdevé un còctel econòmic, que alguns li diuen “crisi” —passatgera o conjuntural— i d’altres “canvi d’era”, com ho ha fet Ada Colau a la 37a edició de la Reunió del Cercle d’Economia.
Benvinguda Barcelona ha estat el nom de la xerrada amb què l’alcaldessa de Barcelona ha donat la benvinguda a una de les jornades econòmiques més importants de tot l’Estat. Es tracta del segon any consecutiu que “la nostra estimada Barcelona” —paraules de Colau— acull el congrés, que anteriorment es celebrava a Sitges. El canvi de seu liderat per Javier Faus, casual o no, atorga a la ciutat un protagonisme compartit en l’edició d’enguany amb Europa.
De fet, a la seva intervenció, Colau ha felicitat el Cercle per ambdues decisions: “tornar a triar la ciutat de Barcelona” i pel títol —i, per tant, l’enfocament— de les jornades, El moment d’Europa. Esperança política, autonomia estratègica. L’alcaldessa de Barcelona ha assegurat que comparteix “aquesta visió” amb l’entitat: “Barcelona és una ciutat amb vocació europeista”.
També ha volgut destacar el caràcter femení dels premis que es lliuraran al llarg de la Reunió del Cercle: el premi a la Construcció Europea, que recollirà la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el premi José Manuel Lara, que té com a premiades a tres dones: Mireia Trepat, cofundadora i CMO de Freshly Cosmetics, Pilar Mateo, presidenta d’Inesfly, i Muriel Bourgeois, CEO i cofundadora de MiCuento. Colau, “com a primera dona alcaldesa de Barcelona”, ha recalcat que “les dones tenim talent i som presents a la política i a l’economia, però encara hi ha molt per fer”.
La Barcelona del sí o del no?
Davant el creixent debat sobre el model de ciutat, Colau ha volgut defensar-se de les acusacions que encasellen les seves polítiques en el vessant negatiu de “la Barcelona del sí o del no”. Ho ha fet sense saber que, poques hores més tard, a la taula rodona El moment de Barcelona, Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, en faria referència. Segons Colau, no es tracta “d’una disjuntiva entre la Barcelona del sí o del no, entre el creixement o el decreixement”. De fet, ha titllat aquesta visió de “naïf”, doncs el debat recau en l’enfocament d’aquest creixement, “en decidir si volem continuar instal·lats en el passat o avancem cap al futur”. El camí, per a l’alcaldessa, està marcat per la sostenibilitat: “Ser sostenibles ens fa més competitius i menys depenents”, ha indicat.
Colau: “Ser sostenibles ens fa més competitius i menys depenents”
En aquest sentit, Collboni s’ha reafirmat en la teoria de “la Barcelona del sí o del no”. Per al tinent d’alcalde, que comparteix Ajuntament amb Colau, la Barcelona del sí proposa actuacions: “si tens una alternativa, planteja-la!”. Proposar, però no negar. Crear projectes perquè se’n generin d’altres. Colau, en canvi, aposta per un altre model, per escollir bé els projectes: “ens trien perquè sabem triar, perquè tenim projecte i sabem triar”, indica.
Collboni: "Si tens una alternativa, planteja-la!”
El moment de Barcelona: les infraestructures
“Si aquest és el moment de Barcelona, aprofitem-lo!”, expressa Mónica Ribé, moderadora de la taula rodona i membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia. Ribé parafraseja Peret i reconeix el potencial de la ciutat: “Barcelona és poderosa, Barcelona té el poder”. En aquest poder, però, juguen un paper clau les infraestructures, com l’aeroport i el Port de Barcelona. “Perquè una ciutat avanci, es necessiten infraestructures”.
Infraestructures com l’aeroport, reclamat fins i tot per Faus a l’acte inaugural: “Demanem a la Generalitat que torni a la taula de negociació i que, pel bé del país, arribi a un consens per fer possible aquest objectiu”, ha indicat. Per a Colau, però, l’aeroport i el port són infraestructures importants, però la seva ampliació no és una prioritat. “Depenen 100% d’energies que són insostenibles, que cada dia són més cares i que no produïm aquí”, indica. I afegeix: “Els esforços els hem de posar en les renovables”.
El 75% de les mercaderies que s'importen i exporten de Catalunya passen pel Port de Barcelona
Però Damià Calvet, president del Port de Barcelona, creu que el Port, a més de “ser una de les forces motrius que defineixen el moviment de Barcelona” té una forta vocació sostenible en tot el procés de transformació que té per davant, com la descarbonització o l’electrificació de molls. Segons Calvet, el 75% de les mercaderies que s'importen i exporten de Catalunya passen pel Port. El port és, de fet, “un hub logístic de primer nivell a Europa”.
Del mar a la muntanya, ciutat de grans esdeveniments
Per parlar del projecte dels Jocs d’Hivern, ha format part de la taula Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol, qui ha assegurat que “els Jocs s’organitzaran”, malgrat la competència. “Si hi ha projecte, treball i il·lusió tot es pot aconseguir”, ha declarat. Per a Collboni, la candidatura dels Jocs d’Hivern representa “la forta connexió de Barcelona amb l’olimpisme, una de les millors tradicions de Barcelona”.
Blanco: "Els Jocs d'Hivern s’organitzaran”
En la taula, també hi era present el director general d'Emirates Team New Zealand i organitzador de la Copa Amèrica 2024, Grant Dalton, qui ha destacat la predisposició de Barcelona per ser escollida per a l’esdeveniment marítim. A més, pels qui pateixen per un si la Copa America provoca un turisme de poca qualitat, Dalton ha assegurat que la l'esdeveniment justament capta un turisme de llargues durades: amb estades superiors al mes.
En el vessant dels grans esdeveniments, Colau ha presumit dels acords i diàlegs que han tingut lloc en els moments més difícils, en temps de pandèmia, període en el qual tres grans esdeveniments van anunciar la seva aposta per ubicar-se a Barcelona: l’ISE, el Congrés Mundial de la Unión Internacional de Arquitectos 2026 i el Manifiesta 2024.
El camí: la col·laboració
Europa, creixement, innovació, sostenibilitat i col·laboració són una constant en el debat econòmic barceloní. Però en aquesta Barcelona d’Europa que tots plantegen, realment quins projectes caben?