"D'aquí no res descobrirem que la manera tradicional com fèiem créixer la potència de computació s'està acabant". La fi de la llei de Moore, que estableix el ritme d'innovació en els entorns computacionals – el nombre de transistors en un circuit tancat, que es dobla, segons la teoria, cada dos anys – canvia profundament la forma en què el món pensa en els ordinadors en sí mateixos. "Qualsevol ordinador que tenim ara – afirma Josep Maria Martorell, director associat del Barcelona Supercompuging Center – seria la màquina més potent del món fa 25 anys". Aquesta tendència és insostenible, en tant que ja s'està arribant als límits de la miniaturització dels processadors i, per tant, les necessitats de creixement s'hauran d'assolir de maneres diferents. "Haurem de passar de l'era dels dinosaures a la dels mamífers; de la força bruta a la sofisticació", afirma Martorell.
Aquest llindar – que, com recull l'expert, hi ha investigadors que consideren un extinction level event – arriba en un moment crític per al desenvolupament tecnològic: la convergència de l'era de maduresa de tres tecnologies per sí mateixes profundament disruptives, però que amb la seva intersecció poden generar canvis estructurals en la computació i tot el que se n'aprofita: la intel·ligència artificial, el Big Data i la supercomputació. Les noves capacitats tècniques que ofereix l'embrincat d'aquestes tecnologies suposen, segons Martorell, un canvi que afecta les societats, la ciència i la indústria, amb possibles salts exponencials en els seus objectius i ambicions.
Martorell: "Sense l'accés a les possibilitats de la supercomputació, molts sectors industrials deixaran de ser competitius"
"Fins ara, la ciència ha sigut un diàleg amb la natura, però aquest procediment és limitat", afirma Martorell, que observa com l'experimentació i l'observació propera posa tanques a disciplines com l'astrofísica. Això provoca que cap procediment científic amb horitzons a mitjà termini pugui ignorar les possibilitats de la conjunció entre les tres tendències tecnològiques. "Els grans àmbits de la ciència ja tracten com a mínim una mica de computació avançada", quelcom que ens permetrà encarar problemes com l'envelliment, la medecina personalitzada o la gestió de l'emergència climàtica. Martorell posa l'exemple de DeepMind, l'empresa britànica que, mitjançant un algoritme profund,ha pogut resoldre el problema de la formació de les proteïnes, un repte científic de més de 50 anys.
El salt en l'àmbit científic, però, comença a veure's en altres àmbits en què la tecnologia ocupa un espai central. Segons Martorell, de fet, diversos sectors industrials comencen a trobar-se que "sense l'accés a les possibilitats de la supercomputació ja no són competitius". Martorell destaca les possibilitats de gestió de dades a futur, o la capacitat de generar bessons digitals, que permetran des de generar models climàtics a escala global fins a avaluar el rendiment de peces d'automoció en túnels de vent en entorns computacionals. "Hi ha companyies que fan vi que inclouen informació climàtica per establir on plantar les seves vinyes del futur", assegura l'expert.
Un conflicte global
La confluència de les noves tecnologies suposa un canvi prou profund en l'organització social, la producció científica i la gestió industrial que ha esdevingut ja "un problema geopolític mundial" – un conflicte en què, segons Martorell, Barcelona té un paper rellevant. El trencament pel que fa al desenvolupament computacional escenificat entre la Xina i els Estats Units, una situació que col·loca la ciència i la indústria europees enmig de l'enfrontament entre els dos gegants mundials en l'àmbit.
Martorell destaca dos grans problemes a encarar en els anys vinents en l'entorn europeu: l'accés al maquinari supercomputacional i la fabricació dels xips que el faran funcionar. "O els nostres científics tenen accés a les millors màquines de supercomputació o deixarem de ser competitius", alerta – tot i que aquest problema està avançat i es pot resoldre a curt termini. De fet, la pròxima instal·lació del superordinador Mare Nostrum 5, una de les "grans màquines europees de computació" a Barcelona, farà que la capital del país esdevingui un dels grans nodes tecnològics del continent. Ser early adopters, com amb qualsevol tecnologia, té beneficis escalables. "Està tot tan verd – celebra Martorell – que ser-hi des del principi d'aquestes tecnologies serà un gran avantatge".
"A Barcelona tenim un jardí suficient com per encarar les revolucions tecnològiques que venen"
El gran desavantatge surt de les dècades d'endarreriment i dependència europea pel que fa a la fabricació de microprocessadors. "Entrar en la supercomputació els primers és un gran avantatge, però començar a fabricar xips quan tothom en fabrica fa 50 anys no", lamenta el doctor. La rellevància de que el maquinari europeu funcioni amb tecnologia local resideix en la independència. Ser serfs tecnològics del desenvolupament industrial dels Estats Units o la Xina faria que la ciència i la indústria i la ciència de la Unió "deixin de ser competitives", alerta Martorell. "No podem dependre de les decisions industrials d'altres països, és hora de posar-se les piles", etziba.
En aquest context, Barcelona té el potencial d'esdevenir un dels motors europeus de la computació del futur. Les capacitats del Barcelona Supercomputing Center i la instal·lació del Mare Nostrum es combinen amb la capacitat d'atracció de talent de la ciutat – el gran punt fort de l'ecosistema local, segons Martorell. "Al final tot això va de tenir les millors persones, i a Barcelona les tenim", celebra. Les inversions públiques, a més, acompanyen. El ponent reconeix, en aquest sentit, que "no és evident invertir en tecnologies que no donaran rèdits fins d'aquí a una dècada", però les administracions ho estan fent. "Tenim un jardí suficient – conclou un optimista Martorell – per encarar les revolucions tecnològiques que venen".